La llista d'importacions vetades de Rússia ha crescut a poc a poc des que va començar la invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer de 2022, però un producte clau per a l'economia russa ha estat eludit fins ara, els fertilitzants.

L'accés a gas barat, unit a unes reserves de minerals clau, situen aquest país com l'exportador més gran d'adobs del món, i la Unió Europea necessita aquests químics barats per produir. Per això havia decidit deixar-los al marge malgrat que són una important font d'ingressos per al Kremlin.

Ara, la Comissió Europea ha plantejat posar fi a aquesta excepció i introduir un aranzel de fins al 100% a la importació d'una sèrie de productes agrícoles russos, inclosos els tipus més comuns de fertilitzants.

Un problema important

Les importacions de fertilitzants procedents de Rússia, un dels majors actors del mercat mundial, van assolir el 2023 els 3,6 milions de tones, 1.280 milions d'euros, més del 25% de les importacions totals del bloc en termes de volum. En els primers sis mesos de 2024, han repuntat fins a 2,59 milions de tones enfront dels 1,73 milions de 2023. A Espanya aquesta pujada és encara més intensa, amb 163.433 tones entre gener i juny, la segona xifra més alta de la dècada.

Això explica l'oposició a aquesta mesura que han manifestat, tant, els agricultors europeus. Subratllen la paradoxa que “el mateix dia que la Comissió Europea donava a conèixer la Brúixola Estratègica per a la competitivitat de la UE, també va presentar una proposta amb vista a imposar sancions als fertilitzants provinents de Rússia i Bielorússia; una iniciativa que provocarà efectes de gran abast en la producció agropecuària i la competitivitat d'aquest sector. Sense una estratègia clara de diversificació, els agricultors europeus acabaran aviat entre l'espasa i la paret”.

Una decisió eminentment política i estratègica...

Estem parlant de Rússia, estem parlant d'Ucraïna, estem parlant d'un tema estratègic clau per a Europa, encara més avui quan des dels Estats Units arriben senyals contradictoris i sovint sorprenents.

Les onades de sancions anteriors van crear dificultats en altres sectors de l'economia. Cal recordar, per exemple, la històrica gran dependència d'Alemanya del gas rus i l'impacte que han tingut les sancions sobre la competitivitat de la indústria del major contribuent net al pressupost comunitari. L'estancament del creixement del PIB europeu no s'explica sense aquests factors.

Per tant, no sembla que les dificultats que aquestes noves mesures poden crear per a l'agricultura europea puguin ser arguments capaços de frenar aquesta decisió. A Espanya, el 15% de les nostres importacions provenen de Rússia.

La proposta respon a una petició expressa dels líders de la Unió Europea, realitzada a la Cimera del 17 d'octubre de l'any passat. La decisió no està en mans dels Ministres d'Agricultura, sinó que hauria d'estar a la taula dels de Comerç, o fins i tot d'Afers Exteriors.

Preveure les decisions polítiques en un món d'incerteses creixents com l'actual és sempre difícil. Però m'atreveixo a pronosticar que si no s'acaba el conflicte a Ucraïna en els propers mesos (cosa improbable, però no totalment impossible), l'ampliació del camp de les sancions s'hauria d'aprovar.

...amb conseqüències

Aquesta aprovació tindria conseqüències per al sector agrari europeu. A curt termini, estem parlant d'un encariment d'un insum vital per a l'agricultura tal com la coneixem, en un moment políticament inoportú. Ve a sumar-se al malestar amb la manera com la Comissió ha volgut dur a terme la implementació del pacte verd europeu, que va portar a les manifestacions de l'any passat i a una generalitzada oposició a l'acord amb Mercosur.

A llarg termini, no hi ha mal que per bé no vingui, però qui sap el que pot passar quan parlem de llarg termini. Reforçarà i farà més creïble la necessitat d'una transició agroecològica, cap a una agricultura capaç de seguir sent productiva però més intensiva en coneixements, en ecologia i agronomia.

Enfront del descontentament dels productors agraris, la solució més fàcil seria recórrer, una vegada més, a ajudes compensatòries per cobrir (i si possible alguna cosa més) el sobrecost relacionat amb els aranzels imposats. Seria la solució més fàcil, sempre que es puguin trobar els recursos pressupostaris, però seria pa per avui i fam per demà.

Més útil seria mobilitzar els fons que es puguin aconseguir per consolidar l'esmentada transició agroecològica. Estem parlant de formació i experimentació, d'assessorament i investigació, d'ajudes addicionals per a aquells que intenten canviar les seves maneres de producció.

Molts senten ja que, amb les pràctiques tradicionals, el futur és més que incert. Cal transformar aquest desassossec en energia positiva

L'instrument dels ecorègims, ja previst en la versió actual de la Política Agrària Europea, podria ser, juntament amb les ajudes mediambientals, de gran utilitat.

Es tracta de convèncer de la necessitat dels canvis i no d'imposar. El nou repte del sobrecost dels adobs és un bon moment per respondre en positiu a les inquietuds dels agricultors.

Molts senten ja que, amb les pràctiques tradicionals, el futur és més que incert. Es tracta de transformar aquest desassossec en energia positiva i no en desesperació.

Europa està en un moment ideal per comprendre que ha après la lliçó del despotisme il·lustrat de l'exvicepresident Timmermans i que el canvi d'actitud que s'ha anunciat és ja una realitat.