Aquest dilluns, Donald Trump pren possessió com a president dels Estats Units en un acte amb ben poca, o gens, presència dels empresaris catalans o espanyols. Els convocats han adduït problemes d’agenda, ja que aquesta setmana se celebra també el Fòrum Econòmic Mundial, a Davos, Suïssa, i no poden ser a tot arreu. Allà veuran Trump, però per videoconferència.

La preocupació que tenen els economistes a casa nostra respecte al retorn del republicà a la Casa Blanca, especialment si compleix el seu programa i promeses amb intensitat, també arriba a les empreses, tot i que cadascuna té els seus interessos, hi pot haver sectors beneficiats, no és el mateix ser als EUA que no ser-hi i algunes tenen capacitat fins i tot d’acostar-se a Trump i el seu entorn perquè la seva presidència els jugui a favor.

A l’espera de fins a quin punt apuja els aranzels i com afecta la Unió Europea, i si du a terme altres promeses com restringir la immigració, la seva elecció el passat novembre ja ha tingut un primer efecte en moltes empreses. I no positiu, tot i que com sempre, la festa va per barris i el que perjudica alguns pot beneficiar-ne d’altres.

Al desembre, la Reserva Federal (Fed) va abaixar els tipus d’interès, cosa que no va sorprendre perquè era la tercera des de l’estiu, però va refredar les expectatives de baixades per aquest any, per al que en preveu ja només dues. Ara hi ha analistes que pensen que podria fins i tot no fer-ne cap al 2025.

El finançament comença a ser més car del que es preveia pel fre de la Fed a les baixades de tipus, el que afecta més les empreses endeutades

S’haurà de veure com evoluciona durant l’any el criteri de la Fed, presidida per Jerome Powell, enfrontat amb Trump, però l’escenari ha canviat. Finançar-se serà més car aquest 2025 del que semblava fa dos mesos, i això no només afecta l’economia i les empreses estatunidenques, sinó també les europees i les de la resta del món perquè la política monetària dels EUA té tendència a contagiar-se. De fet, en el mercat interbancari de la zona euro ja es nota i l’euríbor tancarà el gener per sobre del de desembre i novembre.

També ho noten les empreses, i les cotitzades, per partida doble. Aquesta expectativa de què baixin menys els tipus del que s’esperava els comença a encarir el finançament, el que afecta les empreses més endeutades, perquè els seus costos financers són més alts. Les que cotitzen a borsa pateixen, a més, el fet que els inversors castiguen les companyies que tenen més deute, de manera que són més susceptibles de perdre valor al mercat.

Si uns hi perden, altres hi poden guanyar. Per exemple, els bancs poden sortir beneficiats d’un fre en les baixades dels tipus d’interès, ja que aquests marquen els preus dels seus productes i ofertes. Això vol dir que els interessa que les polítiques de Trump mantinguin els tipus d’interès alts? No necessàriament. Si van acompanyades d’altres, com els aranzels, que afecten negativament el conjunt de l’economia, també en sortiran perjudicats, ja que el negoci bancari és molt permeable a la situació econòmica. Per tant, ara mateix, i a l’espera de què comenci a prendre decisions concretes, en general les empreses estan a l’expectativa.

La promesa d’apujar aranzels a tots els productes que entrin als EUA pot crear un efecte dominó amb un impacte social molt negatiu

Estan a l’expectativa perquè la promesa d’apujar aranzels a tots els productes que entrin als EUA és una seriosa amenaça per a l’economia. Les empreses catalanes que exporten als Estats Units en serien les més perjudicades, però també les que ho fan a Alemanya i França, principals mercats de les exportacions catalanes, ja que llurs empreses sí que depenen molt dels EUA. Per tant, seria un efecte dominó: les empreses de les grans potències europees perden vendes als Estats Units, les seves economies es contrauen, importen menys i les nostres empreses venen menys. Si venen menys, produeixen menys, ingressen menys i això es trasllada al mercat de treball.

A més, aquesta política crearia un escenari d’inflació, com va advertir el Fons Monetari Internacional (FMI) el passat divendres. Tant frenar les importacions com les possibles restriccions a la immigració reduirien l’oferta, cosa que faria pujar els preus. Més inflació provocaria, alhora, que la Fed frenés encara més les baixades de tipus d’interès.

Aquest efecte dominó forma part de les previsions més pessimistes. N’hi ha de més optimistes, bàsicament perquè creuen que Trump no farà tot el que ha dit que faria en qüestions de proteccionisme. Sobretot, si en treu alguna cosa a canvi. Molts economistes creuen que pot tenir una guerra aranzelària amb la Xina, però confien que arribi a un acord amb la Unió Europea per no fer-se mal mútuament. Caldrà veure-ho, però si no ho fa, no només afectarà les empreses, sinó que l’impacte arribarà a tota la societat, que ja no està per tirar coets. Si amb un bon nivell d’ocupació i de creixement del PIB, el nombre de treballadors que no arriben a final de mes és tan alt i l’accés a l’habitatge tan complicat, un horitzó de més atur i menys creixement pot suposar un daltabaix en l'àmbit social.