Cada pocs anys una nova generació s'uneix a la força laboral aportant el seu propi conjunt de qualitats, trets i valors. I sempre amb la idea, com va deixar dit George Orwell, que "cada generació s'imagina a si mateixa més intel·ligent que la generació anterior i més sàvia que la que vindrà després".

Avui dia, algunes empreses i organitzacions tenen quatre generacions treballant juntes, la qual cosa és una sort, segons la meva opinió. Quatre generacions, cadascuna amb els seus propis valors, expectatives i aspiracions, amb els seus propis codis, les seves fonts de motivació i la seva particular visió del treball. Així ho indiquen tots els estudis i informes que analitzen la diversitat intergeneracional als centres de treball i el repte que representa gestionar aquesta peculiaritat per evitar l'estrès que pot provocar el xoc d'interessos, de condicions, expectatives i valors.

Ara es tracta de convertir aquesta lògica tensió en un factor positiu per impulsar la innovació. Per a això cal construir llaços de convergència i trobar les sinergies d'aquesta diversitat, en nom de l'economia i de la gestió col·laboratives. Una diversitat que pot representar un important avantatge si se saben aprofitar les fortaleses de cadascun d'aquests col·lectius, independentment de la mida de l'empresa,

És també un repte per als sindicats, els exigeix una visió més flexible de la que han tingut en el transcurs de la seva història, a l'hora de construir les reivindicacions i de negociar-les. Han de garantir que atenen i representen la diversitat d'interessos i demandes de cada col·lectiu de treballadors i treballadores a què aspiren a representar. Un objectiu que, tanmateix, serà molt difícil d'assolir si el sindicalisme no aconsegueix una implicació més gran de les generacions més joves, avui molt minoritàries en la militància i afiliació dels sindicats.

Quatre generacions amb perfils àmpliament estudiats des d'enquestes, focus groups i investigacions, amb conclusions publicades molt coincidents, que podríem resumir, de manera molt genèrica i esquemàtica, com segueix a continuació:

Els baby boomers, els nascuts entre 1945 i 1960, van experimentar a la seva arribada al mercat laboral una gestió predominantment burocràtica, amb regles i procediments de treball clars. Han viscut l'inici de la implantació de la gestió per objectius. La seva experiència més comuna s'ha caracteritzat per un grau elevat de pertinença, de sentir els colors de l'empresa. Han assimilat l'èxit laboral com a èxit social i gran part de la seva vida laboral ha estat caracteritzada per un sistema de relacions laborals i de gestió en el qual ha prioritzat l'autoritat i la jerarquia, propi del sistema taylorista. Alhora, l'aspiració més comuna ha estat la recerca d'estabilitat i seguretat en l'ocupació.

La generació X, els nascuts entre 1965 i 1980, ha viscut els inicis de la informàtica i els multimèdia, s'han iniciat al mercat laboral amb un model gerencial estratègic, han viscut l'inici de la descentralització de les empreses, l'externalització d'activitats, els nous sistemes d'organització de la producció i organització del treball i la generalització de la flexibilitat. La seva carrera professional ha estat lenta, estretament lligada a la presència massiva de baby boomers als llocs de responsabilitat, cosa que els ha portat a una feble confiança i un sentit de pertinença més reduït a l'empresa o organització, encara que mantenen una forta aspiració de seguretat i estabilitat en l'ocupació.

La generació Y, els nascuts després dels anys vuitanta i abans del 2000, coneguts també com els millennials. La crisi econòmica i la competència més gran els ha exigit més preparació que a les generacions anteriors. Ha viscut molt arrelada a internet, als videojocs i a les xarxes socials. Van néixer en l'època analògica en què van viure, encara que estan completament integrats al món digital. Els seus integrants estan còmodes amb les noves eines i senten que el seu espai és la feina. No obstant això, se li ha penjat l'etiqueta de ser mandrosa, narcisista i consentida. De fet, la revista Time els va catalogar el 2014 com la generació del jo-jo-jo. Aspiren a una autonomia més gran i flexibilitat per a un equilibri més gran entre el treball i la vida personal.

La generació Z, nascuda després del 2000, està desitjosa d'adoptar les últimes tecnologies i ultraconnectada. La immediatesa que proporciona la tecnologia digital és un dels seus trets més característics, i és especialment reticent a la jerarquia i l'autoritat. Possiblement, és la generació que en molts àmbits està trastornant la relació amb la feina per les seves exigències de compromís de les empreses que fa que sigui una generació difícil d'atreure i retenir. Resulten molt significatives, en relació amb aquesta generació i l'anterior, els millenials, les conclusions de la nova enquesta de Deloitte, amb més de 22.000 d'enquestats a 44 països entre novembre i desembre del 2022, que conclou: "Gairebé la meitat de les generacions Y i Z pateixen estrès i ansietat a la feina la major part del temps". Més d'un terç dels empleats més joves enquestats afirmen estar esgotats o mancats d'energia a la feina. Les raons són múltiples, van des de l'escàs optimisme sobre el futur a les dificultats de conciliar la vida laboral i personal, passant pel seu escàs poder adquisitiu.

Resumint, i a risc de caure en els estereotips, la generació "més gran" espera que es valori la seva perícia i experiència, la generació X creu que cal treballar de valent per ser reconegut, la generació Y espera que l'empresa valori i li reconegui la seva contribució individual, la generació Z es veu a si mateixa com la més ben situada per promoure la seva pròpia contribució, però se sent maltractada per les males condicions salarials que pateix.

Aquí hi ha el repte de la gestió de les empreses i organitzacions: voler i saber conciliar i acoblar aquestes realitats que conviuen cada dia a la feina, la diversitat generacional, com ho és la de gènere, ètnica, la de les persones amb capacitats diferents... Està demostrat que les millors organitzacions, les més eficients i competitives, són les que han sabut donar una resposta adequada a aquests reptes.