Recentment, es van publicar els resultats en competència financera de l'informe PISA 2022. No és sorprenent que de nou Espanya continuï per sota de la mitjana dels països de l'OCDE. De fet, no s'han dut a terme gaires canvis en el sistema educatiu perquè els resultats fossin diferents. I com deia Einstein: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix".

Però tampoc no són bons els resultats de l'OCDE, ja que pràcticament no hi ha hagut millora respecte a l'any anterior. El més preocupant és que si bé Espanya sempre seguia la mateixa tendència, aquesta vegada no i la distància que separa els resultats del nostre país de la mitjana de l'OCDE és molt més gran. Mentre la mitjana està en 498 punts, Espanya està 12 punts per sota.

De l'informe es desprèn que la majoria dels adolescents encara estan poc familiaritzats amb conceptes fonamentals del sistema i els mercats financers. Termes com tipus d'interès, tipus de canvi, diversificació, entre d'altres, continuen sent desconeguts per a molts. I malgrat no haver-hi una assignatura obligatòria en educació financera, és preocupant que aquest tema encara costa que es treballi a les escoles. Encara que els estudiants indiquen que els continguts financers es tracten principalment en matèries com matemàtiques i ciències socials, els índexs de coneixement continuen sent alarmants. Probablement és necessari que els governs es focalitzin en dissenyar estratègies que impliquen formar els docents en matèria d'educació financera perquè puguin desenvolupar aquesta competència de manera transversal i més integrada al currículum acadèmic.

Termes com tipus d'interès, tipus de canvi i diversificació continuen sent desconeguts per a molts joves espanyols

Diuen que "l'experiència és un grau", i en l'àmbit financer això agafa encara més rellevància. A l'informe PISA es reflecteix que països com Dinamarca, on el 95% dels joves informa que té una targeta de pagament o una targeta de dèbit, ocupa el segon lloc en rendiment en competència financera. En canvi, a Espanya, si bé el 47% dels adolescents espanyols afirma tenir un compte en un banc o entitat financera, només el 24% disposa d'una targeta de pagament o dèbit. Resulta paradoxal que aquests joves, malgrat viure en un entorn altament digitalitzat i ser nadius digitals, utilitzin majoritàriament diners en efectiu. Això els allunya de l'ús d'eines financeres modernes i els priva d'una experiència que podria ser molt beneficiosa per a la seva educació financera.

Pel que fa a la bretxa de gènere, encara que a nivell general l'informe no mostra diferències significatives en competència financera al nostre país, una anàlisi més profunda revela que aquesta encara persisteix en determinats aspectes crucials de les finances personals. L'autoconfiança en la gestió i maneig dels diners, així com l'habilitat per obtenir ingressos de fonts diferents de regals, continuen sent factors que diferencien la relació amb les finances personals entre nois i noies.

Com bé descriu l'OCDE, la capacitació financera engloba molt més que coneixements financers. També són importants els comportaments, les habilitats, l'actitud i la consciència financera per valorar correctament el nivell de capacitació financera d'una persona. I és precisament en aquestes àrees on encara queda molta feina per fer per realment reduir aquesta bretxa de gènere.

De l'informe PISA es desprèn que als nois els agrada parlar de diners més que a les noies

Més enllà dels estereotips, em pregunto si factors culturals i socials segueixen profundament arrelats en l'àmbit financer i es traslladen de generació en generació. De l'informe es desprèn que als nois els agrada parlar de diners més que a les noies, i a més, els nois conversen més sobre notícies financeres amb els seus pares que les noies. L'informe també assenyala diferències significatives quant a la preferència per l'obtenció d'ingressos addicionals, on els nois mostren una predisposició més gran a obtenir ingressos addicionals duent a terme altres activitats o feines extra. De la mateixa manera que la preferència pel futbol ha predominat històricament al sector masculí, podria ser que aquesta preferència es repetís en relació amb els diners. Potser des d'edats molt primerenques, hi ha ja una diferència en l'interès per aprendre sobre finances i la relació amb els diners, que podria influir en el desenvolupament de la capacitació financera més endavant.

L'educació financera és fonamental perquè els joves sàpiguen prendre decisions financeres responsables i gestionin correctament les seves finances personals. Tanmateix, si volem canvis substancials i eliminar la bretxa de gènere en aquest àmbit, és necessari un canvi de valors que fomenti l'interès per les finances des d'una edat primerenca, principalment entre les noies. Més enllà de l'entorn escolar, hem de tenir present que l'entorn familiar és també una peça clau en la capacitació financera de les futures generacions. Les famílies tenen la capacitat d'influir directament en els hàbits financers dels joves, traslladant valors com l'estalvi, la planificació i la responsabilitat econòmica, així com apropar-los a la realitat financera a través d'eines i pràctiques adaptades als joves.