Existeix un ampli consens sobre la necessitat d'una reforma fiscal àmplia i profunda. Una que corregeixi els problemes de fons que arrosseguem després de dècades de dinàmica inercial, amb pedaços orfes de reflexions i actuacions globals. Sense ànim d'exhaustivitat, n'hi ha prou amb quatre exemples diversos: existeixen tributs amb normatives obsoletes, com l'impost sobre successions i donacions, l'impost sobre el patrimoni o el que grava les transmissions patrimonials i actes jurídics documentats; els impostos locals poden millorar-se notablement; l'anomenada tributació verda està infradesenvolupada a Espanya; l'IVA espanyol és el que mostra més tractaments diferenciats i distorsionants de tota la Unió Europea, després d'innombrables rebaixes de tipus: a Espanya, qualsevol problema sectorial l'arreglem tocant el tipus de l'IVA corresponent.

Superada la pandèmia i la crisi inflacionària, sembla que és el moment econòmic per emprendre aquesta reforma. Desafortunadament, el vector polític no ajuda. L'elevada fragmentació i polarització a la qual assistim fa extraordinàriament difícil els pactes de país. I la reforma tributària que necessitem és, sens dubte, un d'aquests pactes.

Perquè ha de quedar clar que és possible comptar amb una arquitectura que serveixi per aplicar polítiques tributàries molt diferents, en funció de les preferències ideològiques del govern de torn. És com construir una casa sòlida i equilibrada que admeti personalitzacions al llogater. El mateix sistema pot proporcionar una recaptació equivalent a 35 punts de PIB o a 45; és possible contemplar la possibilitat d'activar o desactivar tributs en funció dels programes electorals del partit del govern. Existeixen múltiples paràmetres que es poden modificar per aconseguir resultats molt diferents: tipus impositius, exempcions... Centrem-nos a construir junts un bon sistema, admetent que cadascú l'utilitzarà d'una manera.

Existeix un ampli consens sobre la necessitat d'una reforma fiscal àmplia i profunda: IRPF, IVA, la tributació de la riquesa i la fiscalitat verda

Per a això, el llibre blanc disponible en Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària 2022 ofereix un punt de partida sòlid, si bé és cert que seria necessari complementar-lo amb càlculs i estimacions més detallades en alguns impostos i amb altres desenvolupaments que van quedar al marge de l'encomanda del Ministeri d'Hisenda.

És imperatiu abordar les deficiències i oportunitats de millora en diferents àrees tributàries. En el cas de l'IRPF, cal destacar canvis urgents com l'eliminació del règim d'estimació objectiva, la revisió de despeses fiscals, l'ajustament de paràmetres quantitatius al salt en preus que hem viscut en l'últim bienni, i la simplificació de l'impost. En l'àmbit de l'impost sobre societats, a més d'adaptar-nos als acords internacionals i les decisions d'harmonització comunitàries, resulta necessari revisar els ajustaments comptables per ampliar les bases imposables i augmentar la recaptació, fins i tot amb tipus nominals més baixos que els actuals, alineant-se amb les tendències internacionals.

En l'IVA, el missatge principal és clar. Cal revisar de forma exhaustiva el llistat de béns i serveis gravats a tipus diferents del general. És veritat que tindria sentit fer-ho de forma esglaonada, perquè aquesta revisió generarà un efecte inflacionari transitori. Però la comparativa internacional mostra que ens estem equivocant en utilitzar l'IVA com a eina d'intervenció sectorial.

El mateix sistema fiscal pot proporcionar una recaptació equivalent a 35 punts de PIB o a 45

La tributació de la riquesa és una altra de les àrees que requereixen una revisió exhaustiva. L'actualització i simplificació normativa dels impostos personals sobre la riquesa són essencials per abordar l'elusió fiscal i els problemes de competència fiscal nociva, cuidant-se que no afectin negativament la vida i funcionament de les empreses familiars. Per descomptat, és fonamental limitar l'actual exempció a les empreses familiars a aquelles que realment acompleixen activitats productives, perseguint l'elusió i el frau i, en sentit contrari, no és raonable que l'exempció penalitzi les estratègies d'autofinançament de moltes empreses, en considerar que no afecta una part substancial de la seva tresoreria.

Finalment, la reforma fiscal verda es presenta com un desafiament pendent, on és necessari convergir cap a estàndards comunitaris i promoure polítiques compensatòries per abordar la regressivitat tributària.

En conclusió, la reforma tributària ha de ser integral i enfocada a corregir les deficiències del sistema actual, aprofitant l'impuls d'una nova legislatura i el coneixement acumulat. És hora d'actuar amb determinació i visió de futur per garantir un sistema tributari just, eficient i alineat amb els desafiaments del segle XXI.