El poder adquisitiu o capacitat de comprar béns i serveis és essencial per garantir la qualitat de vida de les persones, i la seva evolució està lligada a diferents factors com el nivell de deute, els tipus d'interès, la inflació i el nivell impositiu. El seu càlcul és senzill i té en compte la quantitat de béns i serveis que es poden adquirir amb una quantitat específica de diners. A més, la seva evolució permet analitzar com la fluctuació dels preus incideix en la capacitat econòmica de llars i empreses.

Amb la crisi financera de 2008, iniciada per la bombolla immobiliària, Espanya va entrar en un llarg període de recessió. Durant aquest temps, el país va experimentar taxes d'atur significativament elevades, la qual cosa va exercir una gran pressió sobre el poder adquisitiu dels ciutadans. Com a resultat moltes famílies i empreses van tenir dificultats significatives per arribar a fi de mes, marcant un període d'incertesa econòmica.

Els anys posteriors, a base d'una política monetària molt expansiva que va portar els tipus d'interès al 0% fins a mitjan any passat, l'economia espanyola va aconseguir créixer i també es va recuperar parcialment el poder adquisitiu dels espanyols.

Tanmateix, durant els últims quatre anys, el món en general ha enfrontat una sèrie d'obstacles sense precedents, en gran part arran de la pandèmia i els seus efectes col·laterals. La crisi sanitària va provocar una interrupció significativa a la cadena de subministrament de matèries primeres, a la qual cosa es va afegir posteriorment la guerra Rússia-Ucraïna. Com a resultat de tot això, hi va haver un augment notable en els costos dels subministraments i en els preus de l'energia que va acabar amb una inflació descontrolada. Situació que ha estat motiu de preocupat durant l'últim any i que ha obligat els bancs centrals adoptar decisions desmesurades amb increments constants en el tipus d'interès oficial, en un intent per estabilitzar l'economia.

Com a resultat de tot això, Espanya es va situar l'any passat, entre els països de l'OCDE on els salaris van experimentar una pèrdua més important de poder adquisitiu degut principalment a la inflació. En concret, segons l'OCDE, la pujada de preus va provocar una disminució del 5,3% en els salaris reals durant l'any 2022. Així doncs, malgrat els esforços de les empreses per augmentar el cost salarial, aquest no aconseguit compensar els alts nivells d'inflació.

El repte per mantenir el poder adquisitiu

No obstant això, malgrat tots aquests esdeveniments, els espanyols no han volgut renunciar al seu ritme de vida. I si bé el seu poder adquisitiu ha disminuït respecto el 2022 i els preus han continuat pujant, els ciutadans continuen volent viatjar, gaudir del lleure els caps de setmanes, gaudir dels seus períodes de vacances, i, en definitiva, portar el mateix ritme de vida que abans.

I, evidentment, si el salari no arriba per cobrir les despeses mensuals, els préstecs es converteixen en una opció per finançar allò a què no es vol renunciar. No resulta sorprenent, doncs, que en els últims mesos el nivell de crèdits al consum entre els espanyols hagi experimentat un increment, a fi de no haver de renunciar a totes aquestes activitats que els permeten desconnectar de les seves obligacions quotidianes.

Tanmateix, el context actual d'una inflació elevada i taxes d'interès altes no constitueix l'escenari més propici per compensar la pèrdua de poder adquisitiu a través d'un increment del deute de les llars. Així mateix, les brusques pujades en els tipus d'interès han tingut un impacte negatiu a totes les llars que tenen hipoteques a tipus variable, traduint-se en un augment en el pagament de les quotes del préstec. I és que, al cap i a la fi, un dels factors que afecta significativament el poder adquisitiu és, precisament, el deute de les llars.

Així doncs, quan combinem l'augment dels preus, les taxes d'interès elevades, la pèrdua de poder adquisitiu i l'increment en el crèdit al consum, és innegable que els nivells de morositat bancària estan destinats a augmentar en algun punt. No resulta doncs res atractiu aquesta barreja de factors des de la perspectiva dels economistes, ja que representa una situació potencialment arriscada per a l'estabilitat financera i econòmica del país.

No obstant això, la combinació d'una oferta cada vegada més assequible de serveis de lleure low cost, la resistència inherent de l'ésser humà a ajustar el seu estil de vida a un de menys esplèndid després de la pandèmia i el desig de seguir amb el mateix tren de vida, està tenint un impacte significatiu en la planificació financera de les llars. En un món on l'accés a experiències de lleure econòmiques és cada vegada més temptador, és fàcil que les persones n'acabin gastant més del que realment poden permetre's, posant en risc la seva salut financera a costes de viure el present oblidant el futur.