El proppassat 27 de juny es va presentar a la Casa Llotja de Mar l’edició corresponent al 2023 de la Memòria Econòmica de Catalunya del Consell de Cambres de Catalunya, dirigida per Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona (consultable https://cambrabcn.org/estudis/). Es tracta de la publicació de referència que des de fa 59 anys permet prendre el pols anualment a l’economia catalana. Com cada any, inclou un conjunt d’articles al voltant d’un tema monogràfic, que en aquesta edició fa referència als reptes i oportunitats associats amb la crisi climàtica. Aquests articles estan escrits per especialistes destacats, i les matèries tractades van des de la gestió de l’aigua a la situació i reptes de desplegament de les energies renovables, passant per l’impacte distributiu de la transició energètica, els reptes de la mobilitat sostenible o la percepció empresarial sobre aquestes qüestions. També s’inclouen articles específics sobre la transició hídrica, climàtica i energètica a les quatre demarcacions que cobreix la Memòria: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Com s’explica amb detall a l’informe econòmic que constitueix el cos de la publicació, durant el 2023 Catalunya va registrar un creixement del PIB del 2,6% amb relació a l’any anterior, per sobre dels EUA i del conjunt de l’economia espanyola (2,5% en ambdós casos) i molt per sobre del 0,4% al conjunt de la zona de l’euro. Si la comparació es fa prenent com a base l’últim trimestre del 2019, just abans de la pandèmia, el primer trimestre del 2024 el PIB català se situava un 5,9% per sobre, superant els valors assolits al conjunt de l’economia espanyola (3,7%) i de la zona de l’euro (3,4%).

Darrere d’aquest significatiu avenç trobem, en primer lloc, un important impuls demogràfic que ha fet que Catalunya superés la barrera dels 8 milions d’habitants a principis del 2024. Cal tenir en compte que des de l’any 2016 la contribució de la població autòctona al creixement demogràfic és pràcticament nul·la o fins i tot negativa, de manera que tot l’augment es deu a la immigració. Només en els darrers dos anys s’han incorporat al país un quart de milió de persones nouvingudes. Com a conseqüència, el percentatge que representen les persones ocupades amb nacionalitat estrangera sobre el total a Catalunya ha passat del 15% el 2019 al 20% el 2023. Al conjunt de l’Estat s’ha passat del 12% al 14% en el mateix període i a la zona de l’euro del 10% a l’11%. Dit d’una altra manera: el nombre de persones ocupades estrangeres ha augmentat un 42,5% a Catalunya entre 2019 i 2023, molt per sobre del 26,1% registrat al conjunt de l’Estat o del 18,6% a la zona de l’euro.

Des del 2016, la contribució de la població autòctona al creixement demogràfic és nul·la o fins i tot negativa

Si ens fixem en els components que expliquen l’evolució del PIB entre finals del 2019 i principis del 2024, pel costat de la demanda s’observa que la principal contribució positiva l’aporta el saldo amb l’estranger, que aporta un 4,0% del 5,9% de creixement total al llarg d’aquest període. Pel costat de l’oferta, el conjunt dels serveis són l'única de les grans branques d’activitat que mostren un avenç positiu, del 9,0%. Mentre que el volum d’activitat a la indústria tot just ha recuperat els nivells del 2019 i la construcció encara se situa un 8% per sota. Darrere d’aquestes xifres trobem, en primer lloc, el fort impuls de la demanda turística, que el 2023 va arribar als 25,8 milions de viatgers allotjats en establiments turístics, uns 800.000 més que el 2019 i amb perspectives de superar aquesta xifra el 2024. Aquestes bones xifres es reflecteixen en un saldo amb l’estranger que ha arribat a superar el 10% del PIB català el 2023, un màxim històric en aquest segle. Les exportacions de béns també han contribuït positivament a aquest resultat, superant la barrera dels 100.000 milions el 2023, amb un extraordinari creixement del 25% des del 2021 –però cal tenir en compte que una part important d’aquest bon resultat s’explica per l’evolució alcista del turisme, que ha assolit xifres rècord.

En coherència amb les fonts que expliquen el creixement pel costat de la demanda i de l’oferta, el grup d’activitats que més augmenten l’ocupació el 2023 (segons l’EPA) són comerç, transport i hostaleria, amb més de 75.000 persones, seguides d’altres activitats administratives, tècniques i professionals de serveis a les persones i a les empreses, incloent els serveis públics (més de 44.000 persones). De fet, des del punt de vista de la demanda, la variable anomenada “consum públic”, que agrupa la sanitat, l’educació, i els serveis socials i administratius finançats pel sector públic, aporta un 2,5% al 5,9% al creixement del PIB català entre finals del 2019 i principis del 2024. Si ens fixem en els pesos que representen els diferents grups d’activitat, la indústria ha passat del 18% al 17%, mentre que administració pública, sanitat i educació guanyen algunes dècimes per situar-se prop del 21% –ambdues branques per sota del 28% que representa la suma del comerç, el transport i l’hostaleria.

El motor turístic no podrà continuar creixent indefinidament en volum i ho haurà de fer en valor, servei i professionalització

En conjunt, la imatge global que es desprèn de totes aquestes xifres és la d’una economia amb un patró de creixement dual. En primer lloc, un patró intensiu en treball de mitjana i baixa qualificació, aprofitant la disponibilitat de mà d’obra immigrada disposada a ocupar els llocs de treball que no volen o poden assumir els autòctons —principalment a l’agricultura, el comerç, la construcció i l’hostaleria—. Però també s’observa en paral·lel un segon patró, aquest més intensiu en capital humà, centrat principalment en activitats professionals, tècniques i administratives als sectors públic i privat. La indústria, tot i perdre pes en l’ocupació, manté relativament estable la seva participació en el PIB total, gràcies als augments en la productivitat, mentre que les activitats més intensives en ciència i tecnologia també avancen, però des d’una base inicial baixa.

De cara al futur, el motor turístic no podrà continuar creixent indefinidament en volum i ho haurà de fer en valor, servei i professionalització. Per la seva banda, el sector públic es veurà limitat per les necessitats d’ajustar-se als compromisos de consolidació fiscal que marca Europa. Per tant, l’únic patró de creixement sostenible a llarg termini és l’impulsat per la inversió en capital humà, industrial i tecnològic —especialment en actius intangibles lligats a la propietat intel·lectual—. Aquesta és l'única via per aconseguir augments sostinguts de la productivitat i de la renda per càpita, que permetin incrementar la prosperitat, distribuir-la amb equitat i fer front de manera efectiva a les transicions tecnològica i energètica.

En aquest sentit, la Memòria ens aporta un indici molt positiu: els últims dos anys amb dades disponibles la inversió en R+D que fa el sector empresarial a Catalunya s’ha incrementat gairebé un 40%, fins a assolir els 3.000 milions d’euros el 2022 —un màxim històric que contrasta amb xifres al voltant dels 2.000 milions o inferiors entre 2009 i 2019—. Una excel·lent notícia que possiblement reflecteix la maduració d’uns ecosistemes empresarials en àmbits com les ciències de la vida, la computació avançada i altres àrees associades amb el que coneix com a deep tech, en els que Catalunya comença a disposar d’una massa crítica important. Si les polítiques públiques i les estratègies empresarials actuen coordinades per estimular la inversió en aquests àmbits, serà possible impulsar l’economia en el seu conjunt cap a un patró de creixement més recolzat en la cultura, la ciència i la tecnologia.