Sembla que Europa està completament despenjada de la revolució de la IA generativa. Però, tota Europa? No! Hi ha un reducte que competeix “tête à tête” amb la resta del món, França, els gals!

Avui, tenim ja cinc models de IA generativa en condicions de pràctica igualtat. GPT4 d’OpenAI, Gemini de Google, Claude3 d’Anthropic, Llama2 (aviat Llama3) de Meta i Mistral. Tots són americans menys Mistral, el reducte gal! Com s’ho han fet els francesos per situar un dels seus models entre els millors del món? Pensareu que Mistral és el resultat d’involucrar els centres de recerca pública francesa o les seves prestigioses universitats. Res més lluny de la realitat. És el resultat d’una aposta del president francès, Emmanuel Macron, per les start-ups franceses, no us sorprengueu doncs si d'aquí a poc temps veiem un nou Mistral.

Pensareu també que és el resultat de grans inversions. Res d’això, són 25, només 25. Els altres models també han estat construïts per grups molt reduïts de persones. Tenen superordinadors? No, el seu model ha estat entrenat a Azure, el Cloud de Microsoft.

Potser el més interessant, però, és d’on han sortit. És particularment important perquè ens ensenya a entendre les sinergies d’un ecosistema d’innovació. El CEO i fundador de Mistral AI, Arthur Mensch, de 31 anys, és un exemple indicatiu de la resta del grup, ve de Deep Mind (Google) on treballava com a científic. Bona part de l’equip ve dels centres de recerca que les multinacionals americanes tenen a París aprofitant el talent de les seves universitats.

Recentment, Mistral ha arribat a un acord amb Microsoft, que oferirà el seu model amb els d’OpenAI. Aquest acord juntament amb el seu model més gran, el Mistral Large, que té un rendiment similar al GPT4 d’OpenAI, marquen la majoria d’edat de la companyia i posen als gals al mapa mundial de la IA generativa.

Tenir centres de recerca de grans multinacionals és ser un pol de captura de talent i també gaudir de les seves externalitats, com ara Mistral

Òbviament, una pregunta immediata que ens assalta és per què això passa a partir de l’ecosistema empresarial i no dels enormes i ben establerts centres públics de recerca de França. Un corol·lari d’aquesta pregunta és per què Espanya, que copia França en tantes coses, no ho ha fet en això i ha escollit justament el camí oposat, el d’assignar una important dotació de diners públics a centres públics, el BSC entre d’altres.

Per entendre per què Mistral surt de gent treballant en les grans multinacionals del sector ens cal entendre el tipus de recerca que es fa allà, la intensitat competitiva i la distància a la recerca top de mercat. El tipus de recerca és fonamentalment diferent de la dels centres de recerca pública, més centrats en la gestió de projectes europeus i la recerca acadèmica, que en treure un producte capaç de capturar la imaginació de la gent. Estan, doncs, més a prop. La diferència entre la intensitat competitiva dels dos sectors és més que evident, especialment en casos en els quals aquesta s’accentua, com és l’actual competició al voltant de la IA generativa.

Finalment, la distància és el tercer factor. La distància als problemes i la recerca competitiva versus l’acadèmica. Un exemple, si ens preguntem com s’ho ha fet Mistral per enxampar OpenAI, la resposta és que han trobat una manera més eficient d’entrenar i afinar el seu model (RLHF) que OpenAI, necessiten menys exemples i el resultat és millor. Aquest és un problema que òbviament preocupa molt a qualsevol que faci una eina competitiva perquè és un procés molt costós en temps i diners, però és més enginyeria que recerca i, per tant, pot ser considerada menys important, menor, quan es valora des del punt de vista de la recerca.

Tenir centres de recerca de grans multinacionals que competeixin en sectors de frontera no és només ser un pol de captura de talent amb excel·lents oportunitats i bons sous. No és només tenir la possibilitat de connectar el territori amb els hubs on “passen coses”. És també gaudir de les seves externalitats, com ara Mistral. És per això que en el ventall de polítiques d’innovació que ha de perseguir un govern, és cabdal. Macron ho ha entès, i nosaltres?