Fa més de quaranta anys que World Economic Forum (WEF) publica el seu Informe anual de Competitivitat Mundial. Un treball de destacats experts les conclusions dels quals serveixen per identificar fortaleses i debilitats, així com per a una avaluació comparativa dels motors de la competitivitat a llarg termini de cadascun dels 142 països analitzats. A l'últim Informe Espanya ocupa el lloc 23è del rànquing, quan el 2002 estàvem en el 22è i fa deu anys en el 35è.

En relació amb Espanya, dels Informes dels últims anys criden especialment l'atenció alguns aspectes. Per exemple, ocupem un lloc privilegiat, ni més ni menys que el 4t, en escoles de negocis, però un modest 43è en qualitat directiva. Destaquem en el nombre d'alumnes matriculats en educació superior, som entre els 10 primers països, però en capacitat d'innovació ocupem el lloc 57è, i el 44è en nombre de científics i enginyers. Són evidències que expliquen algunes de les raons del nostre dèficit de competitivitat en relació amb els països líders. Podríem dir que no n'hi ha prou amb tenir molta universitat si continuem mantenint el divorci històric d'aquesta amb el món del treball, amb la producció, l'empresa i l'emprenedoria.

No n'hi ha prou amb tenir molta universitat si continuem mantenint el divorci històric d'aquesta amb el món del treball i de l'empresa

L'informe analitza 100 indicadors que influeixen directament o indirectament en la competitivitat d'un país. Des de la independència judicial a l'eficàcia de l'Administració, passant pel sistema bancari, la gestió de la despesa pública i el màrqueting, fins a la utilització de la tecnologia, la capacitació, els nivells de digitalització... En uns resultem qualificats millor que en d'altres i sabem que molts d'aquests dèficits poden resoldre's amb recursos, millorant serveis i amb noves lleis que contribueixin a corregir-los.

Però hi ha un indicador en el qual suspenem any rere any com a país, el qual no hi ha diners ni lleis que el puguin millorar perquè depèn de la voluntat col·lectiva. És el referit a "la confiança i cooperació entre empresa i empleats". El que expressa que tenim un greu dèficit en una de les condicions imprescindible a l'hora de respondre als reptes que es plantegen en la nova empresa i la seva organització de la feina com és la confiança mútua. La base en la qual se sustenta l'interès, el compromís i la capacitat creadora dels treballadors i treballadores d'una empresa.

Per això urgeix modernitzar la majoria dels actuals convenis col·lectius, més propis de la vella empresa, de l'empresa jeràrquica i autoritària. Per poder avançar en confiança i cooperació entre empresa i treballadors es necessiten instruments senzills, però reals, que facilitin la participació dels seus treballadors i treballadores, que promoguin i garanteixin una major transparència en la gestió, una informació veraç sobre la marxa de l'empresa i els seus objectius. Urgeix una nova cultura d'empresa que reconegui l'esforç individual i col·lectiu perquè només aquest permetrà desenvolupar la innovació dels productes i dels processos en què intervé cada persona, alguna cosa no sempre derivat de la posició que ocupa.

Urgeix modernitzar la majoria dels actuals convenis col·lectius, més propis de la vella empresa, de l'empresa jeràrquica i autoritària

Es construeix confiança i cooperació en les empreses quan es motiva les persones i es reconeix que, a més de les seves mans, el més important de cada una és el seu cervell. Quan el lloc de treball es converteix en l'àmbit essencial per a la formació i la innovació. Quan s'entén que els recursos humans són un bé a cuidar, per no dir amanyagar, ja que, per molta crisi que s'anunciï o suportem, són les persones el recurs principal d'una empresa i d'un país, del qual pot sortir la millora de la competitivitat i gran part de la innovació que necessitem.

Una falta de confiança i cooperació que pateixen tantes empreses, és també un símptoma de la desafecció que estan vivint amplis col·lectius, especialment joves, cap a la seva feina. Com a expressió, alguns casos, de les seves males condicions o, en altres, com a sentiment d'escasses expectatives de promoció laboral i social i tots com l'expressió d'un model de gestió sense participació i implicació en la marxa i resultats del conjunt de persones que forma parteix de l'empresa.

Esperem que els pròxims Informes de Competitivitat Mundial, reflecteixin el necessari avenç en confiança i cooperació nostres empreses.