L'assassinat del tinent general Igor Kirillov, cap de les forces de defensa química, biològica i radioactiva de Rússia, va destacar el paper de la tecnologia i, en particular, de la intel·ligència artificial (IA) en les operacions d'intel·ligència i espionatge.

Kirillov, una figura clau en l'aparell de defensa rus, va ser eliminat mitjançant un explosiu amagat en una escúter, una operació atribuïda al servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU). Aquesta acció va representar l'ús d'eines d'intel·ligència avançades per planificar i executar atacs quirúrgics que redefineixen com es juguen els conflictes moderns.

Des de l'inici del conflicte amb Rússia el 2014, Ucraïna va rebre suport significatiu de nacions occidentals, particularment en tecnologia i entrenament. Aquest suport va incloure accés a sistemes d'intel·ligència artificial que ara són fonamentals per a operacions com l'assassinat de Kirillov. La IA va permetre al SBU analitzar patrons de moviment, identificar vulnerabilitats en la seguretat d'alts caps russos i preveure possibles represàlies. Aquests sistemes, entrenats amb milions de dades, prediuen comportaments i optimitzen recursos en operacions encobertes, fent que les decisions siguin més ràpides i precises.

La IA va permetre a Ucraïna analitzar patrons de moviment, identificar vulnerabilitats en la seguretat d'alts caps russos i preveure represàlies

Un exemple que ressalta el potencial de la IA en la intel·ligència moderna és el cas d'Israel i Hizbul·lah. Durant els atacs recents contra els "vipers" —búnquers mòbils i punts estratègics utilitzats per Hizbul·lah al sud del Líban— Israel va fer servir IA per maximitzar l'impacte de les explosions. La tecnologia va analitzar en temps real les dades emergents de les detonacions, com les rutes d'escapada utilitzades pels combatents i les comunicacions que van sorgir després dels atacs. Això va permetre a les forces israelianes anticipar-se a moviments posteriors de Hizbul·lah, debilitant la seva capacitat de resposta i reduint el marge d'error en operacions futures.

L'ús de la IA no és exclusiu d'Ucraïna o Israel. A Àsia, l'Índia integra aquesta tecnologia en les operacions de la seva agència d'intel·ligència exterior, el RAW. La intel·ligència artificial monitora moviments al Caixmir i a la frontera amb la Xina, àrees on els conflictes territorials i les amenaces terroristes són constants. Sistemes d'anàlisi de vídeo i reconeixement facial alimentats per IA han permès a l'Índia identificar amenaces abans que es materialitzin, utilitzant dades de drons i càmeres de vigilància per rastrejar activitats sospitoses en regions remotes.

A Amèrica Llatina, encara que els avenços en intel·ligència artificial en l'àmbit dels serveis secrets són més limitats, països com Mèxic exploren aquestes eines en la seva lluita contra el crim organitzat. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha utilitzat anàlisi de big data i IA per rastrejar xarxes de tràfic de drogues i armes, identificant patrons en rutes i connexions que anteriorment passaven desapercebuts. Aquestes capacitats emergents ofereixen la possibilitat de fer front a desafiaments que han complicat durant anys la lluita contra el narcotràfic i el crim transnacional.

La proliferació de la IA en serveis secrets genera noves formes de conflictes on les armes, més que els soldats, són els algoritmes

El futur dels serveis d'intel·ligència està modelat per la IA. Aquesta tecnologia té el potencial de transformar completament com es recopila i utilitza la informació. Eines com l'aprenentatge automàtic i l'anàlisi predictiva permeten als estats anticipar-se a amenaces abans que es materialitzin, optimitzant recursos i reduint riscos. Tanmateix, també plantegen dilemes ètics i estratègics: què passa si aquestes tecnologies cauen a mans equivocades o si s'utilitzen per a finalitats autoritàries? La proliferació de la IA en serveis secrets democratitza les capacitats d'intel·ligència, cosa que permet que països més petits juguin un paper desproporcionat al terreny de joc global. Alhora, genera noves formes de conflictes asimètrics on els algoritmes, més que els soldats, són les armes principals.

En un món cada vegada més interconnectat i definit per l'accés a dades, els serveis d'intel·ligència que dominin l'ús de la intel·ligència artificial tindran un impacte estratègic que transcendirà les fronteres.

Ja sigui a Ucraïna, Israel, l'Índia o Mèxic, la integració d'aquestes tecnologies marca l'inici d'una nova era en la intel·ligència global, una era on les decisions clau no només seran en mans humanes, sinó també en algoritmes dissenyats per entendre, preveure i, en última instància, decidir.

Les coses com són.