L'economia mundial continua creixent, encara que més a poc a poc. L'energia de la fotosíntesi del passat llunyà, els combustibles fòssils, es crema i es dissipa. Hi ha els qui pretenen que és possible fer camí a una "economia circular". Els recursos materials podrien obtenir-se cada vegada més des de dins de l'economia, reduint l'impacte ambiental en augmentar la reutilització i el reciclatge de materials. Tanmateix, l'anàlisi biofísica i metabòlica quantitativa (Fischer-Kowalski i Haberl, 2015) revela que hi ha una enorme "bretxa de circularitat". L'economia industrial no és circular, és entròpica. Hi ha un "buit entròpic" gegantí on va l'energia dissipada i tots els materials que no es reciclen.

És cert que el pic d'emissions de CO2 i també el pic d'extracció de materials podria assolir-se aviat, inclosos el carbó i el petroli, però encara no el gas natural ni tampoc, sens dubte, el coure, el níquel i els altres materials de la transició elèctrica. El descens des d'aquests alts pics del carbó i el petroli serà lent.

En un moment en què, malgrat totes les proves en contra, hi ha molt entusiasme sobre les possibilitats d'una economia circular industrial, és necessari explicar els dos sentits principals en els quals els autors escriuen sobre l'"economia circular". Poden ser professors d'introducció a la microeconomia o, més recentment, enginyers químics.

La microeconomia introductòria sol ensenyar-se en termes del que Georgescu-Rogen va anomenar irònicament "el carrusel" o "cavallets" entre consumidors i productors (Georgescu-Roegen, 1975), un esquema circular en el qual els productors posen béns i serveis al mercat a preus que paguen els consumidors; mentrestant, els consumidors (com a proveïdors de mà d'obra, terra o altres entrades o "factors de producció") obtenen diners dels productors en forma de salaris, rendes, etc. i compren, com a consumidors, els productes o serveis que s'han produït. Els "cavallets" necessiten energia per funcionar (energia que es dissipa) i produeixen residus materials que no es reciclen. Així, ni el carbó ni el gas ni el petroli es produeixen realment (en contra del que diuen els llibres de text d'economia), simplement s'extreuen, i la seva energia es dissipa en cremar-se.

Com a economistes ecològics crítics amb el corrent econòmic dominant des dels anys 1970 i 1980 pensàvem que estàvem convencent a poc a poc el públic, encara que no els economistes professionals, que la representació dels "cavallets" de l'economia era errònia. L'economia està immersa en realitats físiques. Tanmateix, per a la nostra sorpresa, la novetat recent és que, des de l'ecologia industrial i no només des de l'economia, també es predica una visió circular de l'economia. Aquí es té en compte l'energia produïda biogeològicament. I també es té en compte els materials que entren en l'economia. Els residus hi són també molt presents, però se suposa que el canvi tècnic pot tancar el cercle. Els residus es converteixen en entrades. L'energia (dissipada, per descomptat, a causa de la segona llei de la termodinàmica) no és un problema perquè procedirà de l'energia solar actual (no dels combustibles fòssils, que són existències esgotables de la fotosíntesi del passat). Se suposa que la cadena de subministrament circular regirà físicament en l'economia.

Tanmateix, sabem que el grau real de circularitat de l'economia industrial és molt baix, i probablement estigui disminuint a mesura que les economies anteriorment basades en la biomassa completen la seva transició a una economia industrial basada en els combustibles fòssils a l'Índia i l'Àfrica (Roy i Schaffartzik, 2021).

Hi ha una gran "bretxa de circularitat" entre l'entrada de material "fresc" i l'entrada de material reciclat en l'economia. A tot el món, i sense comptar l'aigua, l'entrada de materials (inclosos els combustibles fòssils) és d'unes 92 Gt a l'any i la segona d'unes 8 Gt (una Gt són mil milions de tones). Després de la pandèmia, torna a augmentar el metabolisme social. Si menys del 10% dels materials es reciclen, d'on procedeix el 90% restant? La meva resposta és: de les noves fronteres d'extracció de matèries primeres i també, en certa manera, de les fonts habituals. Així, l'alumini pot ser procedent en certa manera del reciclatge, pot procedir de la bauxita de les antigues mines que s'utilitzen de forma més intensiva, o és molt probable que procedeixi de noves mines de bauxita. El mateix s'aplica al mineral de ferro i al coure. Fins i tot sense creixement econòmic, l'economia industrial necessita nous subministraments d'energia i materials produint també més residus (un dels quals, molt voluminós, és l'excés de gasos amb efecte d'hivernacle).

Aquesta és la lliçó número u d'un curs d'economia ecològica i ecologia política. El baix grau de circularitat té dues raons principals (Haas et al. 2015). En primer lloc, una gran part dels materials processats es fan servir per proporcionar energia i, per tant, no estan disponibles per al reciclatge. En segon lloc, els estocs construïts (habitatges, infraestructures, vies de comunicació) creixen a un ritme elevat. L'expansió d'aquests estocs construïts (en gran part de ciment i de metalls) requereix en primer lloc una aportació creixent de materials i energia; i una vegada instal·lats, cal una aportació persistent de materials i energia per al seu manteniment i funcionament. El metabolisme social continua creixent. D'allà les assenyades crides a un "decreixement" de les economies riques.

Fins i tot una economia industrial que no creixi necessita grans subministraments nous d'energia i materials procedents de les fronteres d'extracció de matèries primeres, ja que l'energia no es recicla i els materials només es reciclen en petita mesura. L'economia industrial va sempre a les fronteres d'extracció a la recerca de materials i també viatja a les fronteres d'evacuació de residus. Els residus es dipositen de vegades en qualsevol lloc (residus sòlids o líquids o gasosos) i de vegades una petita part torna a ser valorada econòmicament pels recicladors.

I aquestes fronteres d'extracció de matèries primeres com també les fronteres de l'evacuació de residus solen estar habitades per éssers humans i, sens dubte, per altres espècies. D'allà els conflictes ambientals i la creixent força del moviment de justícia ambiental. Molts d'aquests conflictes es registren a l'Atles de Justícia Ambiental (ejatlas.org) i en les nombroses investigacions d'ecologia política. Aquestes feines d'investigació en ecologia política global estan sent ja reconegudes en la ciència internacional; en el meu cas particular, per un premi Balzan el 2020 i pel premi Holberg el 2023. Llàstima que no els donessin premis semblants a Georgescu-Roegen ni a Herman Daly, pioners de l'economia ecològica.