Finalment, les institucions europees han aconseguit un acord polític d'aprovació de la Directiva sobre millora de les condicions de treball en plataformes digitals, després d'un tortuós camí de més de tres anys, amb canvis importants en el seu contingut. Es tracta d'una activitat que clarament proporcionarà un elevat nombre de llocs de treball en l'immediat futur i és obligat estar molt atents a com es va desenvolupant, perquè, sense pretendre posar fre al seu creixement, també s'eviti que s'estengui de manera desordenada i imperi la llei del més fort.

S'ha de donar la benvinguda a aquesta directiva, malgrat que no ha satisfet totes les expectatives que inicialment s'hi havien dipositat, amb vistes sobretot a aconseguir protegir els treballadors de plataformes: almenys amb ella s'inicia el camí de proporcionar transparència a una realitat que discorre bastant oculta, a part que la directiva pot servir d'instrument de contenció de clares tendències a la precarització de les condicions de treball.

Els objectius de la Directiva es mouen en un triple pla: primer, obligar els estats membres a determinar de forma clara quan una feina a través de plataformes se sotmet a la legislació laboral o a una normativa extra laboral (civil, mercantil o administrativa); segon, promoure la transparència en la gestió algorítmica en l'àmbit del treball en plataformes, garantint que això no provoqui vulneració dels drets fonamentals; tercer, atendre el fenomen emergent del teletreball transnacional que s'articula a través de l'ús de les plataformes digitals.

S'ha de tenir molt en compte que es tracta d'una directiva que en molts aspectes pretén actuar sobretot el treball en plataformes, sobre tot el mercat de treball, amb independència que es tracti de laborals o d'autònoms i, per tant, també establir regles de protecció dels autònoms vulnerables, que són molts en l'àmbit de les plataformes. D'aquesta manera, la necessària transposició de la directiva no només exigeix canvis en la legislació laboral sinó també en la regulació dels autònoms.

La directiva sobre treball en plataformes digitals estableix regles de protecció d'autònoms vulnerables

En el nostre ordenament intern ja hem introduït fa poc algunes mesures, que discorren en la línia de les previstes en la Directiva. Val la pena destacar, sobretot, l'aprovació de la coneguda com la llei rider de 2021, que va avançar dues importants mesures: una, l'establiment d'una presumpció del caràcter laboral del treball dels repartidors de mercaderies a través d'una plataforma digital, evitant la fugida de l'aplicació de la legislació laboral; dos, la imposició del deure d'informació als representants dels treballadors en l'empresa sobre la implantació d'algoritmes o sistemes d'intel·ligència artificial als efectes de l'adopció de decisions en el marc de l'exercici dels poders empresarials al contracte de treball. No obstant això, la nova Directiva va més enllà d'aquests dos aspectes, amb un contingut bastant més ampli i incisiu. Per això, val la pena assenyalar les reformes que s'acosten en aquest terreny en la nostra legislació, amb la finalitat de traslladar degudament la Directiva sobre treball en plataformes.

Així, l'aspecte més conegut i esperat ha estat el relatiu a la presumpció de laboralitat en l'àmbit de les plataformes digitals, per tal com que es constata la presència en aquesta activitat d'un ús molt intens dels falsos autònoms, que convé atacar. Malgrat tractar-se de la matèria en la qual al final el text de la directiva ha resultat més descafeïnat, això no deixa d'exigir una adaptació de la nostra legislació laboral, en una doble línia.

Primera, la presumpció de laboralitat entre nosaltres s'ha introduït només respecte dels que són coneguts com a riders, quan aquests són només la part emergent de l'iceberg; el fenomen del treball a través de plataformes va molt més enllà dels riders, incloent-hi, sobretot, teletreballadors via plataformes, ho siguin o no en línia, que possiblement són i seran els més nombrosos en el nostre mercat de treball, malgrat que la seva visibilitat es detecta molt menys pel gran públic. La segona, perquè la directiva estableix un principi general, que s'ha de tenir molt en consideració, en el sentit que la normativa dels estats membres ha d'establir, amb la finalitat d'aclarir amb certesa el caràcter laboral o no de la relació contractual entre les parts, procediments "adequats i efectius" de correcta determinació de la naturalesa de la relació contractual entre les parts, la qual cosa suposa anar més enllà del formal i no donar per acceptables regulacions que no tinguin impacte real d'evitació de les pràctiques dels falsos autònoms.

L'aspecte més conegut i esperat ha estat el relatiu a la presumpció de laboralitat en l'àmbit de les plataformes digitals

Regles addicionals, d'enorme utilitat instrumental, són que la directiva obliga les plataformes a proporcionar informació detallada del nombre de persones que treballen a través d'elles, especificant la naturalesa de la relació contractual laboral o no a la que se sotmeten i necessitant les condicions de treball que regeixen; regles aquestes inexistents en la nostra legislació vigent, que també serà necessari incorporar la mateixa.

Un altre element a ressaltar de la directiva és que pren en consideració el fet que en moltes ocasions actuen intermediaris entre els treballadors i les plataformes, amb diferents formes d'intervenció, en moltes ocasions dins d'una cadena de subcontractació. D'aquesta manera, de vegades és el mitjancer qui contracta amb el treballador, sigui assalariat o autònom, però la plataforma té una influència decisiva i capacitat de decisió en una relació triangular de què es beneficia econòmicament.

En el nostre mercat de treball, de resultes de la llei de riders, moltes plataformes han constituït el que denominen flota, que no és cap altra cosa que intermediaris que actuen com a patrons dels repartidors, que al final són els qui presten el servei de repartiment de mercaderia a les plataformes. Aquestes pràctiques no estan exemptes del dubte que puguin arribar a incórrer en la prohibició de cessió il·legal de treballadors. La directiva, centrada en els casos d'intermediació lícita, presenta la destacada novetat que imposa que, en aquests casos, els treballadors gaudeixin del mateix nivell de protecció ofert per la pròpia directiva com si tinguessin una relació contractual directa amb la plataforma; i, una vegada més, ho fa incloent també a les contractacions d'autònoms.

La directiva obliga les plataformes a proporcionar informació detallada del nombre de persones que treballen a través d'elles

La directiva també es preocupa del teletreball transnacional, fenomen en expansió en el marc de la digitalització, intentant que l'efecte que es produeix de dislocació territorial en la ubicació dels diversos subjectes implicats (plataforma, treballador, mitjancer i receptor del servei) no minvi les garanties de drets laborals. Per exemple, la directiva estén la seva eficàcia amb independència del lloc on se situa la plataforma, fins i tot de la legislació que se li aplica, per tant, també quan la plataforma es troba fora del territori de la Unió Europea, però la seva activitat es desenvolupa dins d'aquesta. Això porta a pensar a fons com es regulen aquests fenòmens de teletreball transnacional, fins i tot si caldria reformar el reglament europeu sobre la legislació nacional aplicable a aquests casos, especialment quan es tracti de teletreballadors autònoms.

Finalment, amb tota seguretat, on la directiva presenta continguts més rics i de pes és en la matèria relativa a la gestió algorítmica i dels sistemes d'intel·ligència artificial, amb la mirada posada en els riscos que això pugui presentar respecte de l'efectiu reconeixement pràctic dels drets fonamentals, especialment en matèria de protecció de dades personals, tutela de la salut i no discriminació. La seva regulació discorre en la mateixa línia del també acabat d'aprovar Reglament Europeu sobre Intel·ligència Artificial, amb l'element afegit que en aquesta ocasió està cridant a una adaptació de la nostra legislació per traslladar degudament la directiva. Són claus a aquests efectes les regles sobre la necessitat d'efectuar la corresponent avaluació de l'impacte de les plataformes sobre la protecció de dades personals, l'obligació de transparència en els sistemes automatitzats de supervisió o de presa de decisions, l'exigència de vigilància i revisió humana dels sistemes automatitzats, la precisa informació tant als representants dels treballadors com, si no n'hi ha, als mateixos treballadors.

En definitiva, som davant d'una directiva d'enorme importància, la transposició de la qual a la nostra legislació inclou molt diversos aspectes, sent esperable que provoqui un impacte notable en l'ordenació de l'activitat de les plataformes, havent de produir un resultat efectiu de protecció dels treballadors de plataforma, mentre elimini derives de competència deslleial en el conjunt de l'activitat empresarial.