La Casa Blanca va anunciar fa uns dies una pausa temporal sobre les aprovacions pendents de les plantes d'exportació de gas natural liquat (GNL). Aquesta situació posa en alerta una altra vegada al mercat energètic europeu, que ha vingut suportant una de sèrie de crisis en els últims anys, ja sigui per motius geopolítics, per canvis inesperats en el clima o inclusivament per disputes laborals.

Recapitulant una mica en el que ha passat en el sector energètic europeu en els últims dos anys, es pot notar una tendència a l'ús de mecanismes eficients per reduir el consum de gas d'una manera contínua. En cas de seguir amb aquesta mateixa trajectòria, s'espera que aquesta pausa no aconsegueixi afectar la seguretat energètica del continent.

A conseqüència de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el febrer 2022, la situació energètica a Europa va canviar dràsticament. Europa va percebre la necessitat de disminuir la dependència en els combustibles fòssils i, alhora, incrementar els usos de fonts segures i diverses. El maig de 2022, la Comissió Europea va llançar el seu Pla REPowerEU per ajudar el bloc a estalviar energia, impulsar el desplegament d'energies renovables i diversificar el seu subministrament d'energia.

Després de la posada en marxa de REPowerEU, el mix de subministrament energètic va canviar del 2021 al 2022. Les importacions de gas que la UE va realitzar per gasoducte des de Rússia van disminuir del 41% al 9% i, al seu torn, les importacions de GNL van incrementar de 19% el 41%, segons dades de Kpler i Eurostat.

La demanda europea de gas en els últims dos anys ha disminuït significativament, principalment a causa de les polítiques de REPowerEU, els programes d'eficiència energètica, l'augment de la generació d'energia renovable, la gestió de la demanda i la destrucció de la demanda. Si l'èxit d'aquestes polítiques i programes continua, s'espera que la demanda europea de gas el 2030 se situï per sota dels 400 bilions de metres cúbics (bcm).

A més de reduir la demanda de gas, Europa ha realitzat un esforç significatiu per diversificar les fonts de les seves importacions de GNL.

Mentre que Europa s'ha centrat en formes de reduir la demanda de gas i, en conseqüència, la demanda de GNL, els Estats Units han estat augmentant la seva capacitat d'exportació de GNL

Les importacions de GNL han augmentat, però el 2023 van estar per sota de les expectatives anteriors. Segons Kpler, Europa va importar uns 105 bcm de GNL el 2021, 167 bcm el 2022 i 167 bcm el 2023. Les principals fonts d'importacions de GNL a Europa són els Estats Units, Qatar, Rússia, Algèria i Nigèria. En els últims anys, els Estats Units han estat el principal proveïdor de GNL a Europa, representant el 28% de les importacions el 2021, el 43% el 2022 i el 46% el 2023.

Els volums de GNL nord-americà importats a Europa el 2023 van augmentar un 7% respecte a 2022. Suposant el mateix augment en els pròxims anys, els Estats Units podrien estar disposats a subministrar 123 bcm de GNL a Europa en 2030, i la resta procedent d'una varietat d'altres països per complir el concepte de diversificació de subministrament.

Mentre que Europa s'ha centrat en formes de reduir la demanda de gas i, en conseqüència, la demanda de GNL, els Estats Units han estat augmentant la seva capacitat d'exportació de GNL i estan planejant noves terminals, segons S&P. Només tenint en compte les terminals de GNL que es troben actualment en construcció, per a 2030 la capacitat d'exportació dels EUA assolirà al voltant de 170 milions de tones per any (mtpa), o l'equivalent a 238 bcm. Aquesta xifra és un 76% superior a la demanda de GNL prevista a Europa de 98 mtpa (uns 135 bcm) per a 2030.

I si es construeixen totes les terminals de GNL proposades als EUA per a 2030 la capacitat d'exportació de GNL del país serà d'aproximadament 337 mtpa (al voltant de 465 bcm), més que la demanda de gas prevista de tot Europa de 284 mtpa (al voltant de 392 bcm).

Una vegada més, la seguretat energètica europea s'ha utilitzat per justificar la construcció de terminals d'exportació i importació de GNL. La majoria d'aquests projectes es van considerar mesures d'emergència per subministrar gas a una Europa que s'enfrontava a una crisi energètica a mesura que disminuïa el subministrament de gas rus.

Tanmateix, gràcies a la ràpida resposta d'Europa, la crisi fins ara ha estat controlada, però el continent no pot adormir-se sobre els llorers i ha de continuar amb els esforços per reduir el consum de gas, diversificar les fonts d'importació de gas i augmentar les energies renovables. Ara és el moment de reavaluar els projectes de GNL proposats per reduir el risc de sobreinversió.