Què faig en una societat familiar en la qual no em fan ni cas
- Nicolás de Salas / CECA MAGAN
- BARCELONA. Dimarts, 29 d'octubre de 2024. 05:30
- Temps de lectura: 4 minuts
Resulta difícil, amb quaranta i quatre anys d'exercici col·legiat, escriure en una tribuna jurídica sobre les societats de capital sense aprofundir partint de cites de les més diverses lleis o a les més conegudes màximes jurídiques.
Tanmateix, en el meu assidu contacte amb moltes pimes familiars tots aquests anys, quan arriba l'hora de celebrar juntes de socis i accionistes, em dona peu per descriure el que segur també han viscut bastants dels qui llegeixin aquesta tribuna.
Quan en una societat, ja sigui SL o SA, el capital es troba repartit entre uns quants socis o accionistes clarament diferenciats entre el bloc majoritari i el bloc minoritari, no és estrany que sorgeixin diferències en temes sensibles per al patrimoni particular de cada un d'ells. Si és a més, al bloc majoritari, on resideixen els qui tenen les funcions executives, i cobren per elles, les diferències poden arribar a ser irreconciliables.
En aquesta situació de clar conflicte d'interès personal entre els mateixos socis, que no entre el soci i la societat, és quan és necessari estar bé assessorat sobre quina ha de ser la millor òptica legal per superar-la. Per a això, sempre he defensat que la mediació o l'arbitratge, i, si per desgràcia no funcionen, la jurisdicció ordinària, és el millor instrument per al final dels conflictes. On dos no es posen d'acord, un tercer ha de resoldre la qüestió. Mantenir la tensió in eternum és el més perjudicial per a tots.
Al bloc majoritari, on tenen les funcions executives, i cobren per elles, les diferències poden arribar a ser irreconciliables
Plantejat ja el problema com una controvèrsia entre majories, "el fort", i minories, "el feble", quin dubte cap que la majoria, en la majoria dels casos (valgui aquí la redundància) és aclaparadora. Tanmateix, també hi ha petits "brots verds" on el legislador protegeix el feble amb determinats drets que li permeten "moderadament" la defensa dels seus interessos. Entre tots, avui vull destacar un d'ells, el Dret d'Informació en la Societat Limitada.
Indefectiblement, totes les societats de capital almenys una vegada a l'any han de retre comptes en Junta General, traslladant als socis els seus balanços, compte de resultats i proposta de la seva aplicació.
És en aquesta Junta on el soci minoritari té l'auxili de la Llei per revisar si els comptes exhibits que s'han d'aprovar han estat confeccionats de forma lleial i beneficiosa per a la finalitat social o si, al contrari, contenen operacions que, fins i tot no causant dany al patrimoni social, responen a interessos personals de l'administració de l'empresa, avalada -sinó composta- per aquesta majoria, donant així lloc al denominat "abús de la majoria ".
On dos no es posen d'acord, un tercer ha de resoldre la qüestió. Mantenir la tensió 'in eternum' és el més perjudicial per a tots
És aquí on el minoritari té la seguretat legal que l'administració de l'empresa (la majoria) li ha de fer cas. A través del Dret d'Informació es pot sol·licitar a l'administració de la societat "els informes o aclariments que estimin precisos sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia", entre d'altres "els documents que serveixin de suport i d'antecedent dels comptes anuals ".
Si resultés que a l'administració de la societat no li "vingués" de gust donar al minoritari aquesta informació, es pot enfrontar a una més que possible impugnació d'acords i a una més que possible acció de responsabilitat contra ella. L'omissió per l'administració de la societat no facilitant el sol·licitat, pot donar lloc a la impugnació i, per tant anul·lació, dels acords adoptats per aquesta "majoria abusiva".
És aquí on el minoritari ha de saber que l'administració de l'empresa (la majoria) està obligada a fer-li cas. A través del Dret d'Informació es pot sol·licitar a l'administració de la societat "els informes o aclariments que estimin precisos sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia" i, entre d'altres "els documents que serveixin de suport i d'antecedent dels comptes anuals ".
Si resultés que a l'administració de la societat no li "vingués" de gust donar al minoritari aquesta informació, s'arrisca una més que possible impugnació d'acords i a una més que possible acció de responsabilitat. A més, si l'administració de la societat no facilita aquesta informació, els acords adoptats per aquesta "majoria abusiva" podrien ser anul·lats.
La distribució de resultats és la causa lucrativa de les empreses que tant majoritaris com minoritaris han de preservar de bona fe
Ara bé, "no tot són flors i violes". No per ser minoritari i tenir el Dret d'Informació, es té el dret a tota la informació. És recent la Sentència del Tribunal Suprem, que aclareix que no tota informació omesa conculca aquest Dret d'Informació i obre la porta a la impugnació de l'acord; l'acord "abusiu" només serà impugnable si la informació omesa al soci requeridor fos "essencial" per preservar el protegit dret de vot del soci inquisidor. Neix aquí doncs, nova però necessària, la figura del test de rellevància, de tal manera que no qualsevol infracció de les regles que prescriuen el Dret d'Informació justifica la impugnació dels acords socials afectats ja que el referenciat test de rellevància suposa l'examen, conforme a un criteri de rellevància, d'allò que és informació bàsica o no, o és constitutiva per fundar el sentit del vot del soci que l'exerceix, -vist des d'una perspectiva objectiva d'un soci mitjà.
És a dir, que davant el temut "abús de la majoria" també es poden posar límits a "l'abús de la minoria", mitjançant el qual el feble planteja un pols al fort a través de conductes, igualment egoistes, que comporten la producció d'un dany a la societat buscant el seu benefici personal en contra de l'interès social. D'aquí la importància de tenir un bon assessor legal amb l'experiència necessària per habilitar aquest Dret d'Informació conforme a les exigències de la bona fe, amb la certesa que el seu lleial exercici previndrà possibles abusos de la majoria i un just i equitatiu repartiment dels beneficis que tota societat de capital, i per tant els seus socis i accionistes, persegueixen.
La distribució de resultats i altres beneficis entre tots els socis és la causa lucrativa que justifica la pròpia existència de les empreses mercantils i que ha d'imperar en les societats de capital donant satisfacció als drets del soci; aquesta és la finalitat que tant majoritaris com minoritaris han de preservar de bona fe i que, de no respectar-se o no aconseguir-se la seva mediació, és prou causa per sotmetre-la a l'imperi de la jurisdicció.