El 29 de gener, la Comissió Europea va presentar la seva 'Brúixola per impulsar la competitivitat de la UE'; El 12 de febrer va aprovar el seu programa de treball per a 2025 i la seva full de ruta cap a les pròximes perspectives financeres plurianuals. El 19 de febrer va ser el torn d'exposar la seva full de ruta per a un sector agrícola i agroalimentari “pròsper" a la Unió Europea.

Ens centrarem en aquests dos últims documents, començant pel pressupostari. Ja ens hem ocupat específicament del tema en un altre article publicat a la Plataforma Tierra. Del proposat a l'aprovat, hi ha molta diferència, però en la proposta final, que s'espera per al mes de juny que ve, la principal novetat, i la més inquietant, és la del “Fons Únic”, un sol pla per estat membre, que coordini totes les polítiques i les inversions europees.

Tres raons em porten a justificar el meu desassossec. La primera té a veure amb el malson administratiu i burocràtica de la construcció d'un Pla Estratègic nacional, per a tots els sectors i totes les polítiques. Els que hem seguit el precedent del Pla Estratègic nacional per a l'agricultura sabem de què parlem.

La segona i la tercera tenen a veure amb les capacitats de totes dues administracions, la nacional i les autonòmiques, per una banda, i la comunitària per l'altra, per assegurar que realment es reforçarà la visió de la Unió per al futur, traduint prioritats comunes en accions tangibles, marcant la diferència per a milions de ciutadans, empreses, regions i investigadors, com va explicitar en la presentació del document la Presidenta Von der Leyen.

El full de ruta agroalimentària

Un cop més, els adjectius usats per la Comissió són tots superlatius: “ambiciosa” full de ruta per establir les bases per a un sistema agroalimentari “atractiu, competitiu, resilient, just i orientat al futur per a les generacions actuals i futures d'agricultors i operadors agroalimentaris”.

El full de ruta incorpora, entre d'altres, els següents elements:

  • L'anunci d'un paquet global “sense precedents” de simplificació administrativa, també per a l'agricultura. Destaca l'anunci que la Comissió promourà menys obligacions a través de la condicionalitat i més voluntariat per part dels agricultors.
  • Una estratègia digital de la UE per a l'agricultura per tal de donar suport a la transició cap a una agricultura preparada per a l'ús digital.
  • La revisió de la Directiva sobre pràctiques comercials deslleials. No es tolerarà que els agricultors hagin sistemàticament de vendre per sota dels seus costos de producció.
  • Una avaluació de les mesures nacionals addicionals que certs estats membres (en primer lloc, Espanya) ja han adoptat per fer front a aquest problema.
  • El nou Observatori Europeu de la Cadena Alimentària elaborarà i publicarà índexs de preus en els diferents nivells d'aquesta cadena alimentària.
  • Un nou Observatori de la Terra Agrícola, per augmentar la transparència del mercat
  • Una estratègia de renovació generacional el 2025, amb recomanacions sobre les mesures necessàries tant a escala de la UE com nacional o regional per abordar els obstacles a l'entrada de joves i persones noves a la professió.
  • Un sistema voluntari d'avaluació comparativa, titulat la "brúixola de sostenibilitat a les explotacions", per ajudar els agricultors a mesurar i millorar el seu rendiment a nivell d'explotació.
  • Una Estratègia de Resiliencia Hídrica per abordar la necessitat apressant d'un ús més eficient de l'aigua.
  • La futura Estratègia de la Bioeconomia tindrà en compte el sector agrari, promovent la diversificació, la valorització dels residus i les noves biotecnologies. En la mateixa línia, se subratlla el paper de les “granges de carboni”, dels “crèdits natura” i les energies renovables.
  • Un pla d'acció rural actualitzat per garantir que les zones rurals segueixin sent dinàmiques, funcionals i profundament vinculades al patrimoni cultural i natural de la UE.
  • Un diàleg anual sobre aliments amb una àmplia gamma d'agents, inclosos els agricultors, els consumidors, la indústria, les autoritats públiques i la societat civil.

Una competència més lleial

El control de les importacions en frontera és la part que ha despertat més resistència dins de la Comissió respecte al document visionari. De fet, la versió final és menys ambiciosa i explícita que els esborranys que anteriorment van circular.

Per “respondre a les peticions dels agricultors, els ciutadans i la societat en general”, l'Executiu europeu vol presentar un ambiciós pla per reforçar la reciprocitat en les normes de producció i garantir que les ambicioses normes de la UE no donin lloc a desavantatges competitius, en consonància amb les normes internacionals. Per aquest motiu, la Comissió començarà a prendre mesures el 2025 per avaluar l'impacte d'una major coherència de les normes pel que fa als plaguicides perillosos prohibits a la UE i al benestar animal. A més, l'aplicació i els controls rigorosos de les normes de seguretat alimentària continuen sent una prioritat no negociable”.

La UE perseguirà l'harmonització entre les exigències imposades als agricultors europeus i les que han de complir els productes importats

Concretament, això significa converses amb els nostres socis comercials, bilaterals o multilaterals, a l'Organització Mundial del Comerç i la FAO per convèncer-los de seguir avançant cap al compliment dels objectius de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.  

La Comissió perseguirà, respectant les seves obligacions internacionals, l'harmonització entre les exigències imposades als agricultors europeus i les que han de complir els productes importats, en particular en temes com els residus de pesticides i el benestar animal. El del benestar animal és molt complex de posar en pràctica, però el dels pesticides implica que la Comissió reconeix que hi ha productes que s'importen amb Límits Màxims de Residus (LMR) autoritzats més alts que els aplicables dins de la Unió.

Es crearà un grup de treball conjunt amb els Estats membres sobre seguretat dels aliments i com millorar els controls dels productes importats, que són responsabilitat dels Estats membres.

Les futures ajudes als agricultors

La Comunicació és més explícita pel que fa a l'evolució futura de les ajudes directes que reben els agricultors europeus. Han d'evolucionar per centrar-se en els agricultors actius, amb una regressivitat i uns límits per explotació reforçats. Han de concentrar-se en els que més ho necessiten, citant-se els que produeixen en zones desfavorides, els joves i els nous agricultors i les explotacions mixtes agrícoles i ramaderes.

Anuncia també que el sistema simplificat de tant per tant, actualment reservat a les petites explotacions, veurà el seu àmbit d'aplicació ampliat.

Nova és la referència al fet que les ajudes públiques haurien de prioritzar la producció d'aquells productes que són essencials per a la resiliència i l'autonomia estratègica d'Europa. Si hi ha alguna cosa més que l'enèsim nou anunciat Pla Proteïna, seria un autèntic repte aconseguir “prioritzar produccions” amb unes ajudes desvinculades de la producció.

Ramaderia i benestar animal

El sector ramader, que se sent agredit per moltes campanyes de premsa, rep una atenció i una afectivitat especial en el document. No només es destaca que forma una part essencial de l'agricultura europea, sinó que s'insisteix que requereix una visió a llarg termini que respecti la seva diversitat i sostenibilitat a tot el territori europeu.

En diàleg amb el sector, es proposa buscar camins que disminueixin el seu impacte sobre el medi ambient i el canvi climàtic; preservar la biodiversitat i els paisatges; afavorir sistemes ramaders més extensius i promogui les inversions, el desenvolupament tecnològic i la innovació.

El full de ruta destaca que les noves propostes de benestar animal han de seguir responent a les demandes socials, tant per als productes comunitaris com per als importats. Però al mateix temps s'anuncia una revisió de les regles actuals, tenint en compte les últimes evidències científiques però tenint en compte el seu impacte socioeconòmic sobre els productors i la cadena alimentària.

Prudència regulatòria

A més de l'anunciat paquet de simplificació administrativa “sense precedent”, la Comissió declara que els agricultors han de ser recompensats per adoptar pràctiques respectuoses amb la natura.

En aquest context, la Comissió estudiarà detingudament qualsevol nova prohibició de l'ús de plaguicides si no es disposa d'alternatives en un termini raonable i racionalitzarà l'accés als bioplaguicides al mercat de la UE. La Comissió també desenvoluparà un sistema voluntari d'avaluació

Altres elements

El document presenta molts altres elements, interessants gairebé tots, interrogants alguns que podem mencionar sense ànim d'exhaustivitat. Cal destacar, per exemple, la proposta que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) faciliti crèdits a l'exportació, un instrument comercial absent, almenys a nivell comunitari, i més característic dels Estats Units. S'insisteix, de nou, sobre la importància dels mecanismes de gestió de riscos i de la seva coherència, proposant incorporar al BEI, a les companyies d'assegurances i de reassegurances.   

S'anuncia una revisió del programa d'aliments a l'escola; la continuïtat dels programes de promoció dels productes europeus i el suport a les denominacions d'origen; la implementació d'un codi europeu de bona conducta en els negocis alimentaris i les pràctiques comercials.