El mes d'octubre passat l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) va publicar un informe titulat ESG names and claims in the EU fund industry que, tal com jo ho veig, retrata de forma fidedigna l'enorme frivolitat amb què s'ha tractat la coneguda com a inversió ESG (Environmental, Social and Governance), la que es regeix per suposats criteris ambientals, socials i de bon govern corporatiu, fins a convertir-la en un gran circ en benefici i, això és també la meva opinió, de gestors de fons i en detriment dels inversors. L'informe assenyala l'elevat nivell de postureig verd, de rentada d'imatge, de greenwashing, que infecta tot aquest univers, en el que els criteris de màrqueting dominen i eclipsen a qualsevol criteri assenyat d'inversió.

El primer que crida l'atenció de l'informe de l'ESMA és l'afirmació categòrica, real, però eclipsada de forma sistemàtica per l'enorme tribu que viu al voltant d'aquest concepte màgic d'inversió ESG, que "no existeix encara una definició regulatòria de la UE respecte a què és un producte d'inversió ESG". El que ens porta a determinar que els més de 5.000 fons d'inversió que es comercialitzen a la UE amb alguna al·lusió ESG manquen de referència real que la justifiqui i el fet d'assignar-li aquests atributs ambientals, socials o de bona governança és responsabilitat exclusiva dels seus gestors.

Els autors de l'informe fan referència al Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles aprovat per la UE el 2021, amb els àmpliament difosos articles 8 i 9 que estableixen dues categories de fons en funció de la seva implicació ambiental. Asseguren que aquesta distinció ha estat manipulada i embastardida pels gestors de fons per presentar-la com una qualificació real del grau de compromís ambiental d'aquests fons, uns de més verds que d'altres a la pràctica, quan en realitat aquesta distinció fa referència exclusivament a les exigències d'informació que han d'assumir els gestors d'aquests fons, sense que es puguin adjudicar etiquetes de sostenibilitat a cap fons.

L'informe lamenta que la informació que mouen els gestors d'aquests fons en la relació amb els seus clients és extraordinàriament difusa i genèrica, sent mínims els casos en els quals s'al·ludeix a alguna condició ambiental concreta, com el nivell d'emissions de carboni, empremta zero o de similars. Quan s'inclou en el nom d'un fons d'inversió alguna referència ESG es dispara exponencialment el risc que en la seva comercialització es posin en marxa estratègies lligades directament al greenwashing, asseguren els autors de l'informe.

L'inversor està desprotegit, no té ni idea de quin és el destí real dels seus diners en confiar en un sistema amb aquestes característiques. De veritat creu que els seus diners acaben en valors d'empreses sostenibles? Doncs sàpiga que en realitat està jugant a la loteria i que pot ser que li toqui un fons més o menys sostenible o un altre que no ho és en absolut. L'informe de l'ESMA recull la dada, poc divulgada, que, considerant els tres principals proveïdors de dades de l'univers de la inversió ESG, només coincideixen a aplicar la mateixa etiqueta de sostenibilitat a un actiu d'inversió en el 20% dels casos. No hi ha qui coincideixi a determinar qui o què és sostenible o no a nivell d'inversió i, per tant, qualsevol opinió és vàlida. I això, en temes d'inversió, com tots sabem, és molt perillós. Atesa la ingent quantitat de diners que s'inverteixen en aquesta categoria, l'assumpte no em sembla ja demencial, sinó el següent.

L'inversor està desprotegit, no té ni idea de quin és el destí real dels seus diners en confiar en fons d'inversió que inclou alguna referència ESG

La preocupació pel canvi climàtic i les seves conseqüències, el compromís per implicar-se en accions per revertir els seus efectes negatius, el bonrollisme i el bonisme, així com l'encadenament emocional al políticament correcte que abunden en la nostra societat, han estat aprofitats per bona part del sistema financer per impulsar de forma artificial una demanda d'inversió en actius sostenibles que satisfaci aquestes inquietuds i que ha aconseguit atreure xifres milmilionàries. Aquesta demanda existeix; el que no existeix és l'oferta corresponent. Algú coneix una empresa, un actiu d'inversió, amb altes qualificacions ambientals? Aquesta pregunta la va plantejar un ponent en un recent Fòrum Social Investor celebrat a Madrid amb participació de diversos especialistes. Hi va haver un consens en assenyalar amb aquestes característiques una empresa com Nvidia, el fabricant de xips d'última tecnologia i bàsics per a l'impuls de la intel·ligència artificial. Doncs resulta, va assenyalar el ponent, que Nvidia està destrossant muntanyes a l'Àfrica per obtenir els materials amb què fabrica els seus superxips. Això passa amb la sostenibilitat; que el que la tingui tota i mereixi els nostres diners que aixequi la mà. L'informe de l'ESMA, malgrat la seva càrrega crítica, no renega de la idea d'inversió ESG, però recomana que un fons d'inversió que aspiri a aquesta categoria ha d'incloure un 80% d'actius veritablement sostenibles. Vist el cas Nvidia, a veure qui els troba.

No existeix oferta d'actius de veritat sostenibles i tot aquest enrenou de la inversió sostenible és, en conseqüència, insostenible. Així que ja és hora de posar una mica de sensatesa. Els inversors no necessiten murmuris a l'orella o que els donin copets a l'esquena per estimular el seu compromís ambiental i captar així els seus diners; ni és necessari tranquil·litzar les seves consciències en aquest sentit perquè obrin els seus comptes corrents. La inversió no necessita atributs nous com els de l'ESG quan ja disposa de la RRL de tota la vida. I parlo d'una cosa tan bàsica, vital i insubstituïble en la inversió com el Risc, la Rendibilitat i la Liquiditat.

No necessitem inversió sostenible, sinó generació sostenible de productes i serveis i després que cadascú inverteixi com vulgui. I ja pot afanyar-se la Comissió de la UE per posar en marxa la Directiva de Diligència Deguda de Sostenibilitat Corporativa (CSDDD) que ha de fixar amb claredat quins són els criteris de sostenibilitat ambiental, de cura social i de bon govern corporatiu amb els que s'han de dissenyar, produir-se i col·locar-se al mercat comunitari tots aquests béns. Això aclariria enormement la qüestió i ajudaria a posar fi a aquest gran circ que s'ha muntat. No podem seguir amb aquest enrenou, insisteixo a anomenar-ho així, que està arribant a límits d'absolut ridícul.

En els primers dies el mes d'octubre passat es va celebrar a Màlaga una Global Impact Summit. La inversió d'impacte va centrar tots els debats. La defineixen com aquella que busca generar un impacte positiu invertint en iniciatives ambientals i socials de rellevància. Inversió d'impacte! Què és això? Una altra pista per afegir al circ de la inversió sostenible? Un altre espai per impulsar el postureig i el greenwashing? Es pot ser sostenible i impactant alhora? En què invertim, en sostenibilitat ambiental o en impacte ambiental? L'ESG és impactant? Quines pors, recels o preocupacions cal estimular en un inversor perquè decideixi que els seus diners tinguin una repercussió impactant però diferent de la sostenible? Què busquen, filantrops o inversors?

No necessitem inversió sostenible, sinó generació sostenible de productes i serveis i després que cadascú inverteixi com vulgui

Tot circ necessita múltiples artistes: acròbates, malabaristes, trapezistes, contorsionistes, equilibristes, pallassos, mags i fins i tot empassa-sabres. El circ de la inversió ESG també els té. El mateix que el circ de la inversió d'impacte, només faltaria. Un univers de gestors, analistes, assessors, consultors, publicacions de tota mena, subministradors de dades, creadors de rànquings, promotors de cimeres, congressos i esdeveniments de tota classe, agrupacions patronals, càtedres, xarxes socials, espais mediàtics, pàgines web, creadors d'ecosistemes i altres empassa-sabres manté actiu el sistema. Un sistema d'interessos creats, aliens al dels inversors, que provoca que tornar a la sensatesa sigui una mica més complexa i es mogui amb lentitud. Però no hi ha cap altre camí. Hem viscut, i encara ens queda per viure, una autèntica febre de l'or amb això de la inversió ESG. Sabem el que ha passat amb totes les febres de l'or que hi ha hagut. Pocs miners es van fer rics; els que sí que es van fer rics van ser els que venien eines als miners. Doncs en aquesta febre ESG, passa el mateix.

El que em fa ràbia és que, al final, qui torni les coses al seu lloc i acabi amb aquest enrenou sigui el mercat financer nord-americà, dominat per una altíssima, i una mica primitiva, càrrega ideològica que ha posat en solfa tota referència a criteris ambientals i socials en qüestions d'inversió. Anatema total per a tot el que sigui inversió ESG. La inversió, afirmen, només ha de buscar la rendibilitat i qualsevol desviació climàtica o social és pura traïció a l'inversor i als seus diners. Des de començament d'any, els inversors acceleren la seva fugida dels mercats de deute ESG, que acumulen més d'1,5 bilions de dòlars en préstecs vinculats a qüestions ambientals i socials. L'agència d'informació financera Bloomberg assenyala que la inversió en aquest tipus d'actius financers ha caigut un 80% des de començament d'any. Els banquers nord-americans tenen pànic al risc de greenwashing que impera en tot el concernent a l'ESG. El pròxim any vencen actius financers per 180.000 milions de dòlars lligats a préstecs ESG i hi ha una recerca desesperada de cobertures per fer front als més que previsibles riscos d'incompliment d'aquests compromisos ambientals i socials lligats a aquests actius. Per aquí vindrà el col·lapse d'aquest circ.