Permetin-me que els parli d'un aspecte secundari de la catàstrofe que estem encara vivint en el llevant espanyol i part de Catalunya. Per descomptat que les pèrdues en vides humanes són el més important seguit, de lluny per descomptat, per les destruccions en infraestructura i teixit empresarial i comercial.

Però hi ha un aspecte del qual es parla poc, de nou, insisteixo, amb tota lògica, i són les destrosses que s'han produït al camp.

Agroseguro és l'Agrupació Espanyola d'Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinats, S.A. S'encarrega de la gestió de les assegurances agràries per compte i en nom de les entitats asseguradores que formen parteix del pool de coassegurança. No és, per tant, una entitat asseguradora, sinó una entitat de gestió.

Els ajuts extraordinaris no poden cobrir pèrdues que poden ser cobertes per l'assegurança, però si no hi ha assegurança, no hi ha indemnització

Com a entitat de gestió, ja ha constatat que "la DANA ha afectat greument cultius que es troben en recol·lecció. Destaquen els danys sobre el caqui, els cítrics i algunes hortalisses a la Comunitat Valenciana; els cítrics i hortalisses a la Regió de Múrcia; les hortalisses a la província d'Albacete; i els cítrics i hortalisses, incloses les conreades sota plàstic, a Almeria. A més, s'han pogut produir danys en la fusta de cultius llenyosos, així com en explotacions ramaderes".

Les primeres estimacions de danys, fetes al caliu de la catàstrofe, solen ser molt pessimistes. Però les xifres de les que es parla són impressionants. Per només posar uns quants exemples, a la Comunitat Valenciana es parla de 50.000 hectàrees afectades. La Junta d'Andalusia calcula en més de 6.260 les hectàrees amb danys per la DANA en cultius d'Almeria i Màlaga, i només a Almeria parlen de 100 milions d'euros. A Cadis podrien ser 25 milions.

És veritat que el camp espanyol disposa d'un dels millors sistemes d'assegurances agràries, si no el millor, del món, que és l'enveja dels restants agricultors europeus. Agroseguro estima que l'impacte no assolirà els 1.240 milions d'euros que es van pagar l'any passat per meteorologia adversa, menys que el que van costar la sequera i la calamarsa del 2023. El temps dirà.

La DANA tindrà un impacte en la retallada de collita de cítrics, però també d'hortalisses i oli d'oliva

Però la tensió sobre el sistema d'assegurances agràries no és només pressupostària. Tot el sistema d'assegurances descansa sobre dos principis que es venen a sumar al principi general que el consorci d'assegurances només cobreix els danys addicionals dels què s'han assegurat. Però aquest, i els dos principis que citem a continuació, xoquen amb les impulsivitats de determinats polítics:

  • El que és assegurable no és indemnitzable. Els ajuts extraordinaris no poden cobrir perdudes que poden ser cobertes per l'assegurança.
  • El no assegurat no pot ser indemnitzat. Aquest principi és encara més difícil de mantenir en situacions catastròfiques com aquestes, però és clau. Si tu no has fet a nivell individual el que has de fer per cobrir els teus riscos, no vinguis després a demanar a la resta dels ciutadans que vinguin a suplir els teus errors de gestió.

La raó de ser d'aquests principis és important. Si l'assegurat potencial sap que amb manifestacions i pressions sobre els polítics pot aconseguir ser indemnitzat, per a què pagarà unes pòlisses anuals. Tot el sistema d'assegurances agràries descansa sobre una àmplia base de cotitzadors que diversifica els riscos sobre el conjunt del territori. Si només se n'apunten uns quants, seran els que tinguin més probabilitat de sinistre i portaran tot el sistema a la fallida, el conegut problema de la "selecció inversa".

Els preus de certs aliments

Aquesta catàstrofe tindrà repercussions econòmiques importants sobre la nostra economia. A més del cost pressupostari directe que la lògica solidaritat del conjunt de la societat espanyola generarà, preocupa la resta dels impactes menys fàcilment quantificables. Per exemple, l'aturada de l'activitat provocada pel temporal podria restar almenys 200 milions d'euros setmanals al PIB de la Comunitat Valenciana. Segons la Cambra de Comerç de València, en els 65 municipis més afectats, que inclouen barris de la ciutat de València als quals el temporal també ha arribat, es troben 54.289 empreses i 123 parcs empresarials i polígons industrials, la qual cosa equival a una de cada tres empreses de la província.

Però hi ha un impacte del qual (lògicament, insistim de nou perquè la tragèdia humana és el primer) es parla poc i és l'impacte que la retallada de collita en cítrics, en primer lloc, però també per exemple en hortalisses i oli d'oliva, generarà.

En aquest últim producte, es podia esperar una certa recuperació de la producció després de dos anys de sequera i de curta producció. Quan una collita mitjana a Espanya hauria de ser 1,5 milions de tones, la xifra més citada per a la campanya que comença era d'1,3 milions, menys que la mitjana, però més gran que les 700.000 i 1.000.000 de tones de les campanyes anteriors. Això augurava una tornada parcial a la normalitat del preu del nostre or verd, que s'hauria de produir però en menys quantia de l'esperat fa unes setmanes.