Les dades d'inflació conegudes la setmana passada a Europa no són bons. Mostren que, a diferència del que es pensava fa només un parell de setmanes, la pujada de preus mostra una gran resistència i que la subjacent (descomptada l'energia i els aliments frescos) segueix despuntant a causa dels anomenats efectes de segona ronda que es concreten en la pujada gradual dels salaris per retallar la pèrdua de poder adquisitiu. L'interès dels preus per als mercats se substancia en les polítiques monetàries que aplicaran els bancs centrals per refredar l'economia. En aquesta setmana que comença, tant el president de la Fed, Jerome Powell, com la presidenta del BCE, Christine Lagarde, compareixeran en diferents actes, encara que no es pot esperar grans sorpreses, sobretot de la líder europea, que ja va deixar clar que en la pròxima trobada de decisió de política monetària pujaria 0,50 punts fins al 3,5% (serà el pròxim dia 16).

Al mercat de bons aquestes tensions en els preus es reflecteixen amb pujada de rendibilitats en totes les referències. El bo a 10 anys nord-americà ha passat bona part de la setmana per sobre del 4%, mentre que l'espanyol se situa en nivells del 3,7%. Les Borses no el tenen tan clar i mostren una resistència una mica inesperada. La seva explicació, en gran part, es troba en el qual el sector bancari és el gran beneficiat de les pujades de tipus d'interès i, per exemple, en el cas de l'IBEX 35, el seu pes és molt gran. Un altre element que apunten els experts és que encara hi ha molta liquiditat a les carteres de fons d'inversió que segueixen fora del mercat d'accions i que busquen oportunitats al caliu de la mínima caiguda. I també, després d'acabar el període de presentació de resultats empresarials amb més èxit de l'esperat, es confirma que les companyies en Borsa podran mantenir els seus compromisos en el pagament de dividends el seu accionista/propietaris.

Curiosament, poc es parla de la corba invertida dels tipus d'interès en els Estats Units com a avantsala d'una recessió econòmica. El bo dels EUA a 10 anys està en el 3,95%, davant el 5% de rendibilitat que s'obté en el termini d'un any o el 5,13% per a notes (lletres) a tan sols 6 mesos.

El bon comportament de les Borses, sobretot europees, es contradiu amb els mals pronòstics per part dels grans bancs d'inversió de tot el món com JP Morgan, Morgan Stanley o Goldman Sachs, que veuen cada vegada més possible una recessió encoratjada pels bancs centrals. Un horitzó de tipus més alts i durant més temps que espatllen les valoracions de les empreses de creixement i tornen a posar a les companyies de consum bàsic com les preferides dels inversors.

En aquesta setmana que entra, les dades més decisives es coneixeran divendres i, novament, seran els Estats Units qui marqui la pauta. Es tracta de la taxa d'atur que, segons el consens d'analistes, seguirà en nivells del 3,4% i, a més, la creació de llocs de treball no agrícola. En aquest sentit, els experts que fan les seves previsions apunten a una brusca caiguda, passant des dels 517.000 anteriors a uns 215.000 nous llocs de treball. Sens dubte, si aquesta caiguda es produeix serà un símptoma de relaxació al mercat laboral, la qual cosa permetria a la Fed una relaxació més gran en la seva política monetària.

A Espanya aquell mateix divendres es coneixeran les vendes al posar menor i dimarts la producció industrial. També dimarts, el Tresor Públic realitzarà subhastes de lletres a termini de 6 mesos i 1 any. Amb independència de la demanda, actualment als mercats secundaris els tipus a mig any es col·loquen en el 3,07% i en el termini d'un any en el 3,18%, nivells que, a priori, haurien de garantir tipus per sobre del 3% en ambdós períodes de temps.

Una setmana, doncs, d'espera fins a les dades nord-americanes de divendres. Per al món de la Borsa es podria esperar un ambient volàtil on enviés la recollida de beneficis... però la fortalesa continua allà molt clara.