És curiós, però hi ha hagut zones d'Espanya, tradicionalment més pobres o menys desenvolupades que la resta, que, durant la Covid i l'any posterior es van comportar millor que la mitja nacional, tant en PIB com en atur. Prenguem l'exemple d'Extremadura. Va caure menys l'activitat durant la Covid i es va produir menys atur. La creació de llocs de treball està, des d'aleshores, funcionant millor que a la resta d'Espanya, si bé encara s'observen uns nivells d'atur, tant general com juvenil, per sobre de la mitja espanyola.

La gran pregunta és: per què? Per què precisament en uns anys tan complicats, una regió que tradicionalment s'ha trobat amb moltes dificultats per redefinir la seva estructura productiva, va funcionar bé?

En són diversos els motius, però un dels més importants és que la indústria agroalimentària va ser un sector essencial durant els anys de pandèmia. Però quedar-se aquí seria superficial. Fa anys que Extremadura inverteix en infraestructures, en donar suport a l'emprenedoria, a la petita i gran empresa, en desenvolupar la seva indústria turística que, en comparació a la resta d'Espanya, té un pes molt inferior. Un dels seus principals esforços ha estat el de desenvolupar la seva indústria agroalimentària, que suposa anar un pas més endavant en la cadena de valor, sense quedar-se només en l'agricultura, perdent gran part del valor que els aliments produeixen des que es conreen fins que arriben al consumidor. La paraula clau en tot això és diversificació.

L'entorn s'ha barrejat amb allò intern i és molt similar per a una pime d'una capital europea i un petit negoci a Llatinoamèrica

Quan observem una regió, sigui de qualsevol part del món, com avança enmig d'unes grans limitacions estructurals, geogràfiques, climàtiques i econòmiques, els economistes estem obligats a revisar quins són els veritables límits, les fronteres del creixement empresarial. Els grans pensadors i teòrics de l'estratègia empresarial han establert diverses anàlisis que perduren. Són els anomenats PEST (Política, Economia, Societat, Tecnologia) o quan fem la típica anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) situem fora de l'àmbit de l'empresa, en anàlisi de l'entorn, tot allò que no depèn de nosaltres.

Si bé aquest tipus d'anàlisi manté la seva vigència, el que sí que ha canviat i està canviant cada vegada més és el que situem dins o fora dels blocs d'anàlisi. El món global i hiperconnectat, el comerç online, intel·ligència artificial, la logística, la digitalització, els moviments migratoris, la sostenibilitat, les energies renovables, els canvis en la mobilitat, la revolució de les comunicacions massives i el lleure… La llista és interminable. Em deia un important directiu d'un servei d'estudis econòmics del sector assegurador que cada any es posa de moda un tema. Jo no considero que siguin modes. Considero que, senzillament, l'anàlisi de l'entorn ja no és la que era. L'entorn no existeix. Per descomptat, l'afirmació anterior és una provocació. Naturalment que existeix l'entorn, però aquest s'ha barrejat amb allò intern. L'entorn és molt similar per a una pime d'una gran capital europea que per a una microempresa d'un municipi mitjà de Polònia o un petit negoci d'una ciutat llatinoamericana.

Les fronteres del creixement empresarial estan més a les nostres mans que en alienes, cosa que situa la capacitat competitiva en l'audàcia i la creativitat

Per descomptat que els seus condicionants són els propis de cada societat i legislació. Canvien les condicions, però no les forces clau ni característiques de l'entorn. I crec que això és quelcom important. Perquè contra les condicions es poden buscar alternatives, però contra l'entorn no.

I l'entorn és ara molt similar. I cada vegada ho serà més. La geografia, la ubicació ha deixat de ser factor limitant per ser factor de gestió. I això és un canvi substancial, determinant. Una pime no pot canviar l'entorn. Però si té maneres de gestionar aquest entorn i aquest entorn és cada vegada més semblant per a totes les organitzacions del món quant a forces externes de l'empresa es refereix, podem començar a pensar d'una forma diferent, més àmplia, sense tantes limitacions.

En altres paraules, les fronteres del creixement empresarial estan més a les nostres mans que a mans alienes. I això situa la capacitat competitiva en el centre de la gestió, de la persona, del directiu. De l'audàcia i la creativitat.

Estic convençut que les oportunitats estan cada vegada més repartides i són més accessibles per a tots aquells que les vulguin i sàpiguen aprofitar.