Emprendre o no emprendre, aquesta sembla que és la qüestió últimament. Sembla que emprendre està de moda, però si estudiem les dades, ens adonarem que una cosa són les grans històries de firmes espanyoles que aconsegueixen fer el salt, inspirades moltes vegades en l'imaginari que tots tenim de MIT i triomfar en un garatge, i una altra, les xifres.

Segons la II enquesta de Joves Emprenedors, 1 de cada 3 joves espanyols voldria emprendre, però el 77% considera que és molt difícil dur-ho a terme. L'últim Informe GEM Andalusia es destaca que un 10,30% dels andalusos té la intenció de crear una empresa; un 4,9% ja ho han fet en els últims tres anys.

Perquè els joves han d'emprendre. Però, realment, ells què volen?

Doncs bé, què passa amb els joves avui? En què estan pensant? Quan acaben la universitat no pensen a emprendre. I no ho fan perquè els fa por fracassar, perquè culturalment no trobaran reconeixement, perquè no troben informació, no troben finançament...

Algunes dades curioses: 3 de cada 4 joves pensen que és molt difícil emprendre i assenyalen com a principals obstacles per a això la falta de capital per posar en marxa el negoci (47%), la falta d'una idea clara que pugui tenir èxit (28,2%), el desconeixement dels tràmits a seguir (14,4%) i els impostos a pagar (13,7%).

Altres informes de l'OCDE destaquen la confluència de múltiples factors, tant interns com externs, la falta de formació o educació, la falta de confiança en les habilitats d'un mateix, la por de fracassar, la dificultat d'accedir al finançament, i una llarga llista d'obstacles que se sol interrelacionar i són més grans, de mitjana, per a les dones, els immigrants, joves, adults grans i aturats.

I dic jo, no deuen ser excuses? Potser hem deixat de pensar? Ens entrenen per passar proves, però realment, ens han estimulat el plaer de la curiositat? De fer-nos preguntes?

Podem imaginar nous escenaris. Això és creativitat. Ens agrada la realitat en la qual vivim? No, diran molts. Doncs a què esperem. Canviem-la. No trobem el que busquem? Creem-ho.

Perquè emprendre no es tracta de tenir bones idees, emprendre és canviar les coses, pensar diferent, tenir la valentia de voler canviar les coses i a més de no fer-ho sol. D'aquí ve aplicar el terme activista, algú que està actiu en una campanya a favor del canvi.

Hem d'abordar el fet d'emprendre des d'un aspecte cultural. La manera 'Golum' arriba a la fi, això de pensar que si tens una idea no la pots explicar a ningú. Que millor estar sol que mal acompanyat... El refranyer espanyol té justificacions de tots els tipus. És que anar sol és el que toca, a veure si no et roben una idea. I per què no pensem que una idea neix per compartir-la, rebatre-la, transformar-la i tornar a compartir-la?

Emprendre no és una sortida professional, és tenir la visió d'allò que volem SER, és una elecció personal des de la llibertat (no des de la necessitat). Aquesta visió genera emocions, que serà l'energia humana necessària i que mobilitza una sèrie de factors facilitadors del procés d'activació i posada en marxa.

Emprendre és una crida per a aquells que expliquen amb unes capacitats molt concretes com prendre la iniciativa, mobilitzar altres persones i fer que se sumin a la teva idea, comprendre com posar en marxa un pla en acció i fer servir les finances sàviament, són habilitats rellevants per a l'emprenedoria. Són competències que es poden aprendre i entrenar.

No és somiar, només; és pensar en maneres molt concretes de proposar solucions.

Requereix altes dosis de dedicació, creativitat, iniciativa i valentia. I sí, no tothom val. Hem de conèixer el món empresarial, els negocis, les regles del mercat, saber moure'ns, assumir riscos, estar familiaritzats amb nocions econòmiques i legals.

Per això avui més que mai necessitem persones convençudes i preparades, a més d'inspirades. Hem passat de dir "es busquen emprenedors" a "es busquen activistes de l'emprenedoria". Sí, han llegit bé, activistes dels que tenen les coses clares, lluiten, actuen col·lectivament, creuen en els canvis socials. Activistes innovadors, que comprenguin el poder de les tecnologies.

Ser activista de l'emprenedoria és molt més que ser emprenedor en sèrie

És més que lluitar per fer una idea o un somni realitat, és lluitar per desposseir-nos de les idees i centrar-nos en el repte de canviar les coses, de donar noves respostes. No va de defensar el nostre producte, va de demostrar que podem millorar les coses i que el que tenim entre mans val la pena per als clients i la humanitat.

La lògica del mercat ha canviat, és l'impacte el que mou el mercat, és l'impacte el que dota d'un nou sentit la viabilitat o pertinència d'una empresa. L'impacte és el que creï noves oportunitats per al mercat.

Diuen que el futur és incert, i en gran part ho és, però el que sí que guarda cert grau de certesa és que el món necessita emprenedors compromesos, disposats a canviar les regles.

La gent parla que per emprendre has de tenir un propòsit i jo crec que no és tant un propòsit com una intenció. Cal ser activista de l'emprenedoria, perquè en realitat emprendre no és fer un món millor, això jo ho deia fa quatre anys, després deia que emprendre era canviar el món, el que crec és que emprendre és generar nous escenaris i canviar paradigmes.

I que emprendre no es pot fer només des d'una idea, sinó que ara mateix són les corporacions les que estan començant a detectar els seus propis reptes per obrir-se a la innovació oberta, per obrir-se a les idees dels emprenedors.

Però no pot passar de manera aïllada, sinó que les mateixes corporacions han de generar conjuntament "territoris de reptes", on les entitats col·laboren (no competint) entorn dels grans reptes que tenim com a humanitat, que són la sostenibilitat, l'abordatge de la logística, les ciutats, el turisme, etc.

Això ja no es tracta que un emprenedor canviï el món, que està molt bé, sinó que es tracta que un emprenedor neixi entenent que la idea i l'impacte són una mateixa cosa, que les seves mètriques d'impacte són tan importants com el producte que està treballant (i que això no es fa només mirant una companyia gran, una corporació, i posar-li ullets perquè compri el producte). Es diu trobar els territoris en els quals treballaràs i a partir d'aquí, desenvolupar l'activisme de l'emprenedoria, donant-se la mà amb les corporacions.

I l'administració el que ha de fer és vertebrar els reptes, comprendre molt bé els escenaris d'aquests reptes que tenen les corporacions, i que estan aflorant i, juntament amb les empreses emergents, i a partir d'aquí, aconseguir entre tots la revolució que volem per al món que ve.