Els moviments accionarials han tornat a Naturgy. Mentre Francisco Reynés segueix amb la transició de l’energètica catalana cap a les renovables i acaba de presentar un nou pla estratègic fins al 2027, que preveu inversions de 6.000 milions, els accionistes han recuperat la cerca d’un nou soci que doni sortida als fons que fa temps que busquen monetitzar els guanys de Naturgy a la borsa els últims anys. Aquest cop, però, no lidera els moviments Criteria sinó CVC i el seu home fort a Espanya, Javier de Jaime, mentre que caldrà veure el paper que hi juguen ara IFM i Jaime Siles.

La majoria del capital de Naturgy està en mans de quatre accionistes –motiu pel qual Reynés ha anunciat una autoopa, amb la qual tots quatre perdran una petita part de les seves accions per cedir-les al mercat i, així, guanyar free float–. Els accionistes són: Criteria, el holding de La Caixa, amb el 26,7%; Rioja, un vehicle controlat pel fons CVC (75%) i participat per Corporación Financiera Alba (25%), el holding de la família March, amb un 20,7%; el fons GIP, comprat pel gegant BlackRock, amb un 20,6%, i el fons IFM, amb un 16,9%. L’energètica pública algeriana Sonatrach té un 4,1% més. Criteria té 3 consellers, Rioja i GIP 2 cadascun i IFM en té un, que ara duplicarà després d’incrementar la seva participació en els últims mesos.

Els moviments accionarials han tornat a Naturgy, però la cerca d'un nou accionista la lidera ara CVC i el seu home fort a Espanya, Javier de Jaime

GIP està a Naturgy des del 2016 i Rioja, des del 2018, de manera que han cobert ja el cicle habitual per a un fons d’aquestes característiques, que acostuma a estar entre quatre i sis anys i vendre, sobretot si la trajectòria de la companyia ha estat ascendent, com és el cas, i poden recollir beneficis. Fa anys que busquen una sortida i no la troben, i el paper d’IFM no ha ajudat. Ara fan el tercer intent, que té possibilitats d’èxit, però una de les claus serà com es mogui el fons australià i el seu cap a Espanya, Jaime Siles. L’estratègia del fill del poeta es comença a qüestionar al país oceànic.

El primer pla per donar una sortida als fons el va protagonitzar Reynés, amb el projecte Géminis, per dividir en dos la companyia, però el govern espanyol el va vetar. El segon el va liderar Criteria, que va buscar un nou accionista, que ja no era un fons sinó un inversor industrial, una empresa del sector, l’energètica pública d’Abu Dhabi Taqa. Fins i tot van arribar a firmar un memoràndum d'entesa que posava les bases a l'acord, segons el qual Taqa tindria la majoria, però per sota del 50%, i Criteria pujaria per sobre del 30%. L’empresa emiratiana consolidaria Naturgy al seu compte de resultats, però mantindria uns compromisos d’inversió i manteniment del negoci i llocs de treball a l’Estat, condició sine qua non per a què el govern espanyol, que té dret de veto per l’escut antiopes, aprovés l’operació.

L’intervencionisme de Pedro Sánchez no va ser el que va fer descarrilar l’operació. Liderant-la La Caixa, es donava per fet que els moviments d'Isidre Fainé i el seu equip estaven en sintonia amb les exigències de Moncloa i donaven resposta a les seves possibles inquietuds. L’entrada no es va produir perquè Taqa es va fer enrere. El que es va dir és que es va retractar dels termes de l’operació, els que ella mateixa havia pactat, ja no li feien el pes. Algunes fonts apunten que Jaime Siles va tenir-hi un paper important, ja que hauria tingut contactes amb Taqa que haurien fet decidir els emiratians a trencar les negociacions.

L’estratègia d’IFM a Naturgy comença a estar qüestionada a Austràlia, on la premsa ja s’ha fet ressò de la solitud de Jaime Siles al consell

Des d’aleshores, són els mateixos fons que volen sortir els que estan buscant opcions en el mercat, però la possibilitat que entri un altre fons no agrada a la companyia i, de nou, l’opció més viable ha estat la de Taqa. L’empresa vol invertir a Europa i segueix interessada en Naturgy, que té un paper molt important en la importació de gas a Espanya i al continent. Només cal buscar la fórmula.

Fonts coneixedores de l’operació asseguren que les negociacions, que lidera ara Javier de Jaime, el màxim responsable de CVC a Espanya, estableixen termes similars als del memoràndum amb La Caixa. Una presa de control total sense condicions per part de Taqa seria inviable, ja que tindria el veto del govern espanyol i, probablement, l’oposició de Criteria, que aquest cop té un paper menys actiu. Per tant, els compromisos hi seguiran sent. La qüestió serà si IFM deixarà fer i es quedarà al marge o Siles voldrà tenir de nou un paper decisiu.

L’estratègia d’IFM a Naturgy comença a estar qüestionada a Austràlia, on la premsa econòmica ja s’ha fet ressò de la solitud de Siles al consell de l’energètica catalana. IFM és un dels grans fons mundials en infraestructures, amb la sostenibilitat en el focus, motiu pel qual és respectat. Però la seva irrupció a Naturgy el 2021 i les passes que ha seguit a la companyia han estat lluny de merèixer aquest respecte. Van entrar d’esquena al primer accionista, Criteria, amb una opa i la voluntat de manar sense tenir la majoria. Després va intentar construir ponts amb La Caixa, però el paper en el primer intent d’entrada de Taqa els va dinamitar. Ara també la resta d’accionistes han vist que la conducta del fons australià a Naturgy és erràtica i es qüestiona la figura de Siles, que, diuen, està mal assessorat. Els pròxims moviments que faci poden ser decisius per a l'energètica i qui sap si per al seu propi futur.