Els últims dies s'han publicat dos documents, complementaris entre si, que marquen les línies que seguirà l'Agència Tributària en la seva tasca de lluita contra el frau durant el 2023. Ens referim, d'una banda, al Pla Anual de Control Tributari i, de l'altra, a l'addenda al Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023.

Ambdós ens mostren una actuació de l'Agència que combina les dues mesures necessàries per aconseguir, en un estat modern, una millor aplicació del sistema tributari, com són les de caràcter preventiu i repressiu. Volem insistir ara en el valor de l'assistència i la prevenció com a instrument de lluita eficaç contra els incompliments tributaris. La pandèmia i la posterior crisi derivada de la guerra d'Ucraïna, a més de canviar certs hàbits socials —per exemple, la limitació de l'ús de l'efectiu—, ha produït, com a efecte induït, una millor consciència fiscal al nostre país. Així, el gran desplegament d'ajuts públics, necessaris per sostenir l'activitat econòmica, primer, i per assegurar el nivell adquisitiu de les famílies, després, ha incrementat la consciència sobre la importància dels ingressos fiscals, imprescindibles per finançar aquestes actuacions. La conjunció d'aquests factors, unida a un alt grau d'eficàcia de l'administració tributària, ha permès obtenir uns volums de recaptació molt superiors als increments del PIB.

Sota aquest escenari, es comprèn fàcilment que les tasques d'assistència i prevenció es revelen com a essencials. En una societat en la qual el pagament d'impostos es contempla com un deure de solidaritat —sempre hi ha excepcions, és clar—, la manera més eficaç d'assegurar el correcte compliment de les obligacions fiscals passa per ajudar els contribuents en l'esmentada tasca. A aquests efectes, s'ha de tenir en compte que el sistema fiscal és un dels escassos àmbits en els quals l'Administració descarrega en els ciutadans la pràctica totalitat de les tasques necessàries perquè s'apliquin, mitjançant la tècnica de l'autoliquidació (el ciutadà declara les seves rendes, aplica la normativa, fa les operacions de liquidació i paga el tribut, tot això en un mateix acte). La contrapartida lògica de les esmentades càrregues indirectes és el desplegament de sistemes complets d'informació i assistència.

En aquest sentit, tant el Pla de Control com l'addenda al Pla Estratègic aposten per un nou sistema, que permeti coordinar tots els serveis d'assistència presencials i telefònics amb les denominades Administracions Digitals Integrals (ADI). Aquestes últimes, acabades d'implantar, no només prestaran aquests serveis als ciutadans, sinó a la resta de funcionaris encarregats de tasques d'assistència i informació, garantint un cert grau d'homogeneïtat pel que fa als criteris a transmetre. Encara que sembli sorprenent, no és tan estrany que, depenent de quina sigui l'oficina que faci aquestes tasques d'informació, els criteris comunicats al contribuent variïn en alguns casos. Per evitar-ho, les ADI es configuraran com els centres de coordinació en la matèria, dotades amb un personal d'alta especialització.

En la mateixa línia d'aconseguir una unificació de criteri, es troba molt avançada la denominada Base Única de Coneixement, que permetrà integrar la doctrina del Tribunal Econòmic-Administratiu Central, de la Direcció General de Tributs, i els criteris de l'Agència Tributària. D'aquesta manera, aquesta base permetrà donar a conèixer quin és el criteri administratiu sobre determinada matèria, en cada període, ja que pot anar variant.

Alhora, es pretén elaborar una carta dels serveis d'informació i assistència perquè siguin els contribuents els que decideixen el canal pel qual volen ser atesos. Així, els més dotats de competències digitals preferiran, possiblement, l'atenció mitjançant canals telemàtics, com són els xats que es poden entaular amb les ADI. Al contrari, altres contribuents més tradicionals preferiran l'atenció presencial o, en el millor dels casos, telefònica. Doncs bé, l'Agència Tributària facilitarà a cada grup d'obligats l'ús de l'eina d'assistència que considerin preferible.

En aquest sentit, s'ha de destacar la decidida aposta per facilitar a les persones grans i afectades per la fractura digital una assistència presencial a qualsevol oficina de l'Agència Tributària, fins i tot sense cita prèvia, sempre que ho permeti la capacitat del servei. En cas contrari, s'oferirà cita prèvia per a la data més pròxima.

Un altre àmbit prioritari d'actuació és el dels no declarants de l'IRPF, on solen produir-se multitud d'errors, en un col·lectiu, a més, de rendes molt baixes i on qualsevol regularització constitueix un trencament important. El cas paradigmàtic és el de l'existència de més d'un pagador durant l'exercici, que pot determinar que, a igualtat de renda, un contribuent amb un únic pagador no hagi de declarar i un altre amb més d'un, sí. I això quan les retencions d'aquest últim no estan ajustades a l'impost que hauria de satisfer, per la qual cosa es fa necessària la declaració per complementar-les. Doncs bé, per evitar errors, força freqüents, durant el 2023 es posarà en marxa una campanya, dirigida a aquests col·lectius amb més probabilitat de no presentar la declaració, tot i que ho han de fer, a fi de fer-los arribar un avís al final de la campanya d'IRPF.

Una qüestió molt rellevant, directament vinculada a la legitimació del sistema tributari, és la de la reacció sancionadora davant de petits incompliments. En aquesta matèria, sembla assenyat individualitzar al màxim la situació de cada contribuent, tenint en compte el seu historial. Així, no sembla que s'hagi de tractar igual un obligat tributari que sempre s'ha mostrat diligent en el compliment dels seus deures tributaris que a un altre amb un llarg historial d'inobservances. Si el primer error comès pel contribuent normalment complidor rep la mateixa reacció sancionadora que els successius registrats pel negligent, el primer, probablement, tindrà la sensació de ser mal tractat pel sistema i, possiblement, ho pensarà amb raó.

Per això, s'han de celebrar els primers passos que recullen tant el Pla com l'addenda per incorporar al nostre ordenament el denominat "dret a l'error", d'inspiració francesa. En virtut d'això, els contribuents han de poder rectificar els primers errors —no dolosos—, sense imposició de sancions, fins i tot per al cas que hagin estat detectats per l'administració tributària. Es tracta d'una mesura demandada pel Llibre Blanc per a la Reforma Fiscal i pel Consell per a la Defensa del Contribuent. Doncs bé, els dos documents als quals ens referim no arriben tan lluny, però sí que preveuen una revisió dels criteris fets servir per a la imposició de sancions, prenent en consideració l'historial de cada contribuent. En concret, l'addenda afirma que "el projecte consisteix a avançar en la valoració de la conducta del contribuent quan aquest incorre en errors o en petits incompliments involuntaris, especialment en aquells casos en els quals no hi ha perjudici econòmic i són comesos ocasionalment per contribuents tradicionalment complidors". Es tracta d'un petit avanç, que haurà de ser més ambiciós en el futur, però avanç, al cap i a la fi.

En aquesta mateixa línia, també s'ha de celebrar la nova política que s'anuncia per a la concessió d'ajornaments i fraccionaments, més flexible i que facilitarà el pagament dels impostos a moltes empreses, particularment les més petites. En paral·lel i d'acord amb això, s'està tramitant un projecte d'ordre ministerial que permetrà obtenir ajornaments o fraccionaments de fins a 50.000 euros, sense necessitat d'aportar garanties. També amb la finalitat d'alleujar la tresoreria de les pimes, el pla preveu un avançament de les devolucions per l'impost sobre societats que, per a aquestes empreses, es produiran normalment al setembre (la declaració es presenta al juliol).

Per acabar, aquestes tasques preventives també adopten formes i enfocaments més sofisticats, de behavioural insights. Així, el 2022 es van emetre cartes d'avís a col·lectius escollits, que presentaven perfils de risc continuats en el temps, amb la intenció que, en cas de ser el cas, regularitzessin voluntàriament la situació tributària. Doncs bé, durant el 2023 s'estudiarà la reacció d'aquests contribuents, no només en els exercicis afectats per les cartes, sinó en els següents i en relació amb el seu entorn familiar i professional.

Com es pot observar, el repàs que acabem de fer, no exhaustiu, mostra un conjunt molt ampli d'actuacions de l'Agència Tributària que tenen, com a nexe comú, el desig de millorar el compliment sense necessitat de fer actuacions més invasives de control i repressió. Sense oblidar la importància d'aquestes últimes, hem de recordar que van dirigides a un nucli reduït de contribuents —almenys, pel que fa al nombre—, ja que la majoria dels ciutadans compleix els seus deures fiscals de manera raonable. I per a aquesta majoria, el que hem d'exigir a l'administració tributària és, precisament, informació, assistència i seguretat jurídica. Des d'aquesta perspectiva, els esforços que s'estan fent no són gens menyspreables i constitueixen una aposta per disposar d'una bona administració tributària.