L’escenari recent de guerra comercial ha desfermat el pànic als mercats financers i ha desconcertat els analistes, ja que pocs podien preveure que l’augment aranzelari seria tan contundent com el que es va anunciar el passat 2 d’abril. Després de les caigudes generalitzades dels mercats al llarg dels últims dies, i les que es preveuen en les pròximes sessions, entrem en un escenari incert on, depenent de quant temps es mantinguin aquests aranzels i de la capacitat negociadora dels països afectats, la guerra comercial impactarà, d'una manera o una altra, en el creixement econòmic mundial.

En aquest escenari, a curt termini és important destacar que el primer país afectat serà els Estats Units; aquestes mesures ja tenen un impacte negatiu en la confiança empresarial del país, els aranzels reduiran els beneficis de les empreses nord-americanes, i la inflació es veurà afectada segons si els fabricants decideixen traslladar tot el cost aranzelari al consumidor o si l’assumeixen contra el seu compte de resultats. Una altra derivada dels aranzels imposats pels Estats Units és la incertesa subjacent en el procés de negociació país per país, i encara que Trump ha afirmat que seria flexible negociant, la incertesa augmentarà la volatilitat als mercats financers. A mitjà termini, una guerra comercial sostinguda podria portar l’economia nord-americana a entrar en recessió.

El moviment de Trump mostra la seva capacitat negociadora i el seu poder, ancorant la resta de països a la seva proposta, sobre la qual es negociarà

Ja vam veure la setmana passada com l’S&P500 tancava amb una caiguda propera al 10%, acumulant una pèrdua anual del 13%; el sector tecnològic, de la mà del Nasdaq, registrava unes pèrdues del 9,8%, acumulant una caiguda anual del 17%, i la resta dels índexs a nivell mundial queien a l’uníson. El moviment de fluxos d’inversió que està produint l’escenari en què ens trobem és notable, ja que hi ha una translació de fluxos de la renda variable cap a la cerca d’actius refugi, com pot ser la renda fixa o l’or, i la majoria de les cases d’inversió estan infraponderant la renda variable a les seves carteres, cosa que fa preveure que mentre no s’equilibri tot, el mercat pot continuar agitat.

En el cas d’Europa, ja hem vist com l’Eurostoxx esborrava tots els seus guanys d’aquest any, acumulant una caiguda del 8,6% la setmana passada, encara que es creu que l’impacte de la guerra comercial serà més suau que als Estats Units. Evidentment, els aranzels reduiran el creixement i s’està a l’expectativa de veure com impacten sobre la inflació de la zona euro, però a manca de veure com s’abordarà el procés negociador al qual Trump vol forçar, el fet que la Unió Europea estigui apostant i invertint fortament en sectors com la defensa o les infraestructures pot afavorir que es mantingui part del creixement econòmic, el qual l’aplicació dels aranzels podria comprometre.

Aquest moviment de Trump mostra la seva capacitat negociadora i el seu poder, ancorant la resta de països a la seva proposta sobre la qual es començarà a negociar; ja que aquestes tarifes hauran de ser negociades unilateralment. Els aranzels aplicats són una proposta de màxims per exercir pressió sobre multitud de països, els quals intentaran negociar per minimitzar així la pressió aranzelària que recau sobre ells, i arribar a un nou statu quo. Els aranzels tal com es van presentar s’aniran negociant fins a arribar a una nova situació d’equilibri.

No seria la primera vegada que Trump empitjora la situació econòmica a l’inici del seu mandat per erigir-se en el salvador d’Amèrica

La lògica podria fer-nos pensar que estem davant d’un rampell proteccionista excessiu, i que els aranzels poden tenir un efecte devastador en l’economia mundial, però si anem un pas més enllà, sembla que estem davant el pretext perfecte per aconseguir desaccelerar l’economia nord-americana de manera suau, continuar amb la política de retallades de despeses de l’Administració Trump, i davant un menor creixement, forçar una sèrie de retallades de tipus d’interès per part de la Reserva Federal Americana. Per a què? Per intentar refinançar el deute dels Estats Units, que vencerà l’any vinent a uns costos molt més atractius que els que es trobaria avui en dia. L’impacte d’aquesta estratègia serà asimètric a nivell mundial, perjudicant sobretot els països més dependents dels Estats Units, i en menor mesura les economies més interconnectades i obertes, però un cop el deute nord-americà quedi refinançat, serà el moment per reflotar l’economia amb mesures expansives i anotar bons creixements als mercats de renda variable de cara a la segona meitat del mandat de Donald Trump.

Recordem que és el tipus d’interès el que determina el cost del deute d’un país, i com més baix sigui aquest, més barat ens surt refinançar el deute, o, en altres paraules, menor n’és el cost. No seria la primera vegada que Trump empitjora la situació econòmica a l’inici del seu mandat per erigir-se en el salvador d’Amèrica a finals d’aquest.

Sigui com sigui, l’entorn descrit és un entorn on la prudència i la tranquil·litat han d’imperar, estem davant un escenari d’incertesa i no hem de posar-nos nerviosos ni prendre decisions precipitades, ja que, com en qualsevol caiguda abrupta dels mercats, sempre es generen oportunitats de compra, s’obren nous descomptes que fan atractiva l’entrada en un valor concret, i sorgeixen noves possibilitats per reposicionar les nostres carteres. Dit això, és moment de centrar-nos en el curt termini, veure com evolucionen els índexs, veure com evoluciona l’economia nord-americana, tenir liquiditat i estar preparats.