Des de l'inici de l'existència de la incapacitat temporal com a causa justificada de baixa laboral sempre s'ha previst com una situació de total apartament de la feina, període de total inactivitat laboral i de plena cobertura substitutiva d'ingressos sigui per la Seguretat Social pública o sigui per l'empresari. Dit d'una altra manera, una malaltia o accident origen de la situació provoca que el treballador o bé es trobi de baixa a tots els efectes o bé que pugui continuar treballant a ple rendiment. Ara apareix la proposta d'introduir una situació intermèdia, d'incapacitat temporal parcial, el que permeti continuar treballant, que ha provocat respostes immediates i, en alguns casos, apressades de rebuig.

Aquesta proposta s'ha d'analitzar al marge del creixement que s'està produint en els últims temps de les baixes laborals i de les mesures que es podrien adoptar per aturar l'absentisme injustificat. Aquesta proposta d'incapacitat parcial, en termes quantitatius, no afectaria un gran nombre de persones i, en tot cas, no provocaria efectes rellevants en termes de reducció de les baixes laborals en el seu conjunt.

El problema de l'absentisme laboral és molt complex, les arrels del qual, de cap manera, no es troben en les situacions que poden determinar la mesura de la incapacitat parcial proposada. Ni tan sols pot enfocar-se la mesura en consideració als interessos dels empresaris, ja que no és l'empresari qui decideix qui pot o no pot trobar-se de baixa laboral, mentre els costos econòmics de les baixes repercuteixen essencialment sobre el sistema públic de Seguretat Social; per això, no s'han de prendre en consideració com a factor a favor o en contra de la mesura els inconvenients que pogués presentar per a les empreses des del punt de vista de l'organització del treball; es tractaria de buscar vies d'adaptació en les empreses de la gestió de les seves plantilles, a partir de l'acceptació dels efectes positius que pot presentar aquesta mesura tant per als treballadors afectats com per als interessos generals.

La proposta d'incapacitat parcial no provocaria efectes rellevants en termes de reducció de les baixes laborals en el seu conjunt

En definitiva, convé analitzar la mesura sense tenir prejudicis anticipats, sense donar per fet que la mateixa té finalitats espúries de perjudicar als qui es troben de baixa laboral, per forçar-los a treballar en situacions d'incapacitat i, per tant, amb una visió simplista de reducció de drets.

La clau es troba en la dada que, des dels inicis de la incapacitat laboral, s'ha produït una millora notable en l'assistència sanitària a malalts i accidentats, on sorgeixen tractaments mèdics que poden aconseguir una recuperació progressiva dels pacients, mentre apareixen noves patologies l'etiologia de les quals és diferent a la qual estàvem acostumats en el passat. L'esmentat de manera senzilla, en el passat la persona malalta o accidentada es trobava en estat de total incapacitat per espavilar-se en la vida diària, al punt que es trobava pràcticament tot el dia postrat al llit o reclòs al seu domicili, o bé es trobava plenament recuperat. Això determinava que només es preveien situacions extremes, que provocaven, primer, una baixa laboral a tots els efectes i, quan aquesta acabava, una reincorporació a la feina immediata i a ple rendiment.

Davant això, ara existeixen situacions de salut variades intermèdies, que requereixen, d'un costat, mantenir un tractament de recuperació només parcialment incompatible amb la feina, però que, al mateix temps, no impedeixen una activitat professional parcial. Només a títol d'exemple, es poden esmentar el següent tipus de situacions: persones que, després d'una fase crítica, han recuperat els elements bàsics de la seva salut que li permeten una vida gairebé normal, però que requereixen temps disponible per a tractaments de rehabilitació durant un temps limitat al dia; persones que, després d'un dilatat període de baixa laboral, han recuperat plenament el seu estat de salut, però que resulta complicada la reincorporació immediata, plena i amb total exigència de productivitat, de manera que una fase de progressiva reincorporació a la feina pot resultar recomanable; persones que tenen una malaltia degenerativa progressiva, que, en una primera fase, li limita la seva plena dedicació al treball, però no l'obliga a un apartament complet de la feina; persones que tenen malalties psicosocials, que necessiten una certa relaxació en les seves obligacions laborals per reduir les situacions d'estrès o depressió, però que no comporten incompatibilitat absoluta amb el treball.

Des dels inicis de la incapacitat laboral, s'ha produït una millora notable en l'assistència sanitària a malalts i accidentats

Alhora s'ha de destacar que, amb el pas del temps, han evolucionat els tipus i maneres de treballar, concentrats avui dia al sector serveis, on no prima l'esforç o les capacitats físiques. Això provoca que es produeixin moltes situacions en les quals certs deterioraments de la salut siguin parcialment compatibles amb el treball.

Per tant, les situacions imaginables de connexió de la incapacitat parcial respecte de la plena poden ser variades: una primera fase d'inici d'incapacitat parcial succeïda per una altra d'incapacitat plena, una fase inicial d'incapacitat plena seguida d'una altra d'incapacitat parcial, fins i tot un període d'incapacitat parcial durant tot el període de la baixa laboral.

Es tracta en tots els casos de situacions en les quals la continuïtat en el desenvolupament parcial d'un treball no només resulta viable, sinó que, per afegiment, pot afavorir el propi malalt o accidentat. El pot afavorir perquè l'allunyament de la feina sempre produeix efectes negatius i es podrien pal·liar amb aquestes situacions intermèdies. El pot afavorir, fins i tot, perquè el manteniment d'una activitat laboral de baixa intensitat o una fase de transició entre la baixa i la reincorporació poden presentar-se com una mesura afavoridora de la plena recuperació de la salut del treballador.

Per tot això, es tracta d'una mesura positiva en certes ocasions, que sempre s'ha d'analitzar des de la perspectiva dels seus beneficis per al treballador, comparats amb el règim menys favorable de la total absència de treball o de la total permanència o reincorporació a la feina.

La continuïtat en el desenvolupament parcial d'una feina no només resulta viable, sinó que pot afavorir el propi malalt o accidentat

Això determina que, en cas de materialitzar-se aquesta mesura, els qui se'n podrien beneficiar es troben actualment en situacions molt diverses: persones a qui avui dia se'ls obliga a una baixa completa per pèrdua només parcial de capacitats, persones a qui se'ls obliga a una reincorporació abrupta al treball a ple rendiment, persones que tenen limitacions parcials a qui se'ls obliga a continuar treballant d'igual manera que a la resta de la plantilla o a abandonar per complet la feina.

A partir de l'acceptació que les situacions que requereixen aquesta nova modalitat són reals i seria beneficiós oferir un règim més flexible d'incapacitat laboral a l'existent avui dia tan rígid, es tractaria de valorar-ne quins serien les claus de la nova regulació per atendre els objectius que amb ella es pretén.

En primer lloc, la proposta s'ha defensat públicament que s'articularia sobre la premissa de la voluntarietat del treballador en passar a aquesta situació d'incapacitat parcial. Sens dubte la voluntarietat en cap cas no podria quedar a criteri exclusiu del malalt o accidentat, doncs, tractant-se d'una situació en la qual resulta clau el diagnòstic de la salut i capacitat laboral del treballador, resultarà imprescindible que es parteixi d'una valoració dels serveis mèdics que gestionen les baixes laborals, on, en el cas concret, s'avaluï si procedeix una baixa parcial, una baixa total o una continuïtat o reincorporació plena al treball.

Són els professionals de l'assistència sanitària pública que han d'efectuar la proposta a aquests efectes de la incapacitat temporal. Això podria produir-se, sense perjudici que, a més, s'estableixi un règim d'acceptació o rebuig de la proposta per part de l'afectat, en el benentès que correspondria als serveis mèdics decidir si l'alternativa pel rebuig seria la baixa plena o el deure de treballar a tots els efectes. Possiblement, la voluntarietat és oportú que s'incorpori en una primera fase experimental de la mesura, però, una vegada s'hi hagi assentada entre nosaltres i interioritzada com a pràctica positivament contrastada, el lògic és deixar plenament la decisió als serveis mèdics públics.

Es tracta d'una mesura atractiva, per la qual cosa s'han de fer els esforços per introduir-la amb consens en la concertació social

D'altra banda, serà necessari prendre en consideració els efectes laborals que produeix la mesura, ja que la baixa laboral deixaria de ser una suspensió del contracte per passar a presentar-se com una reducció de jornada, en termes tals que existiria una obligació retributiva parcial compatible amb una prestació també parcial de Seguretat Social per incapacitat laboral. Alhora, caldria preveure el règim contractual del treballador que podria substituir qui té la jornada reduïda, per tal com que es tractaria d'un contracte temporal per substitució que en ocasions seria a temps parcial i en d'altres seria durant una fase a temps parcial i durant una altra fase a temps complet. Una regulació clara de tots aquests aspectes seria important per aclarir tot el règim jurídic i proporcionar seguretat jurídica a treballadors i empreses.

En tot cas, més enllà de les dificultats tècniques, no hi ha el menor dubte de què es tracta d'una mesura atractiva, vistes les transformacions, que vivim, els beneficis que proporcionaria, per la qual cosa s'han de fer els esforços per poder introduir-la amb el necessari consens que deriva de la concertació social.