Amb el vent legislatiu a favor, i navegant amb la robustesa que proporciona un oligopoli, el sector bancari creia que podria divisar terra ferma en qualsevol circumstància, però arran de la crisi del 2008 apareixen les fintech, empreses que trossegen el model bancari tradicional i se centren en una àrea específica d'aquest (vertical) i, mitjançant tecnologia i una interfície intuïtiva per a l'usuari, comencen a millorar moltes de les àrees de negoci d'un banc oferint al client gran facilitat d'ús, confiança, i comissions reduïdes.

L'actualització de la normativa PSD1 del 2007 (que creava un mercat de pagaments únic a nivell europeu, la qual cosa permetia pagar amb el nostre compte a 36 països diferents), la coneguda PSD2 el 2015 (que força que els bancs acceptin serveis de pagament de tercers, així com millores en la seguretat de les transaccions electròniques), obre un nou horitzó quant a pagaments i seguretat, i desencadena la tempesta. El fet de poder compartir informació amb tercers mitjançant les interfícies de programació d'aplicacions, o API, dona un plus de confiança i agilitat a l'univers fintech. Per què? Perquè la banca tradicional deixa de ser l'únic proveïdor de serveis i es converteix en una mera plataforma on el client té el control de les seves dades, i pot utilitzar-los per accedir a serveis de tercers amb estalvis de cost significatius.

A mesura que aquestes start-ups financeres van creixent i la tecnologia evolucionant, van integrant cada vegada més funcionalitats a les seves plataformes, i aquest fet és el que permet a Revolut passar de ser una fintech, centrada en mitjans de pagament, a transformar-se en un challenger bank amb fitxa bancària europea, oferint a més productes d'inversió i préstecs al consum, i tot això d'una manera més intuïtiva per a l'usuari i més eficient que un banc.

Al mig d'aquesta revolució, els bancs estan navegant en un vaixell difícil de governar, els seus elevats costos d'estructura han de traslladar-se al client final per poder aguantar el compte de resultats, i l'adopció de noves tecnologies ha de passar la validació d'una estructura de govern lenta i arcaica.

En el cas de les fintech, el component tecnològic implícit dins del seu model de negoci i la mínima estructura els permet tenir un punt de versatilitat i agilitat comparades amb la banca tradicional, cosa que es tradueix en una disminució significativa dels seus costos. Tecnologies com els RPA, el cloud computing, el blockchain o la intel·ligència artificial continuen transformant el sector.

Hem de ser conscients que la majoria de les millores implementades a les plataformes bancàries es deriven, precisament, de la tecnologia fintech. Fins fa molt poc havíem d'utilitzar un Excel per categoritzar les nostres despeses, ara molts bancs l'integren de forma rudimentària a les seves plataformes, però Fintonic va ser la precursora en aquest sentit, sent la primera fintech a obtenir l'autorització del Banc d'Espanya per agregar comptes de diferents entitats sota normativa PSD2.

A mesura que els bancs han incorporat aquest servei, Fintonic ha integrat altres verticals, com poden ser els sistemes de pagament, préstecs o assegurances, d'una manera més eficient, intuïtiva, i amb menys cost.

El mateix passa al món de les inversions; quan abans els roboadvisors eren una tecnologia back office del sistema bancari, fintechs com Finizens ens apropen la possibilitat de dissenyar carteres gestionades automàticament amb comissions 5 vegades inferiors a què ens cobraria un banc tradicional.

En l'àmbit empresarial, la innovació fintech també està creant una veritable revolució. On abans implementar un terminal de punt de venda (TPV) era complicat, amb nombroses gestions amb la nostra entitat bancària, i comissions altes, solucions com Square ens permeten fins i tot habilitar un TPV amb el nostre telèfon mòbil, i amb unes comissions reduïdes i conegudes.

Enmig d'aquest canvi profund, mentre els bancs estan centrats en la digitalització, i a adoptar solucions tecnològiques que millorin les seves plataformes, les fintech estan començant un procés de concentració per poder oferir els mateixos serveis que un banc en una sola plataforma. No és estrany que cada vegada ens trobem amb més neobancs (sense llicència bancària) o challenger banks (amb llicència bancària). Per poder adonar-nos de la magnitud del canvi, avui dia la capitalització de mercat de les 100 primeres fintech equival aproximadament al 40% de la capitalització dels 100 primers bancs (CFTE-Centre for Finance, Technology and Entrepreneurship, 2021).