L’optimisme del qual han fet gala les economies espanyola i catalana en les darreres setmanes, alimentada per les dades macroeconòmiques i alguns informes internacionals, no ens pot amagar que continuen vigents alguns problemes bàsics, que llasten el nostre futur a curt i mitjà termini i que ens han de fer moderar el grau d'optimisme, enmig d’un incert context internacional. De l’economia interna es pot concloure que progressa adequadament per sobre de la dels nostres socis comunitaris, i Catalunya per sobre també del conjunt estatal, gràcies al qual la nostra convergència econòmica amb la Unió Europea i, sobretot, la zona euro ha millorat relativament i de manera apreciable al llarg del 2023-2024. Però més enllà del cofoisme macroeconòmic, hem d’aprofitar l’avinentesa positiva actual per redreçar alguns desequilibris que exigeixen la nostra atenció si volem garantir la sostenibilitat del creixement.

El PIB estatal i català està augmentant a les taxes més elevades dels darrers anys, a excepció de la recuperació postpandèmia del 2021-2022, i acabarà el 2024 amb una pujada una mica per sobre del 3%, alhora que el mercat de treball segueix registrant creixements de l’ocupació significatius, propers al 3%, després de la bona marxa dels últims exercicis. Pel 2025, les previsions són positives, encara que més moderades en termes generals en comparació a l’any passat. Tanmateix, cal seguir prestant atenció a la inflació, que mostra resistència a seguir baixant de manera clara per sota del 2,5%, impulsada pels serveis, els salaris i els carburants -el 2024 sembla que acabarà al 2,8% a Espanya-, i, fins i tot, potser repuntarà a principi d’any, arrossegada per la tradicional actualització de preus dels primers mesos i per la finalització de les mesures antiinflació del govern espanyol, repuntada que també afectarà el context de l’eurozona i que pot posar en qüestió el ritme de relaxament de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE).

Un altre aspecte que requereix la nostra atenció és el dèficit i l’endeutament públics. S’espera que el deute públic acabi el 2024 en poc més d’un 102% sobre el PIB, mentre que a l’eurozona se situï al voltant del 90%. Pel que fa al sector exterior, el 2025 cal vigilar el comportament de les exportacions, que es veuran afectades per l’escàs dinamisme dels grans mercats comunitaris, i l’ascens previst de les importacions, que creixeran per sobre de les anteriors animades per la positiva evolució de l’economia interna, cosa que s’espera que pugui derivar en un augment del dèficit comercial i en una aportació nul·la o negativa del sector exterior al creixement del PIB.

L’optimisme del qual han fet gala les economies espanyola i catalana darrerament no pot amagar que continuen vigents alguns problemes bàsics

A Catalunya, l’Enquesta de Situació Econòmica Tardor 2024 del Col·legi d’Economistes de Catalunya, presentada el desembre passat, destaca que els principals problemes són el finançament autonòmic i dèficit fiscal, les deficiències en  infraestructures i comunicacions, l’accés a l’habitatge -afectat, entre d’altres, per la manca d’oferta i per la pujada dels ja alts preus i lloguers-, la baixa productivitat i la manca de reformes estructurals. A aquests es pot afegir una perplexitat sobre la qual cal reflexionar: la manca de confiança dels consumidors en la situació econòmica. De fet, sorprèn que la darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del novembre passat mostri que un 57,3% d’espanyols considera que la situació de l’economia estatal en aquell moment és pitjor que sis mesos abans i que un 52,3% opini que serà pitjor els sis mesos següents, i, a més, que aquests percentatges hagin crescut des de l’estiu. Això ho corrobora la III Enquesta Funcas de Nadal, segons la qual només un 20% dels espanyols opina que el 2024 ha estat un bon any econòmic per a l’Estat (30% dolent), i de cara al 2025, un 25% creu que serà bo (27% dolent).

En resum, l’entusiasme en la positiva conjuntura econòmica és limitat, denotant-se preocupació per certs problemes (inflació, tensions polítiques, habitatge…), especialment en algunes capes de la població, com per exemple els joves. No obstant això, pel 2025 les previsions apunten una millora del consum privat, gràcies al reforç del poder de compra i la recuperació de la capacitat adquisitiva derivats de la pujada dels ingressos reals de les llars i les altes taxes d’estalvi familiar, alimentats per la progressió dels salaris nominals -per sobre de l’índex de preus al consum (IPC)-, el procés de desinflació, l’evolució de l’ocupació i la baixada dels tipus d’interès.

Finalment, tot i que durant el 2024 sembla que s’ha millorat lleument en competitivitat i productivitat a Espanya i a Catalunya, aquesta ha estat insuficient i la distància específicament en aquesta última amb relació a altres països avançats és gran i exigeix mesures urgents. El patró de creixement de l’economia interna segueix basat més en la contribució del factor treball i en la immigració, i no tant en l’eficiència productiva. Al respecte preocupen dues qüestions imprescindibles per avançar i progressar. Una, la feble inversió productiva privada, que no segueix el ritme necessari i esperat, cosa que succeeix des de la pandèmia a Espanya i a la Unió Europea, tot i l’impacte positiu de la inèrcia baixista dels tipus d’interès. Segons Pimec, només un terç de les empreses pensen fer inversions el 2025. Val a dir que no tota la inversió de l’economia es pot deixar en mans del sector públic i dels Fons Next Generation. I dues, l’escassa digitalització de l’economia, que no evoluciona amb la intensitat i la rapidesa desitjades. Com evidència l’enquesta del Col·legi d’Economistes de Catalunya esmentada, malgrat que en opinió de dos de cada tres economistes l’impacte del desenvolupament de la intel·ligència artificial sobre l’economia catalana serà positiu, un 59% pensa que s’està aplicant escassament.

Amb relació a l’anterior, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) afirma que per tal de reforçar la productivitat i les bases del creixement cal millorar l’ensenyança i incrementar els esforços en competències professionals, eliminar les restriccions que obstaculitzen la inversió empresarial i fer front a l’augment estructural dels dèficits de mà d’obra. En aquest sentit, l’enquesta del Col·legi corrobora l’OCDE en assenyalar que la millora passa per la reforma de les administracions públiques, l’augment de la inversió i la seva execució en infraestructures, la millora del sistema educatiu i l’aplicació més intensiva de les noves tecnologies.

Pel que fa a la Unió Europea i la zona euro, els indicadors econòmics avançats de finals del 2024 són decebedors i poc optimistes

El context internacional sembla ple d’incerteses i riscs per al 2025, segons apunten els organismes especialitzats, i podrien acabar arrossegant a la baixa algunes de les bones previsions internes. El Fons Monetari Internacional (FMI) apuntava fa unes setmanes que es “preveu que el creixement mundial es mantingui estable, però en taxes decebedores”, titllant el creixement a mitjà termini de “mediocre”, mentre que l’OCDE és més optimista en el seu pronòstic de desembre, en afirmar que “s’espera que l’economia mundial continuï sent resilient malgrat les considerables dificultats”. Tots dos preveuen que el PIB mundial augmenti un 3,2-3,3% el 2024 i el 2025, però les perspectives varien sensiblement segons zones i països.

A l’alça les economies dels Estats Units -que mostra bons resultats, en un context de baixada més moderada de tipus d’interès a l’espera del nou president del país- i dels països emergents de l’Àsia -tot i els dubtes de l’economia xinesa-, i a la baixa les economies europees més grans i l’Orient Mitjà, Àsia central i Àfrica subsahariana. Pel que fa a la Unió Europea i la zona euro, els indicadors econòmics avançats de finals del 2024 són decebedors i poc optimistes (activitat, demanda, confiança, ocupació, preus…), tot enmig d’inestabilitat política a països com Alemanya i França, cosa que preocupa especialment les empreses espanyoles i catalanes, tant les exportadores com les dedicades al turisme. Es pot afegir que la Comissió Europea va fer públic a mitjan desembre passat la segona part del paquet de tardor del Semestre Europeu, amb recomanacions de política econòmica per a l’eurozona pel 2025, amb la finalitat de millorar la competitivitat, fomentar la productivitat -la productivitat del treball es va seguir desaccelerant el 2023 després d'alentir-se entre 2010 i 2019- i garantir l’estabilitat macroeconòmica i financera, focalitzades en reforçar la innovació, millorar l’entorn empresarial (accés al finançament i reducció de càrrega administrativa i complexitat normativa), donar suport a la inversió pública i privada (en transicions ecològica i digital i en defensa), promoure les capacitats i reciclatge de la mà d’obra, i garantir el compliment del marc pressupostari i millorar la sostenibilitat del deute. Afirma que el 2025 es faran exàmens exhaustius mitjançant l’Informe sobre el Mecanisme d’Alerta (IMA) a nou països amb desequilibris, entre els quals destaca Alemanya, Itàlia i Països Baixos.

Tant l'FMI com l’OCDE apunten -i coincideixen- que a principis del 2025 subsisteixen dificultats i riscs considerables en un clima d’elevada i persistent incertesa. Els més importants són tensions geopolítiques, turbulències sobtades en els mercats financers -com passà l’estiu passat-, elevats ratis d’endeutament públic, contracció profunda del sector immobiliari xinès, intensificació de les polítiques proteccionistes i de tensions comercials -que afectaran negativament l’activitat econòmica i impulsaran la inflació-, agudització de conflictes i malestar socials, i perspectives de creixement a mitjà termini molt febles. Finalment, ambdós organismes suggereixen receptes interessants, com que els bancs centrals continuïn baixant els seus tipus d’interès en les economies avançades, implementar mesures pressupostàries per assegurar la viabilitat de les finances públiques i eliminar tensions creixents, impulsar reformes estructurals per millorar les perspectives econòmiques a mitjà termini, mantenir el suport als col·lectius més vulnerables i la protecció social, i reforçar la cooperació multilateral.