Possible gir polític al Canadà. A la UE, es retarda la imposició d'aranzels als Estats Units per no afectar el procés de negociació de pau a Ucraïna. ¿Què passarà amb tot el ball d'aranzels? Vegem què ens diuen els clàssics.

Recordem tots els que vam estudiar economia l'economista anglès David Ricardo, que va il·lustrar a principis del segle XIX la seva teoria de l'avantatge comparatiu amb un exemple famós a les aules universitàries: Portugal produïa vi de manera més eficient, mentre que Anglaterra tenia una major productivitat en la fabricació de teixits, com els vaixells o draps. Tot i que Portugal podia produir ambdós béns amb menys esforç que Anglaterra, Ricardo va argumentar que tots dos països es beneficiarien si Portugal s'especialitzava en vi i Anglaterra en teixits, i després comerciaven entre si.

A tots ens van dir que el comerç internacional és beneficiós fins i tot quan un país és més eficient en tot, perquè el que és important no és l'avantatge absolut, sinó en què és relativament millor cadascú.

A tots ens van dir que el comerç internacional és beneficiós fins i tot quan un país és més eficient en tot

Tot i que Ricardo no va utilitzar la paraula “inflació” ni va desenvolupar una teoria de preus al consumidor com la moderna, sí que va deixar clar al món sencer que el comerç internacional millora l'eficiència i redueix els preus relatius, cosa que equival a un efecte desinflacionari. I aquesta ha estat la base de la promoció del comerç internacional i, jo almenys ho veig així, de la globalització.

El que mai va analitzar el perspicaç economista anglès és si, en cas d'un retrocés posterior, a causa d'un restabliment d'aranzels, els preus tornarien a pujar. Es dedueix que sí, ja que el procés invers va quedar ben detallat. És a dir: si el comerç internacional augmenta la producció total i redueix els preus per als qui intercanvien, se suposa que deixar de comerciar redueix el producte i genera inflació. ¿Serà així?

Doncs no està clar. L'impacte sobre les economies dels aranzels depèn de diversos factors. Hi ha diferents corrents d'economistes amb opinions dividides sobre el tema, i no hi ha unanimitat que els aranzels generin necessàriament inflació. De fet, hi ha tres grans postures entre els economistes:

La primera, representada per Milton Friedman o institucions com l'FMI o el Banc Mundial, defensa que els aranzels distorsionen el lliure mercat i augmenten costos, generant inflació. Casos històrics, com la Llei Hawley-Smoot entre les dues guerres mundials, no recordo la data exacta, als Estats Units, van imposar-ne uns que van alentir el creixement i van generar inflació. De fet, si no anem tan enrere en el temps, els aranzels de Trump van fer pujar el preu de béns com rentadores i acer als Estats Units durant l'any 2018.

Paradoxes de les paradoxes, resulta que Trump, liberal empedreït, en realitat està aplicant teories neo-keynesianes

Després hi ha economistes com Paul Krugman o Joseph Stiglitz, tots dos premis Nobel, que argumenten que el que finalment succeeixi dependrà de les polítiques que, a partir de l'aparició d'aranzels, posin en marxa els diferents estats. Si s'apliquen mesures com subsidis o inversions estratègiques, l'impacte inflacionari pot ser menor. En alguns casos, els aranzels poden estar encaminats a protegir indústries nacionals i estimular l'ocupació del país que imposa les noves taxes. És el corrent neo-keynesià. I, paradoxes de les paradoxes, resulta que Trump, liberal empedreït, està en realitat aplicant aquestes teories. Defensa la seva decisió aranzelària per dinamitzar la indústria local i promoure l'ocupació interna.

En tercer lloc, els economistes de l'anomenada corrent estructuralista creuen que els aranzels poden ser útils per enfortir indústries clau i reduir la dependència exterior. I proposen que, després dels aranzels, s'apliquin controls de preus en sectors estratègics per evitar inflació. Similar als neo-keynesians, diuen que la clau és com s'apliquen els aranzels, no només si existeixen o no.

Com poden observar, un cop més, aquell acudit que diu “posa cinc economistes junts i tindràs sis opinions diferents, i almenys una serà de Keynes” es compleix a la perfecció. L'economia és una ciència contingent, sempre ho he dit. Depèn de massa factors i massa sovint de la situació concreta.

Els aranzels, si només són imposats pels Estats Units, es podran compensar important i exportant amb la resta de països

¿Quins són aquests factors avui? Jo em quedaria amb que les economies de gran mida suportaran millor l'eventual inflació. I la UE ho és. Que la UE podrà importar d'altres llocs, i l'impacte inflacionari dels costos serà menor, almenys a mitjà termini. I que, si les respostes polítiques són adequades, la inflació pot ser controlada.

Hi haurà un efecte a curt termini segur. Però a mitjà termini, la meva opinió és que els aranzels, si només són imposats pels Estats Units, atès que representen el 10% del comerç mundial, es podran compensar important i exportant amb la resta de països.

Draps i vi es venen a molts llocs. Acer, alumini, components, semiconductors i cereals, també.