L'actuació de detectius privats ofereix habitualment un bon nombre de titulars. Per citar algun exemple recent, segur que tots tenim al cap, el cas Koldo o les "gestes" de l'excomissari Villarejo. Ara bé, es pot dir que més enllà dels esmentats titulars i del grau de sensacionalisme que els envolta, el cert és que a Espanya hi ha unes agències de detectius amb un nivell de professionalitat molt alt i que, precisament, per la seva activitat i el manteniment d'un "perfil baix", no gaudeixen de la merescuda publicitat mediàtica de la feina ben feta tal com es mereixen. Espero amb aquestes paraules poder explicar-vos l'esmentat raonament.

Deixant al marge trames polítiques, corrupteles i infidelitats de parella, s'ha de recordar que el seu rol és imprescindible en l'àmbit empresarial. Penseu, per exemple, en el supòsit d'un empleat que transfereix informació confidencial a una empresa de la competència, la identificació de l'autoria de sostraccions en un centre de treball, o el seguiment d'una persona treballadora en situació d'incapacitat temporal per estar suposadament impedida per estar molta estona dempeus, i que resulta que fa zumba tres dies a la setmana. Com pot l'empresa afrontar aquestes situacions si no és anant a una agència de detectius de la seva confiança?

A primera vista podria es pensar que l'esmentat suport extern de l'empresa és elemental; una obvietat, si se'm permet. Tanmateix, passa que la seva aplicació pràctica ja no és tan elemental, com afirmaria Sherlock Holmes al seu inseparable col·lega d'indagacions i investigacions, el Dr. Watson, des d'un punt de vista sempre netament racional. Certament, la legislació laboral permet a l'empresa fiscalitzar l'execució del contracte de treball. És evident que l'esmentada potestat de control s'haurà de posar en una "balança" amb altres drets a tenir compte i amb els quals pot entrar en conflicte, com és la intimitat dels treballadors o el seu dret a l'honor i a la pròpia imatge. I l'esmentada contraposició entre uns i d'altres, no sembla fàcil en el dia a dia de les empreses. Argumentarem dita dificultat amb tres exemples analitzats pel Tribunal Suprem.

Diu la normativa que en cap cas no es podrà investigar la vida íntima de les persones que transcorri als seus domicilis o altres llocs reservats

Diu la normativa d'aplicació, la Llei 5/2014 de Seguretat Privada, que en cap cas no es podrà investigar la vida íntima de les persones que transcorri als seus domicilis o altres llocs reservats. Fins aquí el límit sembla evident, però cal baixar a la realitat de cada cas. El Tribunal Suprem va haver de determinar en una sentència del 2023, si el jardí del domicili és un espai que ha d'incloure's en el concepte de domicili o com a espai reservat, o potser poden prendre imatges si es tracta d'un jardí que qualsevol vianant pot observar per no estar ocult des de la via pública?

I la resposta va ser la següent: es tracta d'un àmbit en el qual s'exerceix la vida íntima, personal i familiar i que, per tant, ha de romandre aliè a les intromissions de tercers en contra de la voluntat del seu titular. És un espai en el qual aquest també té una expectativa de privacitat, encara que pugui ser amb alguna intensitat menor que en un espai edificat diferent del jardí. No és excusa que el jardí del treballador sigui visible per a qualsevol que pogués passar per la seva proximitat, ni que no hi hagi murs, tanques o tanques de qualsevol naturalesa que dificulti la visibilitat des de l'exterior.

En un segon cas, l'Alt Tribunal va aclarir que no tot val per poder acreditar, que el treballador per compte d'altri en una empresa donava serveis com a treballador autònom durant el seu temps de treball com a assalariat. En l'esmentat cas, va quedar acreditat que el detectiu privat va contactar amb el treballador (advocat a temps complet en una gestoria) per demanar una consulta professional simulada, la finalitat de la qual era demostrar que l'esmentat treballador treballava per compte propi durant la seva jornada de treball. El treballador va oferir reunir-se divendres a la tarda o dissabte al matí, fora de les hores de feina, a la qual cosa es va negar el detectiu, que, després de diverses trucades, va aconseguir finalment una cita professional dins de la seva jornada laboral. Sherlock Holmes estaria especialment content, ja que es va aplicar la doctrina anglosaxona del "fruit de l'arbre emmetzinat", en la virtut del qual al jutge se li veda valorar no només les proves obtingudes amb violació d'un dret fonamental, sinó també les que se'n derivin d'aquelles.

La legislació habilita els serveis d'investigació privada per obtenir proves sobre conductes o fets privats relatius, entre altres, a l'àmbit laboral

Un últim cas, si m'ho permeten, és el Tribunal Suprem que reconeix que la legislació habilita expressament els serveis d'investigació privada, per obtenir proves sobre conductes o fets privats relatius, entre altres, a l'àmbit laboral. La qüestió és determinar quan una empresa pot legítimament realitzar l'esmentat encàrrec. Segons l'Alt Tribunal no es requereix la concurrència de sospites fundades, ni d'un nombre determinat d'indicis a l'hora de valorar la licitud de la prova de detectius. Les meres sospites sobre l'acompliment inadequat de la feina serveixen de causa suficient per activar el seguiment.

La utilització de detectius privats en l'àmbit laboral no resulta tan elemental com podria semblar a simple vista. L'única cosa elemental és aplicar la lògica: l'empresa i les persones, s'han de posar a bones mans o bon olfacte d'investigació, perquè es juga molt amb això com estem veient aquests dies.