Aquesta setmana sabrem la composició del nou Parlament Europeu després d'unes eleccions en les quals per primera vegada quatre països han reduït l'edat per poder votar als 16 anys (Alemanya, Bèlgica, Àustria i Malta) i un, Grècia, als 17 anys. Encara que una iniciativa com aquesta s'hagués dut a terme aquí, tinc els meus dubtes sobre la participació. Em remeto a una recent enquesta promoguda per Europa Importa en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, segons la qual més de la meitat dels joves enquestats, el 51,7%, mostraven desinterès pels comicis europeus i la gran majoria, el 75,4%, reconeixia no estar ben informada sobre els mateixos ni tenia intenció de seguir les notícies relacionades.

Intueixo que en aquesta desafecció juvenil hi deu jugar un paper rellevant, més enllà del desconeixement de les institucions europees, el que perceben que Europa, i la classe política en general (sigui d'on sigui), fan pel seu benestar i pel seu desenvolupament futur. Tot un exvicepresident de la Comissió Europea com Joaquín Almunia, es lamentava aquesta setmana en una entrevista a ON ECONOMIA de les condicions laborals dels joves. "A Espanya tenim sous molt baixos, microsalaris. Fa vergonya escoltar els joves quin salari els estan oferint".

Antón Costas, un altre savi de l'economia avui al capdavant del Consell Econòmic i Social (CES), deia fa uns mesos si fa no fa el mateix: que moltes persones perceben que no milloren malgrat estar treballant, que no tenen oportunitats de tenir una bona feina, que es queden a la cuneta. "Com pot ser que una parella jove pagui a Barcelona 850 euros per una guarderia amb un salari que s'apropa en el millor dels casos a 1.500 euros?", exclamava.

Els joves creuen que l'èxit (assolir bones condicions socials) depèn de factors socials que s'escapen del seu control

Realment creuen els joves que els seus esforços i mèrits els portaran a tenir unes bones condicions socials? La resposta és un "no" rotund, no creuen en la meritocràcia. Segons un estudi que l'empresa d'investigació de mercats Ipsos ha donat a conèixer aquesta setmana coincidint amb les proves d'accés a la universitat, els joves creuen que l'èxit depèn de factors socials que s'escapen del control de la gent i es mostren molt preocupats per la desigualtat, més a Espanya que en altres indrets.

En efecte, Espanya no és un país per a joves. La bretxa generacional és un fenomen que s'està intensificant tant en renda com en riquesa, segons dades recents del Banc d'Espanya. En dues dècades (de 2002 a 2022) i partint d'uns ingressos molt similars, els ingressos dels menors de 35 anys s'han allunyat en més de 14 punts dels del principal grup en edat de treballar (35-44 anys). Quant a la riquesa neta, la ratio dels joves en relació a la població treballadora ha passat del 55% al 26%.

La proporció de joves que accedeix a un habitatge de propietat s'ha reduït del 66% al 31,8% en vint anys

Gran part d'aquesta disparitat s'explica per l'habitatge. En aquests 20 anys analitzats, la proporció de joves que ha accedit a un habitatge de propietat ha passat del 66% el 2002 al 31,8% el 2022 i el seu valor també s'ha reduït, fet que suggereix que els afortunats que tenen pis propi l'adquireixen en zones més barates i de menor mida.

Però no tot són males notícies per al jovent, especialment per a aquells que aquesta setmana s'han posat dels nervis preparant la selectivitat. I és que la inserció laboral dels universitaris ha millorat en l'últim decenni, amb un creixement de l'ocupació i una taxa d'atur que cau del 29% al 12,5%. Segons un informe de la Fundació BBVA i l'Ivie (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques) de fa uns dies, els titulats que han accedit al mercat laboral entre 2013 i 2023 tenen més oportunitats i de més qualitat, fet que contrasta amb les debilitats que tradicionalment s'assenyalen sobre la inserció dels universitaris.

Això sí, no és una millora generalitzada. Diga'm què i on estudies i et diré com ho tens per treballar de lo teu. Els qui ho tenen millor són els que trien ciències de la salut, enginyeries i arquitectura; els d'arts i humanitats s'enfronten a més dificultats. Cursar un màster atorga avantatges salarials, amb una base de cotització mitjana un 11% superior a la dels graduats i més bon ajust entre formació i ocupació. I aquells que poden permetre's estudiar en universitats privades avantatgen en la inserció als que ho fan en centres públics. La condició social.