Donald Trump ha assumit aquest dilluns el seu segon mandat com a president dels Estats Units generant expectatives i controvèrsies. Els seus primers 100 dies seran crucials per a establir el rumb de la seva Administració i determinar si implementarà les polítiques associades al moviment MAGA (Make America Great Again). Les decisions preses durant aquest període inicial tindran un impacte significatiu en el panorama geopolític, econòmic i social a nivell mundial.

En l'àmbit de la política interna, es preveu que l’Administració Trump intensifiqui el proteccionisme econòmic, amb mesures que inclouen un increment en els aranzels a productes importats de la Xina, Europa i altres regions del món. Aquesta estratègia té com a objectiu protegir la indústria nacional i preservar l'ocupació nord-americana. Paral·lelament, s'anticipa un impuls significatiu al sector de l'energia fòssil. Trump ha manifestat el seu suport a la promoció del petroli, gas natural i carbó com a fonts energètiques fonamentals. Aquesta política podria comportar la revocació de regulacions mediambientals implementades per Administracions anteriors, prioritzant el creixement econòmic domèstic sobre els esforços globals en la lluita contra el canvi climàtic. Sobre aquesta qüestió, Trump va deixar clara la seva posició en retirar els Estats Units de l’Acord de París el novembre del 2020, argumentant, entre altres coses, que era un pacte “injust” i que “matava l’economia nord-americana”. Addicionalment, s'espera la implementació d'una reforma fiscal que pot incloure reduccions impositives dirigides tant a empreses com a la classe mitjana. L'objectiu declarat és estimular la inversió i el consum intern. No obstant això, aquesta iniciativa podria tenir com a conseqüència un augment del dèficit federal i, probablement, generaria crítiques dels sectors més progressistes.

El retorn de Trump a la Casa Blanca representa tant riscos com oportunitats per a l’economia espanyola i catalana

En l'àmbit de la política exterior, s'anticipa que Trump reconfiguri de manera significativa les aliances estratègiques dels Estats Units, principalment el seu vincle amb l'OTAN, el que podria exacerbar les divisions amb els seus socis europeus i posar a prova la unitat de l’Aliança Atlàntica en un moment en què l'estabilitat internacional és particularment crítica. El seu enfocament transaccional en les relacions internacionals sembla alinear-se amb la cèlebre frase atribuïda a Henry Kissinger “Amèrica no té amics ni enemics permanents, només interessos”. A més, la retòrica expansionista de Trump, que ha suggerit recentment annexar territoris com Groenlàndia i recuperar el control del Canal de Panamà, ha generat preocupació entre els aliats tradicionals dels Estats Units. Aquests missatges, que molt probablement responen a una estratègia ulterior, poden tenir repercussions en la percepció dels Estats Units com a soci de confiança.

En el marc internacional, Trump torna a la Casa Blanca amb la guerra a Ucraïna a punt de complir tres anys i una escalada de la tensió a Orient Mitjà pel conflicte entre Israel i Hamàs i la caiguda de Bashar al Assad a Síria. D’una banda, el nou president nord-americà ha criticat la milionària ajuda econòmica que l’Administració de Joe Biden ha concedit a Ucraïna i al president Volodímir Zelenski per no intentar negociar un acord amb Rússia. Trump ha expressat la seva intenció de reunir-se amb Vladimir Putin per a buscar una resolució al conflicte, la qual cosa ha posat en alerta les autoritats europees i ucraïneses sobre possibles concessions a Rússia. D’altra banda, Trump estrena segon mandat poques hores després d’iniciar-se un alto el foc a Gaza, que ha de durar un mes i mig i donar marge a explorar vies per a trobar una solució a més llarg termini. Tal com va passar en la seva primera legislatura, és probable que reforci el vincle amb Israel i els països del Golf, tot mantenint una postura de confrontació cap a l'Iran. Aquest enfocament podria incrementar les tensions regionals, amb potencials repercussions en el subministrament energètic global i l'estabilitat de la zona.

Moltes empreses catalanes i espanyoles depenen de components o matèries primeres xineses, pel que els costos de producció podrien augmentar

Dit això, Catalunya i Espanya han d’estar vigilants per poder anticipar -i contrarestar, si arriba el cas- l’efecte de l’arribada de Trump en matèria econòmica, especialment en relació amb les polítiques proteccionistes que el nou president dels Estats Units pugui activar. Els Estats Units són el cinquè destí de les exportacions espanyoles, menys del 2% del PIB -molt inferior al 10% d’Alemanya i Itàlia, o el 7% de França-, però representen, no obstant, 20.000 milions d’euros i al voltant de 30.000 operadors.

Catalunya és una regió altament exportadora, amb sectors clau com el de l’automoció, l’agroalimentari, el tèxtil i el tecnològic. Si Trump imposa nous aranzels sobre productes europeus (com ja va fer amb el vi, l’oli d’oliva i el formatge durant el seu primer mandat), les empreses catalanes podrien veure’s afectades, veient com es redueix la seva competitivitat en el mercat nord-americà. Tanmateix, les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina podrien alterar les cadenes de subministrament globals. Moltes empreses catalanes i espanyoles depenen de components o matèries primeres xineses, pel que els costos de producció podrien augmentar, afectant així la seva capacitat d’exportació. També es pot deduir que si les tensions geopolítiques i comercials augmenten, els mercats financers podrien experimentar volatilitat, la qual cosa afectaria els costos de finançament per a empreses i projectes a Catalunya i Espanya.

En una altra línia, el previsible suport de Trump a la producció d’energia fòssil als Estats Units fomentarà les exportacions de gas natural liquat cap a Europa, competint amb proveïdors com Algèria o Rússia. Espanya i Catalunya en particular amb la seva infraestructura energètica podrien beneficiar-se com a punt de recepció de gas nord-americà. Tot i això, la dependència del gas fòssil xoca amb els objectius de transició energètica d’Europa i Catalunya, centrats en les energies renovables. Però aquestes polítiques per a desaccelerar els esforços climàtics podrien generar incertesa en les inversions en energia neta, afectant els plans de Catalunya d’avançar cap a la sostenibilitat.

Catalunya i Espanya hauran de ser proactives per aprofitar els desafiaments globals i reforçar la seva posició en l’escenari internacional

El turisme nord-americà també és un sector de gran importància per a Espanya i Catalunya, especialment per a ciutats com Barcelona, que pot veure’s impactada per l'estratègia de la nova Administració. Un possible enduriment de les polítiques migratòries i de les restriccions per a entrar als Estats Units podria minar la confiança dels nord-americans en viatjar a l’estranger, tal com va passar durant el primer mandat de Trump, afectant el sector turístic espanyol i català.

Les polítiques de Trump, però, podrien fomentar una major integració europea i una aposta decidida per a l’autonomia estratègica. Això podria beneficiar regions com Catalunya, que està ben posicionades per a liderar sectors clau dins del mercat europeu. De la mateixa manera, les tensions entre els Estats Units i la Xina podrien oferir oportunitats per a les empreses catalanes i espanyoles a l’hora de buscar nous socis comercials a Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica.

El retorn de Trump a la Casa Blanca representa tant riscos com oportunitats per a l’economia espanyola i catalana. Tot i que les seves polítiques proteccionistes i les tensions geopolítiques poden generar incertesa i dificultats a diferents sectors, també poden estimular la innovació, la diversificació de mercats i l’aposta per una major integració europea. Com va dir una vegada Jean Monnet, un dels fundadors de la Unió Europea, "les crisis són oportunitats disfressades". Catalunya i Espanya hauran de ser proactives per aprofitar els desafiaments globals i reforçar la seva posició en l’escenari internacional.