Les dades sobre el nivell d'estalvi de les llars espanyoles que s'han publicat l'últim trimestre de l'any són preocupants. L'estalvi és fonamental per aportar-nos certa seguretat i tranquil·litat, però aquest any ha estat especialment complicat per als ciutadans amb l'actual conjuntura econòmica, marcada per una elevada inflació i alts tipus d'interès. A més, el final de l'any amb les festes nadalenques sol ser un moment difícil per a l'estalvi.

El mes passat, en particular, un grup significatiu de consumidors nord-americans va decidir gastar els seus estalvis amb la compra d'entrades per a concerts com el de Taylor Swift, amb viatges a París i sortides a sopar. Aquesta tendència no és nova, però sí que aquest any han estat una part clau de l'economia americana. A aquest tipus de consumidors se'ls coneix amb el sobrenom de YOLO (You Only Live Once, 'només es viu una vegada').

Encara que la filosofia YOLO ha estat adoptada principalment per joves, la seva presència s'ha enfortit considerablement arran de la pandèmia, fins al punt de convertir-se en una filosofia de vida per a molts últimament, especialment els millennials. Aquesta mentalitat promou gaudir del present i la gratificació instantània sense preocupar-se massa pel futur. L'essència del YOLO busca aprofitar al màxim cada moment, gaudir d'experiències, viatjar i delectar-se amb vivències i emocions úniques en cada moment, de manera que prioritzen la despesa en experiències sobre l'acumulació de béns materials.

YOLO busca aprofitar al màxim cada moment, gaudir d'experiències, viatjar i delectar-se amb vivències i emocions úniques

El que ha estat una gran sorpresa per a molts economistes, i també empreses, és que una vegada superada la fase de postpandèmia i tornar completament a la normalitat, el moviment YOLO ha anat expandint-se, produint un canvi en els hàbits de consum. És cada vegada gran el nombre de consumidors que prefereixen destinar els seus diners a experiències, com concerts, viatges, sopars, espectacles, etc. en lloc de béns físics. Aquesta filosofia de vida s'ha convertit en un component fonamental de la resiliència que mostra l'economia americana, malgrat que les previsions per al pròxim any indiquen que s'espera una desacceleració d'aquests consumidors.

Encara que aquest moviment YOLO és més evident als Estats Units, també és una realitat aquí al nostre país. Si bé durant la pandèmia es va aconseguir elevar el nivell d'estalvi al 18% de la renda bruta aproximadament, els nivells actuals, al voltant del 6%, indiquen una elevada preocupació. Però també assenyalen que l'estalvi és possible i que probablement la despesa en lleure és gran del que hauria de ser.

Aquesta mentalitat carpe diem, tanmateix, es contraposa sovint amb la idea d'un estalvi responsable i la planificació financera a llarg termini, incloent la creació d'un fons d'emergències per fer front a situacions imprevistes, com les que podrien donar-se el pròxim any.

La mentalitat YOLO es contraposa sovint amb la idea d'un estalvi responsable i la planificació financerat a llarg termini

El que no es comprèn del tot és que l'estalvi no exclou gaudir d'experiències en la vida. No significa privar-se per complet, sinó trobar un equilibri entre la gratificació instantània i l'estabilitat financera a llarg termini. És clau comprendre la importància d'ambdós aspectes: gaudir del present i assegurar l'estabilitat econòmica per poder continuar fent-ho en el futur.

Per a molt millennials, aquesta filosofia pot obstaculitzar l'estalvi i la inversió, la qual cosa té conseqüències adverses en les seves prospectives futures. Podem practicar la filosofia YOLO en moments puntuals de la nostra vida, però practicar-ho contínuament pot tenir efectes molt negatius en les nostres finances personals. Adoptar contínuament la mentalitat YOLO implica una falta important de previsió i planificació financera. En un context en el qual per als millennials ja resulta complicat comprar un habitatge o independitzar-se, la falta d'estalvis només augmentarà les dificultats.

Aquí és quan em passa pel cap la famosa frase de Michael Hopf: "Els temps difícils creen homes forts, els homes forts creen temps fàcils, els temps fàcils creen homes dèbils, els homes dèbils creen temps difícils". Molts dels nostres pares van viure la guerra o la postguerra, bregant amb l'escassetat, amb dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques i sense accés a l'educació. Ells van ser homes forts que van crear temps fàcils per a molts de nosaltres, els qui vam tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques i majoritàriament vam poder accedir a una educació de qualitat. Tanmateix, les noves generacions, nascudes en la nova era digital, on l'esforç no és una constant i on sovint, els sobra més dels que els falta, poden afrontar dificultats importants si no canvien la seva educació i actitud financera.