La Unió Europea (UE) fa una aposta ferma per la sostenibilitat. El Pacte Verd Europeu inclou l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en un 55% l’any 2030. A més, també inclou una sèrie d’iniciatives, que afecten diversos sectors, que pretenen aconseguir un sistema econòmic neutral en carboni l’any 2050. Per a assolir aquesta meta, és fonamental el finançament dels projectes que ajudaran a realitzar la transició. Amb aquesta finalitat, la UE va anunciar l’any 2018 el Pla d’Acció de Finances Sostenibles.

Aquest pla s’està traduint en una sèrie de regulacions que afectaran a totes les àrees de la indústria financera. Algunes de les normatives més rellevants, com la taxonomia de la UE, que defineix les activitats que es consideren sostenibles des d’un punt de vista mediambiental; el reglament de divulgació de finances sostenibles, que obliga les entitats financeres a explicar com s’integra la sostenibilitat en els seus productes d’inversió, o la normativa Green MiFID, que obliga els assessors financers a preguntar als clients per les seves preferències en sostenibilitat, estan transformant el sector financer.

Tot i això, el Pla d’Acció no es limita a entitats financeres, sinó que també afecta la resta de companyies. El gener de 2023 va entrar en vigor la Directiva d’Informació Corporativa en Sostenibilitat (CSRD per les seves sigles en anglès), que obliga a totes les grans empreses i pimes cotitzades en borsa a proveir informació sobre els temes rellevants en sostenibilitat. D’altra banda, aquestes organitzacions també hauran de reportar l’alineació de les seves activitats amb la taxonomia de la UE.

La nova directiva millora la llei de report d’informació no financera, que va entrar en vigor el 2018, ampliant el nombre d’empreses, fins a les 49.000, segons les dades de la UE, que des d’ara estan obligades a emetre aquest tipus d’informacions. A més, això promou que les dades compartides estiguin estandarditzades i subjectes a auditoria per experts independents.

Durant els pròxims anys, i subjecte a uns calendaris que s’aniran aplicant segons la mida i les circumstàncies de les empreses, moltes companyies es veuran obligades a reportar per primer cop quant a temes relacionats amb la sostenibilitat. A aquesta obligació, emmarcada en el Pla d’Acció de Finances Sostenibles, s’uneix tota la normativa derivada del Pacte Verd Europeu, que afecta àrees com l’emissió de gasos, residus i envasos, la gestió de riscos ESG a les cadenes de subministrament, etc. Per a moltes empreses, especialment les pimes, tot això es traduirà en la necessitat d’augmentar la importància d’aquests temes en la gestió i l’estratègia empresarial.

En definitiva, un tsunami regulador per a les empreses en un context en el qual els proveïdors de finançament, incloent-hi la banca, tenen grans incentius per tenir en compte la sostenibilitat en les seves decisions financeres. Per a les institucions financeres, no es tracta només d’implementar la regulació del Pla d’Acció, sinó que també han de tenir en compte aquests temes en la gestió de riscos. Entre els grans riscos en l’àmbit global es troben alguns relacionats amb la sostenibilitat, sobretot amb el medi ambient. En conseqüència, una mala gestió de la sostenibilitat pot convertir-se, fàcilment, en un risc financer, en la mesura que, aquelles empreses que no gestionin bé aquests temes, per exemple, podrien tenir cada cop més difícil, o més car, l’accés al finançament. Un fet que suposa un nou repte pel món empresarial en aquests temps convulsos.