La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) s’ha convertit, en les últimes setmanes, en el principal objectiu dels cants de sirena del BBVA i el Sabadell. No sembla que a la seva presidenta, la temperamental Cani Fernández, li importi gaire, però els missatges creuats de si l’opa ha d’anar a fase 2 o no s’han succeït, ja que és molt important per a l’èxit de l’operació: si s’aprova en fase 1, voldrà dir que hi té poc a dir i l’opa podrà arribar als accionistes aviat; en cas contrari, s’allargarà uns quants mesos més i, a més, albirarà unes condicions més dures per a l’operació.

Carlos Torres, president del BBVA, va reiterar dijous que s’ha de resoldre en primera fase, com la de CaixaBank, va voler afegir, doncs la comparació amb la fusió CaixaBank-Bankia és constant perquè les quotes de mercat globals que sumaven no són tan diferents. Torres fins i tot va voler aclarir, per si de cas, que si anava a fase 2 no renunciarien a l’operació, que la farien igualment. Al Sabadell, en canvi, no tenen dubtes de que ha d’anar a fase 2. Per a ells, no és comparable amb la fusió CaixaBank-Bankia perquè en la de BBVA-Sabadell, hi ha regions, com Catalunya, on la concentració és molt alta, especialment en el segment pimes. En tot cas, sortirem de dubtes sobre si s’aprova en fase 1 o passa a 2 en un parell de setmanes.

La CNMC s’ha convertit en el principal objectiu dels cants de sirena del BBVA i el Sabadell; la seva decisió és clau per a l'opa

Que és un tràmit clau, doncs, és evident, tant com el fet que les autoritats de la competència van a la seva. La CNMC ho ha mostrat recentment, quan les seves condicions han fet avortar la gran operació del món de la publicitat exterior: la compra de Clear Channel a Espanya per part del grup francès JCDecaux. No li va importar que hi hagués una gran companyia al darrere: va detectar que l’operació donava lloc a una situació propera al monopoli i li va imposar uns requisits que la van fer descarrilar.

Trobem altres casos recents. El més cridaner és el de la fusió d’Iberia i Air Europa, que després de gairebé cinc anys, cinc, de negociacions i tràmits, a principis d’agost, el grup IAG, propietari d’Iberia, va anunciar que ho deixava definitivament. El motiu era que els remedies proposats per IAG –recordem, després d’anys de negociacions–, eren insuficients per a les autoritats de la competència, en aquest cas europees, que en volien més.

En aquesta operació, molt sonada, ni la CNMC ni el seu homòleg europeu van prioritzar allò de tenir un “campió nacional”, sinó que es van cenyir a la seva feina malgrat les pressions. Era evident que l’objectiu del grup era eliminar un rival directe d’Iberia, doncs Air Europa hi competia en moltes rutes a Espanya, Europa i Llatinoamèrica. No era sumar complementarietats, era simplement quedar-se un mercat que es repartien per a ella sola. Per tant, se li exigia que cedís les rutes on la competència es veia reduïda significativament. La conseqüència va ser que per tenir un altre competidor, ja no li sortia a compte la compra.

Ja hem vist com Competència ha fet descarrilar altres concentracions, però cada operació és diferent. Això sí, és un avís a navegants

Hem tingut un altre cas que s’ha resolt en una altra direcció, va acabar bé, però amb cessió de negoci. És el de la fusió d’Orange i MásMóvil. L'operació donava lloc a un nou líder, per la qual cosa, Competència va fer la seva feina i li va posar unes condicions, com la venda de l’espectre de l’antiga Yoigo a Digi i un acord de roaming amb la mateixa companyia. Per tant, van enfortir un dels seus grans rivals emergents, però d’aquesta manera el mercat no es concentrava tant.

No pretenc comparar aquestes operacions amb la compra del Sabadell per part del BBVA. Els bancs, d’entrada, no poden cedir negoci, com les aerolínies, ja que els clients són lliures de treballar amb les entitats que vulguin. Tampoc poden cedir infraestructura, com les empreses de telecomunicacions. Els remedies, doncs, són més complicats.

Tot i això, la setmana passada, arran de la notícia del fre a la compra de Clear Channel per part de JCDecaux, alguns van córrer a comparar i preveure que el BBVA ja es pot anar calçant. Tampoc és això. Ja hem vist que les operacions són diferents, però sí que és un avís a navegants. Els envia un missatge, diu “deixeu-me en pau”, els explica que ha de fer la seva feina i que, quan l’acabi, no li tremolarà el pols, com no li ha tremolat en d’altres ocasions, per decidir el que més convingui al mercat.