El projecte de corredor d'hidrogen renovable de 2.500 milions d'euros entre Espanya, Portugal i França està cada vegada més a prop d'obtenir finançament públic, però la seva demanda i la seva necessitat es veuen cada vegada més llunyanes.

La Comissió Europea es va reunir fa uns dies per analitzar quins projectes s'havien d'incloure en la sisena llista de Projectes d'Interès Comú Europeu/Projectes d'Interès Mutu (PCI/PMI); aquests projectes rebran finançament públic per a la construcció i, pel que sembla, H2Med formarà part del llistat.

Però és necessària aquesta inversió? Aquest projecte enfronta molts riscos quant al cost, demanda futura, tecnologia a utilitzar, però sobretot en la quantitat d'hidrogen verd que es pugui produir per transportar per aquests canals. És important que la Unió Europea decideixi finançar projectes que ofereixin solucions sostenibles i necessàries que no corrin el risc de convertir-se en actius encallats en el futur.

Atès que la demanda d'hidrogen és encara incerta a Europa, aquests projectes només podrien desenvolupar-se amb un esquema de subsidis o de suport d'Europa, la qual cosa podria portar com a conseqüència que les factures de gas i electricitat siguin encara més elevades.

Transportar hidrogen verd a França es basa en el supòsit que Espanya i Portugal podran produir prou hidrogen renovable per satisfer la demanda interna i tenir un excedent per a l'exportació. Encara és necessari descarbonitzar el 50% del sistema elèctric espanyol, abans de pensar a produir hidrogen verd per exportar.

Encara és necessari descarbonitzar el 50% del sistema elèctric espanyol, abans de pensar a produir hidrogen verd per exportar

I França també qüestiona la seva producció d'hidrogen. "Tinc els meus dubtes sobre la possibilitat d'obtenir quantitats suficients d'hidrogen net per a 2030, al nivell requerit perquè una infraestructura d'aquesta magnitud sigui rendible", va dir Philippe Boucly, president de l'associació industrial France Hydrogène.

L'hidrogen es contempla com a solució en sectors en els quals no hi ha alternativa d'electrificació, com els fertilitzants, el vidre, els plàstics i possiblement l'acer. Per tant, la demanda és limitada i molt específica.

Tal com indica el Reglament (UE) 2022/869 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2022, "els costos de desenvolupament, construcció, operació i manteniment de projectes d'interès comú han, en general, de ser suportats íntegrament pels usuaris de la infraestructura". Això indica clarament que s'espera que els costos es recuperin mitjançant les tarifes pagades pels usuaris de la infraestructura.

Si H2Med fos una inversió privada, caldria el suport financer dels compradors per prendre una decisió d'inversió financera. I això només podria garantir-se, si existís demanda per a aquest projecte, però existeix una gran incertesa sobre si la infraestructura és necessària.

Com és ben sabut, "els projectes seleccionats com a PCI poden beneficiar-se automàticament de molts avantatges derivats del Reglament RTE-E, inclosa una concessió accelerada de permisos i un millor tractament regulador". Com més països participin en H2Med, majors seran les possibilitats que sigui seleccionat com a PCI. El projecte de H2Med ara cobreix quatre països: Portugal, Espanya, França i Alemanya.

La majoria d'aquests projectes es promouen com a projectes d'infraestructura d'hidrogen verd, però com podem garantir que l'anomenat hidrogen baix en carboni (hidrogen derivat del gas) no es transporti també a través d'aquests gasoductes?