Passen els dies i el Congrés d'EE. UU. continua sense arribar a un acord per ampliar el sostre del deute que eviti el tancament de l'administració governamental i, en última instància, provoqui la insolvència del país.

El sostre del deute, també conegut com el límit d'endeutament, va ser legislat per primera vegada pel Congrés el 1917 (Second Liberty Bond Act). El seu objectiu era determinar la suma màxima que el Govern podia demanar per finançar el seu dèficit públic. Aquest límit del deute cobreix tant el deute públic com els deutes que EE. UU. té amb si mateix. Si els nivells de deute públic arriben a aquest límit, se li prohibeix utilitzar més finançament fins que el Congrés pacti i autoritzi un augment al sostre del deute. Des de 1960, el Congrés sempre va acceptar l'ampliació que s'ha produït en 78 ocasions. Mentrestant, l'endeutament s'ha triplicat en els últims 15 anys.

Per a alguns experts econòmics es tracta d'una mesura necessària per garantir la solvència i estabilitat financera d'EE. UU. Negociar el límit d'endeutament es converteix en una bona oportunitat per revisar les finances de la nació i protegir-les davant de futures crisis econòmiques. Per a d'altres, la mesura és ineficient en limitar la capacitat del Govern per prendre les seves pròpies decisions. Així mateix, apropar-se al sostre del deute genera incertesa i volatilitat als mercats financers, així com una posada en escena d'una confrontació acalorada i partidista entre demòcrates i republicans.

Actualment, aquest límit de deute nacional és de $31,4 bilions de dòlars i tècnicament aquesta quantitat va ser assolida a finals del mes de gener. A partir d'aquest moment, el Departament del Tresor ha començat a prendre una sèrie de mesures extraordinàries per evitar que el país entri en un escenari on no pugui fer davant les seves despeses, es tanqui l'administració governamental i finalment es produeixi l'impagament dels seus deutes. Es tracta de solucions temporals destinades simplement a guanyar una mica de temps. De moment, el 18 d'abril el govern federal va omplir les seves arques amb diners en efectiu a causa del cobrament d'impostos trimestrals recaptats d'empreses i particulars.

Això servirà com a matalàs de liquiditat momentani per evitar qualsevol impagament durant aquesta primavera. Tanmateix, és aquesta major o menor recaptació tributària la que marcarà la data aproximada de l'incompliment. La denominada data X.

Encara que el cronograma és incert, ja que depèn de les fluctuacions d'entrades i sortides d'efectiu del Govern federal, les primeres aproximacions situen aquest moment entre els mesos d'agost i setembre.

Però, quines serien les conseqüències si s'arribés a aquest venciment sense un acord per augmentar el límit màxim del deute?. No resoldre aquest problema significaria en última instància no poder pagar el seu deute vençut, el que portaria a EE. UU. a la suspensió de pagaments (Default).

En aquest context tan negatiu, es produirien efectes col·laterals de conseqüències econòmiques i financeres catastròfiques, tant en el plànol nacional com en l'internacional. Entre els riscos més importants es pot esmentar els següents:

  1. La degradació de les qualificacions creditícies per part de les agències de ràting davant el risc d'insolvència. Això implicaria uns costos més grans de finançament que afectaria a les futures emissions de deute del Govern i com a efecte col·lateral al deute de les empreses, hipoteques, crèdits al consum, targetes de crèdit etc.
    De moment, els primers símptomes comencen a aparèixer. El Departament del Tresor nord-americà va vendre la setmana passada 57.000 milions de dòlars en lletres del tresor a tres mesos amb un rendiment del 5,1%, l'interès més alt des de 2001. Aquest deute venç entorn de la data prevista en què s'espera que EE. UU. es quedi sense diners. D'altra banda, el preu dels swaps d'incompliment creditici a cinc anys es va situar en 46 punts bàsics, el més alt en 10 anys.

  2. Volatilitat als mercats financers mundials, el que podria afectar negativament les inversions i els estalvis de les persones. Un augment en les taxes d'interès significaria una caiguda en el valor de la renda fixa, les accions i béns arrels. A més, això provocaria una pèrdua de confiança en l'economia nord-americana i en la seva capacitat per complir els seus compromisos financers. Cal recordar que els bons del Tresor són, literalment, un valor considerat com "lliure de risc", la qual cosa significa que no hi ha risc que l'inversor perdi el principal invertit. Un impagament del deute plantejaria dubtes sobre això. Això podria dissuadir els inversors estrangers d'invertir en el país.

  3. Pèrdua de valor del dòlar com a resultat de la desconfiança cap a la divisa. En aquest context és important destacar que el dòlar, a més de ser un dels símbols del poder econòmic dels Estats Units és també una moneda segura i de baixa volatilitat l'extensa circulació de la qual és en el centre de l'activitat comercial mundial. Ara la nació s'arrisca a oferir als inversors globals un incentiu per diversificar les seves tinences de monedes més enllà del dòlar. Això, al seu torn, posaria en risc taxes d'interès més altes al país, la qual cosa soscavaria el creixement econòmic dels Estats Units.

  4. Impacte en l'economia real, que podria perdre fins a tres milions de llocs de treball. L'origen seria el decreixement del PIB, amb una caiguda anualitzada entorn del 3%-5%, per l'impacte en el baix consum i la debilitat de la despesa pública.

Es tracta d'un escenari la tendència del qual només pot ser modificada a través de la negociació entre republicans i demòcrates. Els primers estan decidits a augmentar el sostre del deute només si arriben a un acord amb la Casa Blanca sobre un ampli conjunt de demandes dirigides principalment a la rebaixa de despeses. Els demòcrates creuen que aquestes peticions tindrien un impacte negatiu en l'economia i en els beneficis socials de molts nord-americans. També argumenten que, si l'economia entra en recessió, les retallades proposades podrien fer que aquesta sigui molt més profunda, més llarga i difícil de resoldre.

Per acabar, dues reflexions en forma de preguntes:

  1. Des de 2001, el Govern nord-americà ha tingut un dèficit mitjana anual de gairebé 1 bilió de dòlars. Si segueix amb aquesta tendència, acumularà un deute de més de 50 bilions de dòlars el 2033 (Congressional Budget Office): Llavors el que està succeint és un problema de "sostre de deute" o més aviat de "volum insostenible de deute"?

  2. Fa uns mesos la Secretaria del Tresor d'EE. UU. Janet Yellen va dir que el que es necessitava ara era que el Congrés demostrés que el món pot confiar en la capacitat dels Estats Units de pagar els seus deutes. Té sentit, llavors, deixar-se seduir per una recessió autoinfligida que podria arrossegar l'economia mundial quan tenim les solucions per evitar que això succeeixi?