En data recent s'ha aprovat una nova norma sobre prestacions assistencials d'atur dirigida fonamentalment a complir una de les fites per accedir al desemborsament de 10.000 milions d'euros del Marc de Recuperació i Resiliència. La norma aprovada inclou algun avanç en incentius per a la recerca i acceptació de llocs de treball vacants, si bé prioritza el reforç de la cobertura mitjançant prestacions econòmiques assistencials.

El debat previ que semblava contraposar els dos objectius de cobertura i incentius a la recerca d'ocupació, segons la meva opinió compatibles, ha despertat la meva curiositat, i com a primer pas, he actualitzat algunes dades relacionades amb aquesta matèria. Després de fer-ho, he pogut comprovar que la despesa en prestacions d'atur va ascendir a 20.743 milions d'euros el 2022, l'1,6% del PIB, després d'un descens significatiu respecte als recursos destinats el 2020, el pitjor any de la pandèmia (34.644 milions d'euros; 3,1% del PIB sense comptar la prestació per cessament d'activitat dels treballadors autònoms per valor de gairebé 7.300 milions d'euros). La possible despesa nominal el 2023 no variarà en excés en vista de l'execució fins a l'octubre, si bé la seva relació amb el PIB serà alguna dècima inferior.

La despesa en prestacions d'atur es va dirigir a 1,7 milions de persones en mitjana mensual, dels quals 773,2 milers van percebre una prestació contributiva, és a dir, la quantia va tenir alguna relació amb la seva base de cotització, i gairebé un milió de persones un subsidi (pagament igual per a tothom de 463,21 euros al mes). D'aquests últims, la major part van percebre el subsidi ordinari (72,6%), mentre es repartien la resta els perceptors de la Renda Agra, el Subsidi Especial Agrari i la Renda Activa d'Inserció.

Utilitzant el nombre d'aturats de l'Enquesta de Població Activa —l'atur registrat ha perdut credibilitat amb l'augment del nombre de treballadors fixos discontinus i la negativa del Ministeri de Treball a facilitar la informació quan estan en inactivitat—, la taxa de cobertura és entorn del 55% dels aturats, una mica inferior a la mitjana des de 1995.

Tres quartes parts dels aturats de més de 50 anys recollits a l'EPA perceben el subsidi d'atur. Les persones d'aquesta edat tenen un problema d'atur de llarga durada

Per completar la fotografia de la cobertura és necessari afegir les persones perceptores de l'Ingrés Mínim Vital de mitjana mensual, una dada difícil de trobar, ja que el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ofereix informació agregada de perceptors des de l'inici de la prestació (l'AIReF els xifrava en 284.000 el 2021) i els perceptors de les rendes mínimes autonòmiques (305,3 milers el 2022). Sumant tots els perceptors de les prestacions esmentades, d'una forma o una altra dirigides a persones en situació d'atur, estarien entorn de 2,3 milions de persones, un 76% dels aturats EPA.

Em sembla interessant concentrar l'atenció en l'edat dels perceptors a partir de la informació facilitada pel Ministeri de Treball per a les prestacions d'atur. La distribució per edats de la prestació contributiva és bastant proporcional en el tram 30-50 anys, tanmateix, s'observa una molt important concentració dels subsidis en les persones amb edat superior a 50 anys: el 66,1% de les persones perceptores són majors d'aquesta edat (653,4 milers). Tres quartes parts dels aturats de més de 50 anys recollits en l'EPA perceben el subsidi d'atur. Amb aquestes dades es pot afirmar que les persones d'aquesta edat tenen un problema d'atur de llarga durada.

 

L'elevat pes d'aquest tram etari en les prestacions d'atur és compatible amb una menor taxa d'ocupació de les persones de més de 55 anys en comparació amb el grup d'edat entre 25 i 50 anys (43,5% vs. 78,7%), és a dir que, si un informe d'ells mostrés la seva disposició a buscar feina i el trobés (cada 1% són 133.000), augmentaria inicialment l'atur, però permetria augmentar el nombre d'ocupats en un futur en què s'intensificarà el procés d'envelliment de la població espanyola a causa de la natalitat baixa i l'augment de l'esperança de vida. En aquest escenari serà molt necessari comptar amb el nombre més gran de persones possible amb disposició i capacitat d'accedir a un treball remunerat.

 

És necessari articular polítiques específiques dirigides a les persones majors de 50 anys en diferents àmbits. En primer lloc, tots hem d'incorporar als nostres caps que cal mantenir un procés de formació contínua que ens permeti ser a prop de les canviants necessitats del mercat laboral. Però aquesta actitud no és suficient, ajudaria bastant a reduir la pulsió empresarial per rebutjar les persones amb més edat quan compleixen les característiques de l'ocupació o necessiten formació específica per desenvolupar-lo. Però com comentava en un article anterior, és imprescindible millorar les polítiques d'orientació i intermediació dels serveis públics d'ocupació per cobrir les vacants d'ocupació existents en el teixit productiu. En la mateixa línia, es necessita una simplificació i articulació coherent de les diferents prestacions econòmiques dirigides a persones en atur existents en diferents organismes i administracions públiques, també permetre compatibilitzar parcialment o total la prestació amb el salari durant un temps suficient en què vagi disminuint la primera de forma progressiva, per tal d'incentivar les persones l'accés a una ocupació. Així aquesta reglat ja en l'Ingrés Mínim Vital des de principi d'aquest any i s'ha estès als subsidis amb la nova norma aprovada.

La suma d'aquestes actuacions permetrà avançar en la integració de les persones amb llocs de treball més estables (la remuneració dependrà de la productivitat), alhora que permetrà a l'economia espanyola ser més productiva generant més riquesa.