La frase és d'Anakin Skywalker, l'aprenent díscol de cavaller Jedi de La guerra de les galàxies que, atret pel costat fosc, decideix passar-se al bàndol dels dolents. En un dels lliuraments, moment culminant de la saga, s'enfronta a Obi-Wan Kenobi, el seu mestre i, espases en mà, el xaval li diu al seu instructor la frase que titula aquest article.

Però és veritat que la frase podria ser de Sánchez. La temptativa de dimissió de la setmana passada, més enllà del vessant personal o de fang sobre la seva família, traspua una actitud que s'ha ancorat en la classe política. Perquè, per ser sincers, la frase també podria ser de Feijóo o de Puigdemont o de Yolanda Díaz.

Es diu actitud polaritzada i és una de les pitjors coses que li pot passar a una societat, a una classe dirigent, a un empresariat o a qualsevol estament social, econòmic o polític d'un país. I no diguem ja militar.

La polarització passa quan no hi ha espai per al diàleg, per a la rectificació, per al matís, per a la concessió, per al reconeixement de l'error i per a l'aplaudiment al contrincant quan aquest ha tingut més encert. La polarització és el símptoma que l'objectivitat i equanimitat han cedit el pas a la ideologia i al pensament únic. El pensament únic és intel·lectualitat disfressada d'extremisme. I és perillós, molt perillós.

La polarització no és d'aquest any. Ni tan sols d'aquesta dècada. Porta més temps forjant-se. Porta més de vint anys, i va arrencar el 2001, amb el canvi de segle. Les expansions monetàries, creació de diners molt per sobre del creixement de l'economia real, sense inflació, van crear bombolles de tota índole. Les bombolles puntcom i immobiliàries i financera van esclatar. Però la recepta per evitar una catàstrofe tipus Crac del 1929 va ser incrementar la dosi del xarop que va produir la tos. Més xarop. Més diners. En no fer inflació, fins fa dos anys, tants diners en el sistema van continuar produint distorsions en la valoració d'actius. Qui té actius? Els rics. Per tant, els rics es van fer més rics i els pobres més pobres.

Va ser llavors quan van sorgir els Podemos i els Processos (em refereixo al procés d'independència). No només aquí. A tot Europa. Poc importa si el leitmotiv del moviment és escindir-se d'un estat, exigir igualtats o reivindicar drets de minories. L'excusa no té importància. Es tracta de nacionalismes de dretes i d'esquerres, entès el nacionalisme com un sentiment polar, d'extrem, d'adhesió a unes màximes i criteris que no admetran discussió perquè, si es discuteixen o debaten, interpretem que ens volen destruir. És la personalització de la ideologia. Lluís XIV de França va deixar anar al Parlament de París, amb només setze anyets el cèlebre: "L'État c'est moi". L'estat soc jo. Doncs això. La ideologia soc jo. I si qüestiones la meva ideologia, em qüestiones a mi.

La polarització ha arribat ja a l'economia i a l'empresa, i és preocupant: les reformes laborals, els criteris fiscals, l'actitud de l'administració, l'entossudiment al diàleg entre patronals i sindicats...

ON ECONOMIA és un diari econòmic. I la meva columna dominical es deu, així com la meva formació, a l'empresa i a l'economia. És aquest un article de política? No. El meu article d'avui vol advertir que la polarització ha arribat ja a l'economia i a l'empresa. És preocupant. Les reformes laborals; els criteris fiscals; l'actitud de la mateixa administració pública; tributària; l'entossudiment al diàleg entre patronals i sindicats que, a excepció de l'episodi Covid, és inexistent; les mateixes polítiques de recursos humans on el xoc generacional ha derivat també en polarització. Per no parlar de la polarització de classes socials i les extremes diferències en com la població ha pogut absorbir la inflació. No diguem ja en matèria d'habitatge. Persones que paguen el 50% dels seus ingressos per rellogar una habitació amb quatre milions d'habitatges buits.

La polarització de l'Espanya buidada. Amb macro ciutats que cada vegada concentren més i més població i, per l'altre costat, pobles i municipis pràcticament abandonats, amb ancians com a únics habitants, sense gairebé serveis, testimonis del final dels temps d'una vida que va ser.

La polarització és també present en l'estructura piramidal. Massa anys sense parir el necessari, baby-boomers jubilant-se, atur galopant, polítiques desmarxades d'immigració per omplir el buit generacional i, a l'hora de la veritat, problemes per accedir al talent i a la mà d'obra més poc qualificada. Dos milions set-cents mil aturats i no hi ha paletes ni transportistes ni peons ni programadors ni comptables.

L'origen de tot és simple. Es diu lluita pel poder. Anakin volia dominar els Jedi, ser el mestre del Consell i posar ordre a la galàxia. Aquesta era l'obsessió. Els romans ho sabien: divide et imperas. Divideix i venceràs. Ho va dir Napoleó. Ho va dir Juli César.

I ara, ho estem fent, més que mai, però calladament. Són mals temps per al diàleg.