Les notícies de premsa es multipliquen aquests últims dies sobre el parc de Doñana. L'actualitat la marca la presa en consideració al Parlament andalús d'una proposició de llei "per a l'ordenació de les zones agrícoles del Condado de Huelva" que ampliaria el sòl agrícola de regadiu a la corona nord del Parc Natural de Doñana.

Afectaria potencialment unes 750 hectàrees. Una oficina tècnica aniria supervisant, cas a cas, unes 650 explotacions agràries i un miler d'agricultors, que el 2014 van ser catalogades com a sòl forestal. Des del govern andalús, es calcula que aproximadament la meitat d'aquestes explotacions podrien passar a ser de regadiu, depenent de l'obtenció dels drets de l'aigua (en tot cas, aigües superficials i no amb aigua de l'aqüífer), al seu torn, supeditats que hi hagi recursos i a obres pendents d'execució. S'ha arribat a dir que aquesta autorització milloraria la situació del Parc ja que moltes d'aquestes hectàrees s'estan regant avui de manera il·legal amb aigües subterrànies.

Doñana s'està morint. Estem parlant d'un parc amb una superfície total de 54.252 hectàrees i una zona perifèrica de protecció de 74.278,95 hectàrees, incloent tant la zona perifèrica de protecció del parc nacional com el territori del parc natural limítrof. Està classificada des de 1981 com a reserva de la biosfera, ampliada el 2016 fins a les 268.294 ha i és (entre d'altres) Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1994.

Doñana s'està morint de set, i no només per la sequera que tornem a patir aquest any i la falta de pluja també en els anys anteriors. La demanda d'aigua, en primer lloc des de la indústria turística i l'agricultura de regadiu de l'entorn, supera l'oferta que estaria disponible una vegada separades les necessitats del parc.

Òbviament, la proposició de llei que estem comentant no millora la situació. Però si hem arribat a aquest punt és perquè, des de fa dècades, les diferents administracions han mirat cap a un altre costat, tant la nacional com l'autonòmica, tant la diputació com els ajuntaments, amb governs del PSOE i amb governs del PP. S'ha arribat a denunciar, per exemple, que hi ha regadius il·legals en terrenys municipals cedits als agricultors.

S'ha creat, sobre el terreny, una situació terriblement complexa. Els regants legals corren el risc de veure's sense l'aigua a què tenen dret; molts regants il·legals mai no han acceptat veure's exclosos de les diferents regularitzacions que hi ha hagut en el passat; alguns es consideren fins i tot regants il·legals, cert, però tradicionals també. Tots insisteixen en la seva contribució a la creació de riquesa i ocupació a la zona.

Alguna cosa està canviant en l'àmbit polític. En aquesta última legislatura, el govern de l'Estat ha aprovat un Marc d'Actuacions per a Doñana, amb una inversió prevista de més de 356 milions d'euros. Una de les mesures estrella és una partida específica de 100 milions d'euros per explorar la possibilitat de recuperar finques i drets d'aigua. Potser és aquest canvi una de les raons que explica (a més del calendari electoral) les presses del govern andalús.

Molts perdedors

Però tota acció té les seves conseqüències i convé identificar els potencials perdedors. En primer lloc, perdrà el planeta, els ocells i tota la indústria turística que es mou entorn del gaudi ordenat i responsable de la naturalesa i el parc.

Perdrien els contribuents. No hi ha cap dubte que la Comissió Europea reclamaria de la Cort de Justícia Europea la imposició de sancions per incompliment de les seves decisions. Com que les competències són compartides (la confederació hidrogràfica depèn del MITECO i el problema ve de lluny), les multes les pagarien en primer lloc els contribuents andalusos, però també els de la resta de l'Estat.

Perdrien els productors de fruits vermells, els legals i els il·legals. No tinc cap dubte que poderoses ONG europees llançarien una campanya de boicot a Europa als productes espanyols. Ja han avisat les cadenes de supermercats europeus que estan decidides a deixar de comprar fruits vermells espanyols.

Perdrien tots els altres productors de fruites i hortalisses espanyoles. Algú creu que la mala imatge que aquesta campanya desencadenaria de les maduixes, gerds i nabius espanyols no afectarà la resta de fruites i hortalisses exportades i, en primer lloc, les exportacions d'hortalisses d'hivern d'Almeria, Múrcia i València?

Evidentment, la iniciativa legislativa andalusa ha tingut bona acollida entre els potencials beneficiaris. Encara hi ha marge per evitar-la. La proposició encara no està aprovada. Si s'arriba a publicar al Butlletí Oficial, el govern de l'Estat ja ha anunciat un recurs davant del Tribunal Constitucional. Després quedaria l'últim recurs davant d'un desacatament a l'autoritat de l'Estat, l'aplicació parcial del famós article 155.