Els bancs centrals, a diferència del que vam veure el 2008, han actuat amb rapidesa i contundència per acabar amb la crisi de confiança que ha fuetejat recentment les entitats financeres, actuant i intervenint d'una manera selectiva per aïllar els problemes que han pogut aparèixer.

Aquestes actuacions s'han centrat, d'una banda, que els accionistes suportin les pèrdues dels bancs, i per l'altra, s'han venut entitats amb problemes als seus competidors, com és el cas de Credit Suisse a UBS. Pels accionistes, hi ha sensacions contràries. D'una banda, han vist com els seus títols s'han enfonsat amb l'operació. Però, per l'altra, les autoritats van trastocar l'ordre de prelació habitual i aquests van recuperar almenys part de la inversió en detriment dels titulars dels cocos (acrònim de bo convertible contingent) que ho han perdut tot. Els tenidors de bons convertibles de Credit Suisse, coneguts com a AT1, van perdre 17.000 milions de dòlars (uns 16.000 milions d'euros), que es van amortitzar completament. Als accionistes, tanmateix, van anar a parar els 3.000 milions del canvi. Ja és tard perquè el president de Credit Suisse, Axel Lehmann, entonés el mea culpa per la caiguda del banc, assumint que no van poder ni van saber frenar l'impacte dels escàndols heretats.

D'aquesta manera, els bancs amb problemes han pogut continuar amb la seva operativa sense que el client s'hagi vist afectat. Tanmateix, ha tingut una conseqüència directa en els balanços, ja que s'ha encarit el seu cost de capital, i a més, els interessos que els bancs han de pagar per finançar-se seran superiors als que hi havia abans de la crisi. Aquest fet, sumat a la guerra entre entitats per remunerar els dipòsits dels clients, afectarà negativament la rendibilitat del sector financer.

En aquest punt, si recapitulem, podem veure que, per a un banc, els dipòsits dels clients ja no són tan rendibles, i el deute s'emet a un tipus d'interès més alt, amb la qual cosa perdem rendibilitat dels nostres passius.

"Els equilibris entre els actius, passius, ràtio de capital i liquiditat faran que els bancs redueixin la concessió de préstecs, i endureixin les seves condicions"

Si ens fixem en l'altra cara de la moneda, l'actiu, l'augment tan brusc dels tipus d'interès està forçant els bancs a renegociar préstecs amb els seus clients. A tall d'exemple, són molts els bancs que han trucat als seus clients per transformar hipoteques de tipus variable a fix preveient que el client no podria assumir-les. Amb aquesta jugada, l'entitat financera es protegeix de possibles impagaments, però no pot traslladar de manera completa l'augment dels tipus d'interès als seus clients, amb la qual cosa aquest factor també té un impacte negatiu en la rendibilitat dels seus actius. Igualment, les empreses han vist com s'encaria el seu finançament i han començat a reduir les sol·licituds de crèdit.

En aquest punt, els equilibris entre els actius, passius, ràtio de capital i liquiditat faran que els bancs redueixin la concessió de préstecs, i endureixin les seves condicions, amb la qual cosa l'efecte global serà que hi haurà menys liquiditat, i es generaran dos nous escenaris: d'una banda, es frenarà el creixement econòmic i, per l'altra, es contribuirà de manera indirecta a contenir la inflació des del punt de vista de la demanda, ja que en haver-hi menys crèdit i més car, hi haurà menys consum per part de famílies i empreses.

A causa de tot l'exposat, podem concloure que no podrem estabilitzar els preus, tenir creixement econòmic, i garantir l'estabilitat financera alhora. Per tant, després de la crisi de confiança del sector financer i les implicacions que ha tingut, sembla que l'element a sacrificar serà el creixement econòmic.

No tot són males notícies. La part positiva és que una vegada estabilitzada la inflació i els dubtes respecte al sector financer, els bancs centrals tindran els tipus d'interès en uns nivells alts, cosa que els permetrà tornar a polítiques monetàries expansives de manera gradual, controlant de reüll l'estabilitat dels preus.