Què contestaria un contribuent espanyol si li preguntem què opina de BEFIT, SAFE o ViDA? Amb tota seguretat diria, fins i tot encara que fos un dels més informats: "No sé de què m'està parlant". Això és perquè tots són projectes comunitaris en matèria fiscal, que no solen despertar l'interès dels mitjans de comunicació, tret de quan acaben aprovant-se i es traslladen a la legislació nacional del nostre país. Amb això no vull fer cap retret als mitjans, perquè crec que el problema comunicatiu el tenen les institucions comunitàries, que continuen sent vistes com una administració molt llunyana als ciutadans dels estats membres.

Sigui com sigui, amb aquestes línies pretenem pal·liar, d'alguna manera, l'esmentat dèficit d'informació, ressaltant alguns dels projectes més importants que, actualment, es troben a l'agenda comunitària en matèria fiscal. I això aprofitant la pròxima presidència de torn espanyola, a la qual li correspondrà aprovar algunes de les esmentades iniciatives o, almenys, impulsar-les. Com veurem, es tracta, en algunes ocasions, de projectes molt rellevants i que afectaran les condicions de vida de ciutadans i empreses.

En l'àmbit de la imposició directa, el principal repte passa per assolir un acord sobre el denominat Pilar 1 de l'OCDE. Atesa la digitalització de l'economia, els criteris tradicionals per atribuir el poder tributari, que pivoten sobre la presència física, s'han quedat obsolets. Així, existeixen grans grups multinacionals que, sense l'esmentada presència als mercats de destinació, com pot ser Espanya, realitzen aquí un important volum de vendes. I el benefici derivat d'aquestes vendes, en l'actualitat, no està sotmès a imposició al nostre país. Doncs bé, l'esperat acord sobre el Pilar 1 consistiria a atribuir als països de destinació de les vendes la potestat per gravar part dels beneficis.

La idea sembla lògica, però la determinació de quina part del benefici correspon al país de residència de la multinacional i quina a cadascun dels estats de destinació de les seves vendes no és senzilla. A més, els interessos no són coincidents, especialment entre els països on resideixen les matrius de les grans corporacions, especialment tecnològiques —com és el cas dels Estats Units— i els que som consumidors dels seus productes.

Per això, no és descartable que l'esmentat acord no s'assoleixi o trigui un temps. Davant d'aquesta possible situació, no es pot descartar que la Unió Europea emprengui alguna acció unilateral per sotmetre a imposició aquests beneficis, tal com ja han fet alguns països, inclosa Espanya.

En aquest mateix àmbit de la imposició sobre els beneficis de les societats, hem d'esmentar el projecte BEFIT (Business in Europe: Framework for Income Taxation), que ja ha tingut antecedents, sota altres denominacions, en els últims deu anys, sense que s'hagi pogut assolir un acord per a l'aprovació d'una Directiva, atesa la regla d'unanimitat que regeix en matèria fiscal. En la seva versió actual, es pretenen establir regles comunes per a la determinació de la base imposable de l'impost sobre societats dels grups empresarials que actuen en diferents països de la Unió. Juntament amb això, s'establiria també una fórmula de repartiment de l'esmentada base imposable entre els diferents estats implicats, acudint a factors com la localització dels actius, del personal o les vendes. En principi, la iniciativa està pensada per als grups que tinguin una facturació superior a 750 milions d'euros anuals, però no es descarta permetre que les pimes puguin acollir-se voluntàriament a aquest règim.

No sembla previsible que la presidència espanyola assoleixi un acord sobre aquesta matèria en un termini tan breu com el de sis mesos, però sí que és possible i desitjable que es proporcioni un impuls al projecte.

Per finalitzar amb la imposició directa, no podem oblidar alguns projectes que, encara que no són estructurals del sistema com els descrits, tenen també la seva importància. Per exemple, és el cas del relatiu a la millora dels procediments per a la recuperació de les retencions suportades en inversions transfrontereres.

En la imposició indirecta la iniciativa estrella és la denominada ViDA ("VAT in the Digital Age"), que engloba aspectes tan rellevants com l'obligació de facturació electrònica en operacions intracomunitàries, el subministrament telemàtic de l'esmentada informació, la millora de la "finestreta única" a la Unió Europea o el paper de les plataformes que operen a la xarxa. Aquest paquet donarà lloc a l'aprovació d'una modificació de la Directiva de l'IVA i del Reglament de cooperació administrativa en l'esmentat impost, mesures que és possible que siguin adoptades durant la presidència espanyola.

Però l'acció comunitària, especialment en els últims anys, està anant més enllà de l'harmonització imprescindible de les regles substantives de fiscalitat per garantir el correcte funcionament del mercat interior. Al contrari, estan tenint gran força expansiva —potser, de vegades, de manera una mica ingènua— els projectes que tenen com a finalitat aturar el frau fiscal, sent conscients que es tracta d'un fenomen amb gran impacte en els pressupostos nacionals, que altera també la competència al si de la Unió i que les mesures nacionals resulten insuficients quan l'esmentat frau assoleix una dimensió transfronterera.

En aquest àmbit també es presenten importants reptes a la presidència espanyola. En primer lloc, s'hauria d'aprovar la denominada DAC 8, que pretén garantir l'obtenció d'informació sobre les criptomonedes i el seu intercanvi automàtic entre estats. En segon lloc, és possible que, davant el que estava inicialment previst, no s'aprovi abans de juny el denominat Projecte Unshell, que pretén lluitar contra les societats "fantasma", això és, aquelles que manquen de substància econòmica i que són utilitzades amb finalitats defraudatòries. En cas de no aprovar-se aleshores, correspondria també a la presidència de torn del nostre país. I, en relació amb aquest projecte, també hem d'al·ludir a l'anomenat SAFE (Securing the Activity Framework for Enablers), dirigit a evitar la planificació fiscal agressiva realitzada per determinats assessors fiscals, que es qualifica de "facilitadors".

El breu repàs que acabem de fer posa de manifest que el desconeixement sobre les iniciatives fiscals comunitàries que expressàvem al principi manca de justificació real. Atesa la lentitud dels temps comunitaris i les dificultats derivades de la regla d'unanimitat, la producció normativa de la Unió es produeix a un ritme molt més pausat que el nacional. Però la majoria dels projectes són molt rellevants, acaben sent aprovats en un bon nombre d'ocasions, incorporant-se al nostre sistema fiscal. Aquesta reflexió és especialment aplicable a la imposició indirecta i, sobretot, a l'IVA, tribut harmonitzat per antonomàsia. Però també ho és a l'impost sobre societats. Sense anar més lluny, en aquests dies s'està produint la transposició a Espanya de la Directiva que incorpora el Pilar 2 de l'OCDE, dirigit a garantir una tributació mínima dels grups multinacionals.

Per això mateix, val la pena que la ciutadania conegui, faci atenció i participi en les múltiples consultes públiques que llança la Comissió Europea en el procés d'elaboració de les seves iniciatives. També s'ha de desitjar tot l'èxit a la presidència espanyola de la Unió, que es xifrarà per la seva capacitat per aprovar o, almenys, deixar molt avançades, les iniciatives que hem esmentat en aquestes línies.