Quan ens referim a la dimensió financera de l'Estat autonòmic, hi ha tres assumptes urgents a l'agenda: la reforma del finançament autonòmic, l'estratègia de sortida dels mecanismes extraordinaris de finançament i la reforma de l'estructura de cogovernança financera. L'acord de govern del PSOE i Sumar es refereix al primer i al tercer; defuig el segon. Tot i que encara no és segur, l'escenari més probable avui és que la coalició obtingui un suport majoritari al Congrés dels Diputats. Per això, el document presentat és molt rellevant i exigeix atenció. Anem a pams.

Sobre la reforma del finançament autonòmic, es reitera el compromís d'impuls a un nou sistema; i s'incideix en els principis que ha de seguir: equitat, solidaritat, autonomia financera i corresponsabilitat suficiència i lleialtat. A més, es fa una referència concreta a l'infrafinançament de la Generalitat Valenciana i "a la resta de comunitats autònomes infrafinançades". En particular, s'acorda que els pressupostos generals de l'Estat garantiran la seva solució transitòria mentre no existeixi un nou model.

Quines implicacions té l'anterior? Primer, que es continua intentant la reforma global de sistema de finançament de règim comú. Està bé. Però l'escenari polític és fins i tot més difícil que en la legislatura anterior, perquè el PP és més rellevant que abans. Ho és al si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), perquè governa en la majoria de les autonomies de règim comú, i ho és en el Congrés. Cert que no és imprescindible que el CPFF avali l'acord, però mai no s'ha fet de cap altra manera. I és veritat que es podria assolir una majoria en el Congrés. Però la posició maximalista de Junts i ERC serà molt difícil de conciliar amb la d'altres forces i amb els mateixos líders territorials del PSOE. Per tot l'anterior, veig poc probable que siguem capaços d'aprovar la reforma integral en els dos pròxims anys; i per això crec que és bo que es faci referència expressa a l'infrafinançament objectivable de la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa. Tenint en compte el color actual dels seus executius autonòmics, entenc que el PP sí que podria donar suport a un acord en el CPFF que resolgués aquest assumpte a curt termini i altres qüestions tècniques molt rellevants per al funcionament del sistema actual, com pot ser la simetria en el sistema de retencions de l'IRPF en el tram estatal i en l'autonòmic. Es tractaria d'una "minireforma" d'urgència que millorés el funcionament del sistema actual sense modificar el seu fons. Molts experts hem advocat ja per això. Existeixen diferents propostes sobre la taula. Seria un avanç gens menyspreable.

Sobre la reforma dels mecanismes de cogovernança, he escrit ja alguna columna a ON ECONOMIA. Podem i hem de revisar el funcionament de la Conferència de Presidents i del CPFF. De nou, en la mesura que el PP és avui dominant en l'espai dels governs autonòmics, el principal partit de l'oposició no hauria de rebutjar de ple una oferta que, a la pràctica, donaria més veu i vot a les comunitats autònomes i milloraria el funcionament de l'Estat Autonòmic. Crec que el govern ha d'explorar seriosament aquesta via com a espai d'avenç en un entorn polític general objectivament molt difícil. I que el PP tindria difícil justificar la seva negativa.

Finalment, res no es diu de com metabolitzarem els mecanismes extraordinaris de finançament; en particular el Fons de Liquiditat Autonòmic. Potser és perquè es considera que és un assumpte molt tècnic i que no toca incorporar-lo a l'acord. Potser és que és un assumpte massa difícil de resoldre i que el millor és deixar-lo en pausa un parell d'anys més, fins que les condicions siguin més propícies. Personalment, m'agradaria que s'agafés el toro per les banyes. Però entenc perfectament que es prefereixi esquivar en el text i a l'acció política a curt termini, tenint en compte la llarga llista d'assumptes pendents i els costos polítics d'una reestructuració d'un deute autonòmic territorialment molt concentrat.