A tothom qui estigui interessat en el fenomen de l'emprenedoria, li recomano llegir amb deteniment l'últim informe GEM Espanya 2022/2023, elaborat des de l'Observatori de l'Emprenedoria d'Espanya. Hi ha infinitat de dades d'interès i, com que és un observatori internacional, permet comparar dades amb altres països. A més, la base mostral de l'estudi li atorga una enorme validesa estadística.

De la lectura i anàlisi de les dades, em quedo amb una sèrie de conclusions. La primera és que hi ha un desfasament massa elevat entre l'activitat d'innovació que s'observa a Espanya i la d'emprenedoria. En el panorama internacional, destaquem com un país amb una gran capacitat d'innovació i, tanmateix, amb poca emprenedoria. El motiu és ben clar. Espanya no ofereix un marc i un context que afavoreixin la innovació.

A més d'emprendre menys que altres països, resulta que les motivacions són les que vaig batejar a El llibre negre de l'emprenedor com a emprenedor "fugida cap endavant". És a dir, aquelles persones que emprenen per guanyar-se la vida. En les diferents investigacions que he dut a terme sobre emprenedoria, he anat constatant que el motiu inicial no és explicatiu de l'èxit o fracàs posterior. Però, en canvi, la motivació, entesa com les ganes, il·lusió, convenciment i afany de lluita per tirar endavant el negoci de nova creació, sí que ho són.

L'assumpte és que quan el motiu és el d'"emprenc perquè no trobo feina", la motivació real sol ser més baixa que quan el motiu és veritablement empresarial. A Espanya, gairebé tres de quatre persones que han emprès declaren que el seu motiu era poder treballar. I aquesta dada val la pena posar-la en relació amb una altra que ofereix l'informe, i que té a veure amb el grau de detecció d'una veritable oportunitat de negoci que justifiqui l'acció emprenedora.

Dos terços dels entrevistats declaren haver emprès sense percebre una oportunitat clara de negoci. Posin ambdues coses juntes: emprenc perquè no em queda cap altre remei i tampoc no tinc clara l'oportunitat de negoci que la meva emprenedoria ha de capturar. Com a resultat, tenim que, tres anys i mig després, segueixen vius només el 7% dels negocis (els quals l'estudi anomena empreses consolidades) i, per tant, per diferència, el 93% han abaixat la persiana.

La nostra emprenedoria és, en general, molt bàsica. El 60% dels negocis que creem a Espanya són del sector serveis (retail i consum, muntar un bar o una tenda, vaja) o serveis a altres empreses (l'anomenat B2B). El 90% de les iniciatives tenen un nivell tecnològic baix. No és estrany, per tant, que sigui tan difícil consolidar un negoci de nova creació.

Des de sempre he afirmat que animar a emprendre a algú és un tema molt seriós. No podem empènyer tanta gent a l'abisme d'un tancament. Un s'ha de preparar molt bé, saber el capital necessari que es necessitarà, conèixer quina és veritablement l'oportunitat de negoci.

En el seu discurs d'investidura fallida, més enllà que estigués millor o pitjor perquè en política mai no hi entraré i no tinc color polític, Feijóo va afirmar que entre les seves mesures econòmiques hi hauria la que durant els dos primers anys els emprenedors de nova creació no paguessin impostos. A veure. Els emprenedors han de pagar impostos com qualsevol, ja que, altrament, s'està incorrent en dúmping fiscal.

Imagineu deixar exempt d'IVA o d'impost de societats un bar que obre davant d'un altre que, com que ja fa anys que està en marxa, ha de pagar tots els impostos. Automàticament, el nou bar podria oferir consumicions un 50% més barates i guanyaria el mateix que el de davant. Resultat, el bar que ja existia acabaria tancant pel desavantatge en què se'l deixa. Se'n diu competència deslleial.

No, les coses no van per aquí. Un emprenedor no necessita que li perdonin els impostos. Necessita formació, cobertures de risc del capital familiar (el 70% de l'emprenedoria es fa amb diners de la llar), alternativa de cobertures socials en cas que el seu projecte fracassi. I, sobretot, un context d'oportunitats.

Emulant el títol de la pel·lícula No és país per a vells, diria que No és país per a emprenedors. Per això, a Espanya, tres de cada quatre persones aspiren a ser funcionaris. Emprendre a Espanya és un problema.