Al món de l'alta tecnologia, els avenços reals són difícils d'aconseguir i encara més difícils d'implementar a gran escala. Tanmateix, la Xina i Rússia van perfeccionar un mètode alternatiu per aparentar innovació sense necessitat de desenvolupar tecnologia punta: la propaganda científica. Un exemple recent d'aquesta estratègia és un suposat avenç en simulacions computacionals que, segons investigadors xinesos, hauria aconseguit una millora de 800 vegades en la velocitat de processament gràcies a una optimització en l'ús de targetes gràfiques de Nvidia. Però, com sol passar amb aquests anuncis grandiloqüents, una anàlisi detallada revela que les afirmacions no se sostenen i formen part d'una narrativa més àmplia de propaganda geopolítica.

Per entendre la magnitud d'aquesta exageració, imaginem que estem provant de fer un dibuix digital d'un edifici amb milers de detalls, com esquerdes a les parets i textures dels maons. Si l'ordinador que utilitzem és lent, el procés pot trigar hores o dies. Ara, suposem que trobem una manera més eficient de fer els càlculs, i això permet que l'ordinador acabi el dibuix en qüestió de minuts en lloc d'hores. Aquesta és la idea bàsica darrere d'aquest suposat avenç xinès. El que aquests investigadors afirmen és que van aconseguir una millora de 800 vegades en la velocitat de simulacions de materials que es desgasten i es trenquen, utilitzant tecnologia CUDA de Nvidia per distribuir els càlculs de manera més eficient. Sona impressionant, però hi ha raons de pes per dubtar de la veracitat d'aquestes afirmacions.

L'estratègia de la Xina i Rússia és clara: inflar els seus èxits tecnològics per fer l'efecte que poden avançar sense dependre d'Occident

Primer, una millora de 800 vegades en el rendiment computacional és pràcticament inabastable al món real. Les optimitzacions de programari milloren l'eficiència, però en la majoria dels casos els salts en velocitat es mesuren en percentatges o en factors de dues o tres vegades a tot estirar. Quan es presenten xifres tan desproporcionades, és probable que la comparació sigui enganyosa: potser s'ha fet amb una versió intencionalment ineficient perquè el nou mètode sembli revolucionari. Si realment s'hagués aconseguit tal millora, tota la indústria de la simulació per computadora canviaria de la nit al dia, i fins ara no hi ha cap senyal que això estigui passant.

En segon lloc, la falta de validació externa és un altre senyal d'alerta. Els resultats van ser publicats en una revista xinesa sense revisions d'experts occidentals ni verificacions independents. Al món científic, els avenços legítims són replicats i confirmats per altres investigadors, cosa que en aquest cas no ha passat. A més, la investigació es va realitzar en una targeta gràfica Nvidia RTX 4070, la qual cosa suggereix que l'optimització va ser feta específicament per a aquest maquinari, sense proves en altres dispositius. Si el suposat avenç depengués de condicions tan específiques, la seva utilitat seria molt menor del que es vol fer creure.

Però més enllà dels problemes tècnics, el que realment destaca en aquest anunci és el seu rerefons geopolític. La Xina i Rússia s'enfronten a una barrera infranquejable en el desenvolupament de tecnologia avançada a causa de les restriccions imposades pels Estats Units i els seus aliats. La prohibició a les exportacions de xips avançats va deixar aquests països sense accés a la infraestructura necessària per competir al sector de la intel·ligència artificial i la computació d'alt rendiment. Davant d'aquesta realitat, l'estratègia és clara: inflar els seus assoliments tecnològics per fer l'efecte que poden avançar sense dependre d'Occident. No és casualitat que l'anunci inclogui una referència a com aquest "avenç" reduiria la dependència de la Xina i Rússia de la tecnologia occidental, reforçant la idea que l'objectiu no és només científic, sinó propagandístic.

El fet que depenguin de targetes gràfiques de Nvidia per a les seves investigacions demostra que no han aconseguit independitzar-se tecnològicament

El que passa és part d'una estratègia més àmplia. La Xina, per exemple, va intentar el desenvolupament dels seus propis xips avançats sense èxit real. Les seves empreses van produir alguns models que, en termes de màrqueting, semblen competir amb els de Nvidia o AMD, però que a la pràctica són inferiors i no poden fabricar-se en massa a causa de la falta d'accés a equips de litografia avançada. Rússia, per la seva part, va quedar encara més endarrerida, i els seus intents de desenvolupar processadors propis han estat un fracàs absolut. Atès aquest escenari, l'única opció que els queda és fabricar relats d'èxit que, almenys dins dels seus propis països, puguin ser presentats com a senyals d'autosuficiència tecnològica.

En última instància, aquest suposat avenç en simulacions computacionals és només un altre exemple de la bretxa entre la propaganda i la realitat a la Xina i Rússia. Si bé és cert que poden fer alguns progressos en àrees específiques, el fet que depenguin de targetes gràfiques de Nvidia per a les seves investigacions demostra que no han aconseguit independitzar-se tecnològicament. La veritable supremacia tecnològica no s'obté amb titulars exagerats, sinó amb innovació real, accés als millors xips i la capacitat de producció en massa. I en aquests aspectes, la Xina i Rússia segueixen molt per darrere d'Occident.

Les coses com són.