En 1928 Alexander Fleming es va anar de vacances deixant oblidat un cultiu de bacteris. Allà va créixer una espècie de floridura que matava diversos bacteris causants de malalties. Havia inventat el primer antibiòtic: la penicil·lina. El 1853 un client descontent tornava una vegada i una altra les seves patates toves a la cuina d'un restaurant de Nova York. Cansat, el xef George Crum va decidir tallar-les molt fines, fregir-les fins que cruixissin i afegir-los sal. Així van néixer les xips. I Wilson Greatbatch treballava en un artefacte per gravar el so del cor quan va connectar malament una resistència. Al seu lloc, va imitar el batec del cor per crear el marcapassos.

Encara que devem l'origen de grans invents de la història a la casualitat o l'atzar, aquests no haurien estat possibles sense esforç i hores de molt de treball. Com en la ciència, al terreny de les finances hi ha valors imprescindibles com la paciència, la planificació, la metodologia i, especialment, el valor del temps en la inversió.

Una correcta planificació financera ha de definir tant l'objectiu de les inversions com l'horitzó temporal per aconseguir-les, abans de definir la tipologia d'actius adequats per assolir les esmentades metes. Si pensem, per exemple, en un objectiu a molt curt termini —com la compra d'un vehicle a un any o any i mig— seria imprudent utilitzar instruments amb molta volatilitat com accions o uns bons corporatius o de països emergents.

Tanmateix, nombrosos estudis corroboren que, per als objectius de més llarg termini, el manteniment de les inversions ajuda a aconseguir rendibilitats interessants, sempre que s'hagi aplicat un correcte criteri de diversificació en l'elecció dels actius financers.

En aquesta línia, en Banc Mediolanum hem realitzat un exercici sobre l'impacte de mantenir una inversió a llarg termini en renda variable ben diversificada.

En concret, estudiem l'evolució d'un índex de renda variable global, el MSCI World —el selectiu que aglutina més de 1.600 empreses de les economies més desenvolupades del món— des de gener de 1969 fins al desembre de 2022. La primera conclusió és que un inversor que hagués adquirit una eina capaç de duplicar l'evolució d'aquest índex el gener de 1969 i l'hagués mantingut fins al desembre de 2022 hagués tingut una rendibilitat anualitzada del 8,76%.

És cert que molts estalviadors treballen amb objectius de 15, 20 o 25 anys, però és poc probable mantenir una inversió durant 53 anys. Per aquest motiu, analitzem el període tenint en compte tots els cicles de 10 anys amb un mes de decalatge: gener de 1969 fins al gener de 1979; febrer de 1969 fins al mateix mes de 1979... I així, fins al període comprès entre desembre de 2012 i desembre de 2022. Tot això, imaginant que un estalviador mantingués la inversió sense canvis en aquestes dates.

En total, aconseguim 522 períodes de 10 anys d'inversió amb uns resultats molt interessants:

  • En un 64,6% dels casos (337 períodes), la rendibilitat anualitzada aconseguida va ser entre un 3,46% i un 11,45%.
  • En un 30,1% dels casos (155 períodes), arriba a nivells molt alts entre un 11,46% i un 21,45%.
  • I en un 5,4% dels casos (28 períodes), entre un -2,55% i un 3,45%.

D'una banda, l'exercici indica que en un 94,7% dels períodes d'inversió (492 sobre 522) s'hagués pogut obtenir una rendibilitat positiva si es manté la inversió 10 anys. Però, a més, és molt interessant veure que la totalitat dels 155 períodes de més alta rendibilitat es produeix just després dels períodes de crisi, entenent aquests com els pitjors moments de baixades dels mercats al llarg del període examinat.

Com hem comentat, els elements importants en una inversió són la planificació personalitzada segons els objectius temporals de cada inversor, la seva propensió al risc, la diversificació i, a més, podem impulsar els resultats amb una entrada gradual als mercats per "esmorteir" el risc. L'element determinant, tanmateix, és la capacitat de vèncer a les emocions associades a les pujades i, especialment, a les baixades dels mercats mantenint les inversions el temps necessari perquè les eines d'inversió despleguin tot el seu potencial de rendibilitat. Tot això possiblement de la mà d'un professional que ens ajudi en cada pas.

Com deia Picasso, la inspiració existeix, però t'ha de trobar treballant. La paciència i valor del temps també són imprescindibles. Els inventors de la penicil·lina, de les xips o del marcapassos ho saben.