‘El guanyador s’ho queda tot’ és una mena de mantra que els anglosaxons apliquen a diversos àmbits. Un bon exemple és el sistema d’elecció del president dels EUA a través d’un col·legi electoral format per representants dels estats. Cada estat aporta al col·legi un nombre de representants predeterminat. El partit guanyador en cada estat es queda tots els representants de l’estat i el perdedor no se’n queda cap. En els negocis, la frase s’utilitza per il·lustrar una dinàmica en què diverses empreses competeixen, sovint amb solucions diferents, i finalment hi ha un guanyador que es queda tot el mercat i imposa la seva solució com a estàndard dominant.

Hi ha molts exemples, però el més emblemàtic és el dels videocassets. Hi havia diverses empreses competint (Sony, JVC, Philips i Grundig) amb diversos formats (Betamax, VHS i Video 2000), però el format VHS va guanyar i es va quedar tot el mercat. Un exemple més recent és el dels cercadors. N’hi ha diversos, però qui va guanyant, amb una quota del 92%, és Google. La diferència és que els formats de videocasset perdedors van desaparèixer i, en canvi, han sobreviscut d’altres cercadors que en conjunt tenen una quota del 8%. El guanyador s’ho ha quedat gairebé tot, però no tot.

En els negocis, que el guanyador s’ho quedi tot té com a conseqüència que la companyia esdevé un monopoli. No per l’acció d’un estat intervencionista sinó per l’habilitat de l’empresa per oferir el producte preferit dels consumidors. El problema és que el monopolista, en absència de competència, fixa el preu que vol, amb el consegüent perjudici per a clients i consumidors.

En els negocis, que el guanyador s’ho quedi tot té com a conseqüència que la companyia esdevé un monopoli

El 5 d’agost, un jutge federal nord-americà va dictaminar que Google infringeix la legislació antimonopoli d’aquell país i que, per tant, és un monopoli il·legal, a instàncies d’un procediment iniciat pel Departament de Justícia el 2020. El problema que Google sigui un monopoli, segons el jutge, és que els preus que cobra als anunciants són més elevats del que serien en lliure competència.

Per què Google Chrome ha assolit una quota del 92%? Per la seva habilitat per oferir el servei preferit dels consumidors (com ha dit un advocat de l’empresa, Google guanya perquè és millor), però no només. També es deu a algunes pràctiques restrictives de la competència, com la vinculació del cercador amb els dispositius mòbils, un 70% dels quals operen amb Android, el sistema de l’empresa. Les marques de dispositius que vulguin utilitzar Android estan obligades a emprar Chrome per defecte. En el cas de Samsung (que també utilitza Android) i d’Apple (que utilitza iOS), Google paga a aquestes empreses unes quantitats astronòmiques perquè Chrome sigui el cercador per defecte en els seus dispositius, amb la qual cosa elimina qualsevol incentiu que poguessin tenir per desenvolupar un cercador propi.

A més, Google ha creat un cercle virtuós: a més usuaris, més cerques; a més cerques, més coneixement; a més coneixement, més usuaris. El cercador és millor perquè recull més dades dels consumidors perquè té més usuaris. D’altra banda, la posició de monopoli de Google li permet cobrar més als anunciants i utilitzar aquests diners per pagar als fabricants de dispositius perquè Chrome sigui el cercador per defecte en els seus aparells.

Google ha creat un cercle virtuós: a més usuaris, més cerques; a més cerques, més coneixement; a més coneixement, més usuaris

Quines accions pot emprendre el jutge? Imposar a Google multes de milers de milions de dòlars, fer que els usuaris puguin triar el cercador per defecte dels seus dispositius, prohibir a Google pagar perquè Chrome sigui el cercador per defecte, obligar a Google a posar les seves dades a disposició dels rivals i separar els negocis de Chrome i Android en empreses independents.

Sembla que s’estigui trencant el delicat equilibri entre que el més hàbil s’ho quedi tot i la necessària protecció dels interessos de clients i consumidors. Mentre enllestia aquest article ha començat una segona batalla legal contra Google als EUA en relació amb un programari que gestiona la venda d’anuncis online. I la justícia europea, d’una banda, ha confirmat la multa de 2.424 milions d’euros que la Comissió Europea va imposar a Google el 2017 per afavorir el seu servei de comparació de productes i, de l’altra, obliga Apple a retornar 13.000 milions d’euros de beneficis fiscals il·legals oferts per Irlanda entre el 1991 i el 2014. Temps complicats per a les tecnològiques.