El temps corre. Des de l'1 de gener de 2025, la Directiva d'Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD, per les seves sigles en anglès) ha començat a aplicar-se a Espanya, exigint a totes les grans empreses un nivell de transparència sense precedents en els seus impactes ambientals, socials i de governança (ASG). I això és només el principi: de manera esglaonada, la normativa estendrà els seus requisits a més empreses, incloses les pimes cotitzades a partir de 2026, així com a filials i sucursals espanyoles d'empreses estrangeres amb un volum de negoci superior a 150 milions d'euros a la UE, des de 2028.

A aquesta directiva se sumen altres regulacions com la Taxonomia de la UE, que defineix quines activitats econòmiques poden considerar-se ambientalment sostenibles, i l'SFRD, que avalua el nivell de sostenibilitat dels productes d'inversió. Les obligacions relacionades amb la sostenibilitat es multipliquen i s'adapten segons el sector, configurant un entramat normatiu cada vegada més complex.

Tanmateix, mentre aquest panorama sembla apuntar cap a un compromís empresarial més important amb la sostenibilitat, la realitat geopolítica introdueix importants interrogants. El canvi d'administració als Estats Units i l'avenç de forces polítiques conservadores en almenys set països europeus compliquen l'escenari. Aquestes dinàmiques generen incertesa sobre la continuïtat i l'abast dels esforços regulatoris en sostenibilitat, deixant les empreses en una situació d'ambigüitat estratègica.

Històricament, els departaments de sostenibilitat han operat amb recursos limitats, moltes vegades relegats a un segon pla per no ser directament rendibles. Tret d'excepcions, aquestes àrees han crescut de forma modesta, depenent del compromís dels qui van assumir el càrrec de Chief Sustainability Officer (CSO), en molts casos sense una preparació específica per afrontar el repte que ara enfronten.

La creixent polarització global i la incertesa política dificulten la planificació dels departaments de sostenibilitat a mitjà termini

Avui, el panorama canvia. La creixent polarització global i la incertesa política dificulten la planificació a mitjà termini, obligant els departaments de sostenibilitat a adaptar-se a escenaris volàtils. Per respondre a aquest desafiament, han sorgit organitzacions com el Pacte Mundial, B Lab i DIRSE, que ofereixen suport i coneixement estratègic en matèria d'ESG, ajudant les empreses a integrar la sostenibilitat al seu model de negoci.

En aquest context, les escoles de negocis exerceixen un paper crucial. La seva neutralitat acadèmica i la seva capacitat per bastir ponts entre actors de l'ecosistema empresarial les converteixen en catalitzadores de la transformació. Més enllà de proporcionar coneixement teòric, són un punt de trobada on empreses, persones expertes i organitzacions poden col·laborar per impulsar el canvi.

EADA Business School, conscient d'aquesta necessitat, ha llançat el CSO Day, una jornada dedicada exclusivament als qui ocupen el rol de CSO.

Espais com el CSO Day són essencials per teixir xarxes i compartir coneixement, reunint actors diversos les perspectives dels quals poden redefinir l'impacte de qui lideren la sostenibilitat en les seves empreses. Aquestes iniciatives no només fomenten la col·laboració, sinó que també impulsen la innovació i enforteixen el lideratge en sostenibilitat, un àmbit clau per afrontar els reptes empresarials i socials del futur.

*Federica Massa Saluzzo és CSO, Doctora i Investigadora a EADA