El pressupost públic és el principal instrument de planificació de l'actuació del sector públic a través de les polítiques de despesa, els ingressos exigits a la societat i el corresponent saldo entre ambdós que incideix en el nivell de deute públic i els corresponents interessos derivats del seu finançament pels inversors nacionals i internacionals. Es tracta, per tant, d'una eina fonamental en la vida social i política d'un país ara i en el futur.

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública complint la norma vigent (art. 30 de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera) ha presentat recentment el límit de despesa no financer de l'Estat per a 2024, la qual cosa col·loquialment es denomina "sostre de despesa", que recull la despesa prevista excloses les transferències vinculades als sistemes de finançament de comunitats autònomes i corporacions locals. L'ha quantificat en 199.120 milions d'euros, dels quals 9.905 milions d'euros corresponen a fons de la Unió Europea. La quantitat sense aquest últim capítol implica un important creixement del 9,3% sobre l'any previ.

Com a informació addicional, encara que presentada de forma inconnexa, el Ministeri ha comunicat que les CCAA rebran 154.467 milions d'euros el 2024 en el sistema de finançament de Règim Comú, un 14,9% superior a la de l'any anterior. Aquest augment és conseqüència del rècord de recaptació tributària de l'últim any i la molt positiva liquidació del sistema de finançament de 2022. Una quantia, d'altra banda, amb possibilitats de reduir-se en els anys posteriors en el probable cas de no mantenir-se en el futur l'intens ritme de creixement dels ingressos tributaris comuns (IRPF, IVA i Impostos Especials) observat als dos últims exercicis.

Per al Ministeri, la previsió d'ingressos i despeses de totes les administracions públiques i un determinat creixement de PIB (informació no presentada públicament) permetria reduir el dèficit en nou dècimes de PIB fins a assolir el 3% del PIB. L'objectiu de dèficit es concentra en l'Administració General de l'Estat (2,9% de PIB) a conseqüència de l'última reforma de les pensions que, per mantenir la taxa de reposició més alta de la Unió Europea i la seva posterior actualització amb l'IPC, genera un dèficit contributiu cobert majoritàriament amb transferències de l'Estat (2% de PIB a la Seguretat Social i 1% al Règim de Classes Passives).

En cas de complir-se les previsions del Ministeri d'Hisenda, Espanya podria complir dues de les condicions que sembla que s'aprovaran com a regles fiscals de la Unió Europea

L'evolució a la baixa del saldo anual negatiu permetrà reduir el deute públic en un percentatge idèntic fins al 105,4% del PIB. En cas de complir-se aquestes previsions, Espanya podria complir dues de les condicions que sembla que s'aprovaran com a regles fiscals a la Unió Europea.

Amb tan limitada informació no és possible realitzar una valoració mínima fiable dels pressupostos de les administracions públiques al pròxim exercici i de la posició fiscal espanyola. Explico a continuació les raons d'aquesta asseveració. La despesa total el 2022 de les administracions públiques va pujar a 637.831 milions d'euros, és a dir, el nou sostre de despesa de 2024 suposa el 31,2% de la despesa executada fa dos anys, ja que inclou tan sols una part de les funcions de l'Administració General de l'Estat donar cobertura a tasques comunes (seguretat i defensa, justícia, interessos deute públic, aportació UE, empleats de l'administració general de l'Estat...) i una part de l'anivellament funcional (bàsicament la Seguretat Social). La despesa de la Seguretat Social va ser de 214.445 milions d'euros, és a dir, va superar amb escreix la previsió de sostre de despesa de l'AGE per a 2024, si bé per assolir aquesta quantitat va comptar amb una transferència d'aquesta última de 37.570 milions d'euros. La perspectiva per al pròxim exercici és un fort creixement addicional (entorn del 6,5% nominal) a causa de l'actualització de l'estoc de pensions (3,8%), el nombre més gran de pensions (1,2%) i l'efecte substitució (entorn de l'1,5%). Finalment, la despesa de les administracions territorials el 2022 va estar entorn de 171.500 milions d'euros (excloses les transferències de l'AGE), gairebé tant com el sostre de despesa presentat per a l'AGE el 2024.

En vista d'aquestes xifres, el sostre de despesa de l'AGE (que cal recordar no necessita aprovació en el Parlament) no permet fer una anàlisi massa profunda sobre el contingut dels comptes públics de l'any vinent, moment en què es recuperarà la disciplina fiscal a la Unió Europea. En espera de conèixer tota la informació pressupostària per realitzar una valoració mínimament fiable, el debat públic es localitzarà molt possiblement en una confrontació partidista a les Corts Generals sobre la distribució territorial de l'objectiu de dèficit amb poca explicació dels arguments que fonamentin les diferents posicions.

En aquest moment processal d'espera la publicació dels projectes de pressupostos, l'AIReF ha publicat l'Informe sobre el Pla de Reequilibri presentat pel govern espanyol (12 desembre 2023) davant de la situació excepcional creada, primer la covid-19 i, després, la guerra a Ucraïna, que van justificar la suspensió de les regles fiscals durant tres anys. La institució encarregada de vetllar per l'estabilitat fiscal a mitjà i llarg termini considera que el Pla no compleix amb les obligacions legals marcades que "inclou les previsions tendencials d'ingressos i despeses, la descripció i calendari de les mesures a adoptar per complir els objectius i les previsions de les variables econòmiques i fiscals, els supòsits en què es basen i una anàlisi de sensibilitat. A més, s'afegeix informació addicional en matèria d'objectius d'estabilitat i deute", i que el govern espanyol s'ha limitat a incorporar documents utilitzats per a altres menesters comunitaris (Actualització del Programa d'Estabilitat 2023-2026 i Pla pressupostari) que, d'altra banda, no han estat avalats per la Comissió Europea, en recordar que el mateix govern espanyol argumentava la no-actualització del contingut en estar en funcions en el moment de la seva elaboració.

L'AIReF és bastant dura: considera que el Pla de Reequilibri del govern espanyol no conté els detalls de les mesures fiscals per assolir el camí de la consolidació (dèficit del 2,5% PIB el 2026)

L'informe de l'AIReF és bastant dur amb l'Informe, considera que el Pla no conté els detalls de les mesures fiscals per assolir el camí de consolidació proposat (dèficit del 2,5% PIB el 2026), presenta incoherències entre els pressupostos de les diferents administracions públiques i tampoc no recull el quadre macro que és subjacent al camí fiscal utilitzat. Per a aquest organisme, amb les polítiques proposades pel govern espanyol, el dèficit es quedaria ancorat en el 3,2% del PIB, lluny de l'objectiu recollit a l'Informe de Reequilibri Fiscal.

Un element clau per complir amb l'objectiu de dèficit és la desaparició de les mesures de (reducció) d'ingressos i (major) despesa aprovades per protegir la població del procés inflacionari. Com es pot apreciar en les declaracions públiques dels diferents partits que formen part de la coalició de govern, no hi ha consens en la matèria.

Després de l'intens esforç realitzat per les finances públiques per protegir la població en uns anys molt complicats, és hora d'adoptar les decisions necessàries per recuperar el camí de consolidació fiscal que eviti incórrer en un endeutament que perjudiqui el creixement de l'activitat econòmica i la renda neta de les generacions futures. La informació facilitada amb el sostre de despesa de l'AGE no és suficient per realitzar una valoració sobre les possibilitats d'èxit, caldrà esperar a la presentació dels pressupostos generals de l'Estat i els de les administracions territorials.