El desenvolupament frontal i back-end, que agrupa les eines digitals que dissenyen i programen el que es veu en un web i com arriba la informació a aquest lloc, les competències al núvol i el disseny i implementació de bases de dades, són les habilitats tecnològiques més demandades en l'actualitat. I segurament defineixen bona part de les 10.500 posicions tecnològiques noves que l'any passat van quedar sense cobrir a les empreses espanyoles per falta de professionals idonis; habilitats i xifres que recull l'última edició de l'estudi sobre "Ocupabilitat i Talent Digital" elaborat per la Fundació Vass i la Fundació Universitat Autònoma de Madrid. Una dada que segurament experimentarà un creixement exponencial en els pròxims mesos, quan s'incrementi la demanda de coneixement en l'univers de la intel·ligència artificial per part de les empreses i no hi hagi els professionals qualificats necessaris per cobrir-la.

El dèficit de talent digital s'està fent crònic a Espanya. Més del 60% de les empreses que busquen especialistes en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no troben professionals adequadament formats i els centres universitaris per a la formació d'enginyeria informàtica registren ja més de 33.000 aspirants acumulats des del curs 2015-16 que no van aconseguir plaça per cursar els seus estudis. Són milers d'aspirants a formació tecnològica que s'estan buscant la vida com poden i que exploren tota mena d'itineraris alternatius per adquirir les habilitats i competències tecnològiques que estan demandant les empreses. I el cert és que el mercat formatiu està en plena ebullició per intentar satisfer aquesta demanda de coneixements tecnològics i proliferen tota mena de models i experiències acadèmiques amb l'oferta formativa més variada que pugui imaginar-se. A tall d'exemple, assenyalo que una recerca simple a Google del concepte "formació front-end" proporciona gairebé 5.000 referències, de les quals gairebé dues-centes es refereixen a propostes acadèmiques concretes en aquesta tecnologia.

I, malgrat tot, el dèficit de talent digital es manté en ple auge. En el sector tecnològic hi ha coincidència en assenyalar que les exigències concretes de les empreses en qüestions digitals van molt per davant del que s'ensenya al món acadèmic i que és un factor determinant a l'hora d'analitzar a fons aquest dèficit de talent digital. El sector privat s'ajusta amb força flexibilitat a aquesta situació, amb uns models bootcamp de formació molt especialitzada i molt intensiva que estan a l'ordre del dia. Del món universitari no podem esperar gaire; completament arterioescleròtic i incapacitat per a una resposta mínimament ajustada a la velocitat amb què canvien les tecnologies. L'estudi citat anteriorment assenyala amb total claredat que "s'observa també una desconnexió entre els coneixements adquirits a la universitat i les demandes del mercat laboral, especialment en àrees com la programació en Java, l'auditoria i la gestió de seguretat, web 3.0, realitat virtual i augmentada, i gestió de ERPs", i recomana una reformulació urgent dels plans d'estudi. I això que es refereix a eines tecnològiques bàsiques, gairebé elementals, per la qual cosa no vull ni imaginar-me com és la situació de desconnexió amb la realitat del mercat si examinem coses una mica més sofisticades. Es tracta, també, d'una formació molt exigent, a la qual cal dedicar un enorme esforç personal i amb alt nombre d'abandonaments; amb una lamentablement reduïda presència femenina, tot just el 15%, la qual cosa en conjunt redueix el nombre de professionals disponibles. Però, hi ha d'haver alguna cosa més per justificar la cruesa d'aquest dèficit de talent tecnològic.

I, sembla que hi és. Aquesta cosa més no és cap altra que l'embut o coll d'ampolla generat per l'actitud equivocada d'una part de l'estament reclutador, els que seleccionen treballadors, que està provocant que molts candidats a llocs de treball tecnològics es quedin fora. Aquesta actitud equivocada es concreta en l'abusiva demanda i exigència de títols i acreditacions per accedir als llocs de treball davant el reconeixement de les habilitats reals de cada candidat. Tot un factor distorsionador del mercat tecnològic que acaba de ser visualitzat per Linkedin en un recent estudi de titulat "Les habilitats primer: reimaginar el mercat laboral i fer caure barreres" (Skills-First: Reimagining the Labor Market and Breaking Down Barriers). És un estudi a escala mundial i multidisciplinari que analitza què passaria si en lloc de títols es busquessin habilitats concretes. En resum, i centrant-lo a Espanya i al sector TIC, l'estudi de Linkedin diu ni més ni menys que si els reclutadors perseguissin les habilitats en lloc dels títols, la xifra de contractacions es multiplicaria per vuit. Per vuit!! El que atesa la nostra situació de dèficit de talent digital i d'atur és més que rellevant.

L'estudi de Linkedin diu amb rotunditat que atesa la velocitat a què canvia i evoluciona el coneixement tecnològic, les titulacions i acreditacions no poden ser el més rellevant a l'hora d'identificar els candidats amb l'adequat nivell d'aquests coneixements. Cada lloc de treball, assenyala l'estudi, es pot desglossar en una sèrie d'habilitats i cada persona allotja un conjunt d'habilitats pròpies i només quan les corporacions siguin capaces d'establir models que connectin les habilitats associades al lloc de treball amb les de l'aspirant es podran posar en marxa plans eficients de reclutament. Sense importar els títols, afegeixo.

L'estudi de Linkedin posa no només el dit sinó tot el puny a la nafra del dèficit de talent digital al nostre país; i treu les nostres vergonyes. Una bona part del coneixement tecnològic que s'imparteix actualment es focalitza en un univers acadèmic no regulat, privat, amb bons nivells de formació, però sense les credencials necessàries per emetre acreditacions que certifiquin els coneixements impartits. I, en gran manera, no pot ser de cap altra manera. La velocitat a què evolucionen els coneixements i a què aquests es demanden no permet més formalismes. El coneixement està en mode vertigen i no hi ha títol o certificat que l'aturi. Hi ha centres de formació que atorguen certificacions, però basades en la seva reputació i poc més. Per part dels centres oficials podem esperar tota classe de certificacions i títols, però amb la ja coneguda desconnexió amb la realitat. Els recents intents d'impulsar les microacreditacions se centren al sector públic, i poden ser una solució, però només quan superi el seu estat arterioescleròtic i inoperant. Obsessionar-se en títols, certificats i acreditacions al sector TIC, que sembla que és el que predomina, és completament absurd i propi de reclutadors passats de rosca que es converteixen en taps per a l'òptima circulació del talent digital.

Els reclutadors al sector TIC han d'espavilar. No hi ha altra opció. Han de reinventar-se o reimaginar-se cap a models d'identificació i visualització de les habilitats reals dels aspirants als llocs de treball. No és fàcil. Suposa desenvolupar eines sofisticades i una àrdua metodologia i unes qualitats professionals molt específiques perquè cada reclutador sigui capaç de treure a la llum el que cada candidat porta dins. Suposa hores i hores d'escrutini de cada cas. Suposa oblidar-se de revisar papers i posar-se a furgar fins a identificar habilitats i qualitats que poden estar molt ocultes. S'aproxima un veritable tsunami tecnològic amb l'expansió de les eines de la intel·ligència artificial, que exigirà professionals amb unes capacitats que ara no podem ni imaginar. Tots s'estan formant actualment com poden. Però, segur que quan optin a un lloc de treball específic en IA es quedaran totalment estupefactes quan algú tingui la gosadia d'exigir-los un títol o un certificat. La titulitis està molt incrustada en l'ADN de la majoria dels reclutadors, però és completament incompatible amb el desenvolupament de la societat digital en la qual som i avancem. Així que ja és hora que se l'extirpin.