En els últims dies es parla molt sobre la decisió de Ferrovial de traslladar la seu als Països Baixos.

Espanya pertany a la Unió Europea, on hi ha lliure mobilitat de capital, persones i béns i serveis. Per tant, qüestionar la legalitat d'aquesta decisió empresarial és, com a mínim, pueril. Ni la recepció d'ajuts públics d'un estat membre es pot negar a una altra empresa europea, sempre que compleixi els requisits d'execució i justificació; ni la participació en contractació pública, que, pel patrimoni comunitari, ha d'estar oberta a totes les empreses del mercat comú. Una altra cosa és que t'agradi més o menys o que ens vingui bé com a país.

Però el trasllat de Ferrovial té a veure amb una qüestió de simple estalvi fiscal? És cert que actualment hi ha diferències en la tributació de les empreses entre els diferents estats membres. L'OCDE calcula que la mitjana de l'impost de societats a Europa és del 21,7%.

Avui dia, Espanya està entre els països que aplica un tipus efectiu més alt a la UE, un 25%. Des del 2023, s'aplica un 23% a empreses amb una facturació menor a un milió d'euros (que no beneficis). El superen països com Portugal, Alemanya, Itàlia o França, però amb sistemes més progressius, que afavoreixen les pimes i empreses amb beneficis reduïts.

I què passa amb Escandinàvia? Doncs que aquests països que sempre es posen d'exemple quan es parla d'impostos, tenen tipus per sota del nostre impost de societats. Des del 20% de Finlàndia, al 20,6% de Suècia o el 22% de Dinamarca. Amb baixades de tipus en els últims anys.

Tanmateix, als Països Baixos, el tipus és del 25,8%, amb un tipus progressiu del 19% per als primers 200.000 euros de beneficis. En els últims anys, han augmentat gradualment els impostos per a empreses. Per tant, es pot afirmar que és un paradís fiscal? Se sol afirmar això perquè al país se situen les seus centrals a la UE de moltes empreses. Això és així perquè, en aquest territori, els beneficis que provenen d'altres estats no s'inclouen en la base imposable per pagar impostos. Per què? Perquè es considera que ja han pagat impostos al país d'origen i no es tributa doble. I aquí hi ha el secret: si pots generar ingressos en paradisos fiscals per royalties, patents, etc., no pagaràs impostos. Ni allà, ni als Països Baixos. Molt interessant per a empreses tecnològiques o que treballen amb propietat intel·lectual, per exemple.

Però el negoci de Ferrovial està fonamentat en concessions, infraestructures i construcció. I aquests negocis paguen impostos allà on es produeixen els seus ingressos. És més difícil desviar. En aquest cas, només el 15,3% dels ingressos de l'empresa el 2022 es van produir a Espanya, i continuarà pagant pel benefici que es generi al nostre país.

"Tots els estats ofereixen la seva estratègia per atreure empreses amb diferents prebendes. També Espanya. I no és màgia, són els teus impostos"

Fer un Ferrovial és per no pagar impostos? Probablement, alguna cosa poden aprofitar del nou esquema corporatiu, però, fonamentalment, respondrà a la possibilitat d'accedir a finançament en altres mercats, fonamentalment als EUA, el seu primer mercat, amb un 38,5% de la facturació.

La política fiscal a la UE encara és una prerrogativa nacional i respon a decisions polítiques i necessitats financeres de cada estat. En països amb dèficit i deute molt alt, com Espanya, no hi ha gaire marge per a reduccions. Tanmateix, les multinacionals i grans empreses són les que poden aprofitar els diferencials de la falta d'harmonització. I ho fan.

El desembre del 2021, la Comissió Europea va proposar una directiva per assegurar un tipus impositiu mínim efectiu d'un 15%, en línia amb l'acord assolit pels països de l'OCDE. A més, durant aquest any es posarà en marxa el Business in Europe: Framework for Income Taxation (BEFIT). Aquesta iniciativa té per objecte introduir un codi normatiu únic de l'impost sobre societats per a la UE. Sembla que la reducció dels diferencials s'apropa.

Tanmateix, quina diferència hi ha entre aplicar reduccions d'impostos per captar empreses estrangeres o regar-les de diners públics a través d'ajuts? En resultats per a l'Estat, molt poca. I de fet, a Espanya és una pràctica habitual. Vegem l'arribada de la gigafactoria de Volkswagen, amb subvencions nominals regionals o estatals, per exemple. Si els ciutadans analitzessin els pressupostos públics anuals, se sorprendrien de les línies nominals que es destinen anualment per a algunes empreses, any rere any. Diners extres amb què no compten les pimes.

Per tant, els Països Baixos poden jugar el seu paper afavorint la inclusió de beneficis d'altres territoris, però tots els estats ofereixen la seva estratègia per atreure empreses amb diferents prebendes. També Espanya. I no és màgia, són els teus impostos.