Fa un parell de mesos que la cadena hotelera Riu imparteix un curs de formació professional en especialitats bàsiques de la seva activitat, com ara cuina, menjador o bar, amb la idea de capacitar professionals que puguin treballar a la seva xarxa d'establiments. Pot semblar una cosa normal, però no ho és. No ho és en absolut. Aquesta formació l'està impartint de manera reglada, amb capacitat per expedir titulacions oficials als que superin els cursos, la qual cosa la converteix en la primera empresa del sector hoteler que ho fa i, diria, l'única de tot Espanya. La decisió de l'empresa, per a la qual ha obtingut la necessària autorització del Govern Balear, ja que allà és on imparteix el curs, ve a dir amb rotunda claredat que el sistema de formació professional, almenys en el ram de l'hostaleria, no és capaç de formar professionals que cobreixin les necessitats reals d'una gran empresa del sector i que per això s'ha vist obligada a resoldre el problema pel seu compte, a agafar el bou per les banyes i a formar directament els professionals d'acord amb el que ells consideren que exigeix la realitat del negoci. Una decisió valenta, solidària amb el sector, ja que en expedir títols oficials els professionals formats poden treballar en qualsevol empresa, que crec que marca un abans i un després a tot l'entramat de l'FP a Espanya i que serà decisiva per impulsar un canvi que acabi amb el seu principal càncer, que no és altre que viure d'esquena a les empreses.

Un cop d'ull al web del Ministeri d'Educació i Formació Professional, que té aquest segon cognom, mostra que a Espanya hi ha autoritzats 219 centres per impartir les especialitats en les quals està formant la cadena hotelera. Cap d'ells, pel que sembla, no és capaç que de les aules en surtin professionals que puguin cobrir les necessitats reals d'aquesta empresa. Increïble, per no dir esborronador, i més és un sector vital per a la nostra economia com el turisme.

Què està passant en la formació professional? Quina mar de fons perversa hi ha perquè una empresa hagi decidit anar pel seu compte perquè està farta de patir les ineficiències del sistema. Certament no es pot extrapolar aquesta situació concreta a tot el model formatiu, però el que sembla cert és que s'ha creat una bombolla a l'FP que s'ha inflat de forma anòmala fins a engendrar un ens aliè per complet a la realitat a la qual hauria de servir. Hi ha hagut un imprescindible impuls per donar valor a la formació professional i acabar amb aquesta estupidesa de o ets universitari o ets ximple; a les empreses s'ha generat una demanda de professionals de grau mitjà i especialistes i com a bolets han aparegut centenars de centres de formació que davant de l'escassetat de centres públics estan cobrint una demanda creixent i generant una activitat amb preus disparats que ha atret inversors de tota mena, inclosos grans fons internacionals. Una bombolla en tota regla, i tot això amb el suport de totes les administracions i d'un màrqueting molt efectiu que no deixa de parlar de l'ocupabilitat òptima dels graduats en FP.

Però, pel que sembla, tot això no funciona. Molts centres, molta demanda, molta matriculació, molta ocupació a la vista, molt continent, però, pel que sembla, també, poc contingut formatiu eficient. El que en aquests centres s'ensenya no serveix a les empreses, com constaten els mateixos empresaris i directius cada vegada que tenen ocasió. La bretxa entre el que uns ofereixen i el que els altres necessiten s'engrandeix sense parar. I sembla que ningú no hi intervé, que la roda continua girant, que el sector de la formació va a la seva, matrícules, matrícules, i que les empreses aguanten i solucionen el problema com poden. I tot segons la legislació vigent, per descomptat. Com pot ser, em pregunto, que no hagin saltat totes les alarmes, que ningú no s'hagi donat per al·ludit, quan s'ha sabut el que està fent aquesta cadena hotelera.

Alguna cosa devien sospitar, o saber, al Ministeri d'Educació i Formació Professional quan el març passat van llançar la llei orgànica d'ordenació i integració de la Formació Professional. Una de les seves claus era l'impuls de la formació dual, la que s'imparteix alhora entre les aules dels centres educatius i en les empreses, amb tota una regulació del sistema de pràctiques. Havia d'implicar les empreses a l'FP, semblava clar. Aquesta era una de les prioritats que calia abordar; que era el problema de fons que calia solucionar d'alguna manera. Però l'ordenament dissenyat sembla que no convenç les empreses o que els resultats es veuran d'aquí a massa temps. I les empreses no tenen temps. A aquesta empresa que cito la decisió d'implantar formació reglada pel seu compte li costarà diners; però no té cap altra sortida si vol comptar amb professionals adequats.

Caldrà que les empreses s'impliquin directament en la formació reglada dels seus professionals, al marge del sistema? Crec que sí. L'actual ficció d'una part significativa de l'FP que està d'esquena a la realitat del mercat està massa incrustada. Cal capgirar aquest sistema i les empreses han de dir que fins aquí hem arribat i començar a marcar el camí del que cal fer. O tot el sistema de centres de formació d'FP estableix un diàleg autèntic amb el món empresarial per fixar continguts reals d'ensenyament i normalitzar el model o les empreses els faran fora del camí.

L'experiència de Riu culminarà la pròxima primavera i hi ha un bon nombre d'empreses hoteleres que avaluaran detalladament els resultats obtinguts, ja que estan disposades a seguir aquest camí d'actuar pel seu compte i fer que, per fi, l'FP es tombi i miri de cara.